Reclamen un pacte al Parlament per acabar amb les "traves" d'accés al padró en alguns municipis

La Xarxa d'Entitats pel Padró demana als grups del Parlament un pacte per "assegurar" el padró a tothom que visqui a Catalunya, davant les "traves" que es troben en molts municipis. Així ho han traslladat aquest dimecres en una primera reunió amb el PSC, Junts, Esquerra i els Comuns. N'han agendat una segona més tècnica per finals d'abril, on esperen sumar el PP i s'hi incorporarà la CUP, que s'ha absentat per motius d'agenda.

Segons han explicat en roda de premsa després de la reunió, aquest pacte inclouria una "comissió tècnica" formada per entitats i grups per abordar aspectes i problemàtiques concretes. A iniciativa d'ERC, també s'ha posat damunt la taula impulsar una reforma de la llei estatal de bases del règim local, per introduir-hi un règim sancionador. Les entitats s'hi ha mostrat favorables, tot i que han subratllat que centren la seva pressió en allò que es pot fer des de Catalunya.

Júlia Pérez, d'Amnistia Internacional, ha defensat que "el padró és una eina fonamental per a la cohesió social i per a una vida digna", perquè "permet un accés efectiu a drets bàsics" com l'educació i la salut. Per això, han reclamat un pacte que garanteixi aquest accés "sense cap mena de discriminació", complint el que ja diu la llei i en els seus terminis. En aquest sentit, ha instat els grups a "comprometre's perquè aquest pacte sigui una realitat" en les pròximes reunions.

Des de la Xarxa d'Entitats pel Padró han reiterat la denúncia que "en diversos municipis el padró no està garantit" per a tothom. "Es posen traves, s'allarguen els terminis, es dificulta l'empadronament", ha assenyalat, detallant que afecta especialment "els col·lectius en una situació de més vulnerabilitat i els infants". El juny del 2024 tenien identificats una trentena de municipis catalans on hi ha incidències, i esperen poder actualitzar aquestes dades aviat.

Les entitats s'han trobat una "disparitat de criteris", ha explicat Maria Creixell, de la Coordinadora Obrint Fronteres. La principal té a veure amb les dificultats a l'empadronament sense domicili fix, però també n'han emergit altres a conseqüència de la crisi d'habitatge, per exemple amb les habitacions rellogades. Creixell ha indicat que "puntualment" hi ha un "discurs" polític al darrere.

Una quinzena d'entitats

La Xarxa d'Entitats pel Padró està integrada per una quinzena d'organitzacions socials i de drets humans. Hi trobem Amnistia Internacional, la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya, la Coordinadora Obrim Fronteres, LaFede.cat o el Fòrum de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya, entre altres.