50 dies després, Pere Aragonès i Pedro Sánchez han tornat a coincidir i, un altre cop, ho han fet en un acte d'una entitat econòmica. El 6 de maig passat ho van fer a la Reunió Anual del Cercle d'Economia, just la setmana en què havia esclatat el cas Pegasus -l'escàndol d'espionatge massiu a dirigents independentistes, com ara el mateix Aragonès, per part del CNI- i aquest dilluns la trobada s'ha produït a la gala de lliurament de premis de Pimec, la patronal catalana de la petita i mitjana empresa. Tots dos s'han saludat breument en arribar al Camp Nou, escenari de l'acte, i no han dialogat tot sols, sinó que s'han limitat a parlar en grup sobre la situació econòmica i la guerra a Ucraïna.

Per tant, segueix sense concretar-se la reunió formal per normalitzar les relacions entre el Govern espanyol i la Generalitat que els dos presidents van acordar justament el 6 de maig. Just la setmana passada la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, i el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, van mantenir una cimera a Madrid en el que va suposar el primer pas per normalitzar les relacions entre els dos executius, cosa que podria culminar-se precisament a la reunió pendent de Sánchez i Aragonès, prevista per abans de les vacances.

A l'acte d'aquest dilluns, celebrat a la gespa del Camp Nou i amb una nodrida presència política –hi han assistit diversos consellers del Govern, la ministra de Transports, Raquel Sánchez, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, entre molts altres càrrecs; o el president de l'FC Barcelona, Joan Laporta, a més de l'òbvia representació del món empresarial i econòmic-, Sánchez i Aragonès han centrat les intervencions en qüestions econòmiques. Pel que fa a la crisi entre els dos governs, el president espanyol s'ha limitat a proclamar la seva convicció amb el diàleg, mentre que el seu homòleg català sí que li ha demanat a l'Estat que compleixi els seus compromisos d'inversió a Catalunya.

En aquests gairebé dos mesos de relacions gairebé congelades, la situació encara s'ha deteriorat més. La taula de diàleg sobre el conflicte polític segueix absolutament paralitzada, ERC no està gens satisfeta amb la resposta al també anomenat Catalangate -no hi ha hagut desclassificació de documents ni s'ha acceptat una comissió de recerca al Congrés- i han aparegut noves esquerdes arran de la baixíssima execució de la inversió pressupostada per l'Estat a Catalunya.

"És imprescindible el compliment dels compromisos. Al dèficit crònic de finançament [que pateix Catalunya], se li suma la permanent baixa execució pressupostària. Calen mecanismes per garantir el compliment de les inversions pressupostades", ha proclamat Aragonès en el seu discurs, en un missatge clarament adreçat a Sánchez. El president també ha demanat la flexibilització dels objectius de dèficit autonòmics -cosa que Sánchez comparteix a nivell europeu-, a més d'un "gran acord de rendes" que permeti "garantir la viabilitat dels projectes empresarials i evitar la pèrdua de poder adquisitiu de la majoria de la població", cosa necessària per "no debilitar la sostenibilitat de l'estat del benestar".

Sánchez, per la seva part, s'ha limitat a defensar la seva convicció pel diàleg, tant amb agents socials com amb la Generalitat o l'Ajuntament de Barcelona, i ha proclamat la necessitat de reforçar el "projecte comú" que, segons ell, suposa la Unió Europea en el context actual, marcat per la guerra a Ucraïna, la crisi energètica i una inflació inèdita en dècades. Més enllà d'elogiar la importància de la petita i mitjana empresa -cosa en què, lògicament tenint en compte l'acte, també han fet Aragonès i Colau-, el president espanyyol ha subratllat que des de l'inici de la guerra fins al final de l'any el seu govern destinarà 15.000 milions d'euros a pal·liar els efectes de l'actual context econòmic, per estar "al costat de les famílies i de la petita i mitjana empresa".

ERC necessita gestos reals

Per a ERC és imprescindible que el Govern estatal adopti passos concrets i reals que permetin recuperar la confiança entre l'executiu estatal i l'autonòmic. En aquest sentit, el partit d'Aragonès demana que s'assoleixi una autèntica desjudicialització de la política catalana que liquidi la persecució judicial a l'independentisme, garanties que un cas d'espionatge com el Pegasus no es torni a repetir, i la creació d'un marc de condicions que fixi i asseguri la bona marxa del reinici de la negociació a la taula de diàleg.

L'aposta d'ERC per restablir la negociació amb el Govern no és compartida pels seus socis al Govern de Junts per Catalunya, que no veuen cap futur al diàleg. El PSOE, per la seva banda, està en un moment de debilitat després de la patacada que va suposar la recent majoria absoluta del PP a Andalusia i l'anunciat gir a l'esquerra del seu govern només serà possible si refà la majoria progressista de la investidura, en què ERC hi juga un paper clau. I això implica gestos en la línia dels que va plantejar fa uns dies Vilagrà a Bolaños.

Fora de l'agenda del conflicte català, Aragonès i Colau han aprofitat la presència de Sánchez a Barcelona per demanar-li una investigació a fons sobre els tràgics fets succeïts a Melilla, amb la mort a les mans dels cossos de seguretat de desenes de migrants que havien saltat la tanca fronterera. "Les imatges són insuportables. Això mereix una investigació, perquè totes les vides importen", ha proclamat Colau. Sánchez ha ignorat la qüestió.