Primera sentència que reconeix la incapacitat permanent per exposició a l'amiant a un treballador del metro

El jutjat social número 4 de Barcelona ha reconegut la situació d'incapacitat permanent en grau total causada per l'exposició a l'amiant al primer treballador viu del metro de Barcelona. Així es desprèn de la sentència que el Col·lectiu Ronda ha presentat en una roda de premsa en què ha participat l'afectat, Rafael Rubio. El jutge ha considerat acreditada l'existència d'una malaltia professional i l'ha vinculat a la feina que Almansa va fer als tallers de manteniment i reparació de Vilapiscina durant 42 anys.

Segons la CGT i el Col·lectiu Ronda, fins ara la direcció ha reconegut 28 treballadors amb afectacions "benignes" per amiant. Alhora han denunciat que el material segueix present al metro i que les mesures preses són "insuficients".

El jutge ha recordat que "una avaluació de l'any 1988 va detectar presència d'amiant" a aquests tallers i que, posteriorment, una avaluació higiènica de l'any 1990 va determinar la presència d'amiant a les instal·lacions del metro, especialment als túnels i conductes de ventilació, fruit del desgast de les antigues sabates de fre, la pintura i altres components mecànics dels combois.

Així mateix, la sentència ha recollit que no va ser fins l'any 2018 que es va implantar "un pla d'intervenció per eliminar l'amiant en estructures i es va intensificar la vigilància de la salut" de la plantilla.

Amiant "a tot arreu"

"Quan jo treballava a Vilapiscina allà hi havia amiant a tot arreu, a les pastilles de fre, als túnels, al terra dels combois, al material aïllant, i a d'altres elements", ha recordat Rubio que ha comentat que per poder fer la seva feina com a mecànic sovint havia d'utilitzar eines i colpejar amb un martell algunes peces. Ha relatat que tot plegat feia que "s'aixequés molta pols" que tant ell com els seus companys acabaven inhalant. "Fèiem broma dient que allà hi havia verí", ha recordat l'extreballador que ha dit que els seus caps els donaven llet per alleugerir la picor de gola que patien.

Rubio ha explicat que a mitjan o finals de lany 1980, la direcció del metro va començar a retirar part de l'amiant, però ha avisat que no va ser fins el 2000 o 2001 quan realment un responsable de la companyia va ordenar-los que posessin "tots els elements fets amb aquest material que hi havia al taller en un contenidor".

En la seva resolució, el jutge ha assenyalat que Rubio presenta "asbestosi amb plaques pleurals i emfisema pulmonar lleu diagnosticat des del 2013 així com antecedents d'exposició crònica a l'amiant en el treball com a mecànic torner al metro". També ha afirmat que les proves d'imatge fetes l'any 2018 revelen "una placa pleural calcificada a la perifèria del lòbul inferior dret, associat a bandes lineals subpleurals paral·leles a la pleura i a la reticulació intersticial en lòbul mitjà i lòbul inferior dret suggestius d'asbestosi, emfisema bipulmonar moderat".

Potencialment mortal

L'amiant és un producte mineral d'una gran durabilitat i de cost reduït, molt resistent a la calor, a l'abrasió i a la tracció. Les seves característiques el van convertir en un material molt utilitzat en la construcció i en la indústria i avui encara se'n fa un ús habitual en països del sud. Alguns dels seus derivats, com el fibrociment, van fer-se omnipresents durant dècades a casa nostra. 

Els riscos per a la salut apareixen amb la inhalació de les fibres d'amiant. Les afectacions que provoca són fonamentalment respiratòries i les principals poden agrupar-se en tres tipus: l'asbestosi o fibrosi pulmonar, que és una malaltia dels pulmons d'evolució lenta i que ocasiona insuficiència respiratòria; el mesotelioma o tumor de pleura, que és un càncer exclusivament derivat de l'amiant i que té una esperança de vida molt curta, i el càncer de pulmó.

Ara bé, nombrosos experts també vinculen l'amiant amb l'aparició d'altres formes de càncer. Les fibres poden estar dècades allotjades a l'organisme abans que es desenvolupi una d'aquestes patologies, que tenen un període de latència d'entre 20 i 40 anys. Això explica per què encara avui apareixen nous casos de persones afectades.