Sergi Pàmies publica 'Tres novel·les analògiques': "La novel·la és monògama i el conte polígam"

L'escriptor Sergi Pàmies (París, 1960) ha publicat Tres novel·les analògiques (Quaderns Crema), un nou volum que aplega les obres La primera pedra, L'instint i Sentimental, i que també conté un pròleg inèdit. En aquesta introducció, l'autor explica la seva predilecció pels contes, els quals ha pogut encabir de forma més natural a la seva vida amb diferents títols publicats al llarg dels anys. 

"La novel·la és monògama i el conte polígam", ha assegurat en una trobada amb diferents mitjans, afegint que una novel·la requereix més temps i dedicació. Pàmies també ha reconegut que el llibre ha estat per a ell un exercici "de memòria" en què s'ha reconegut més "amb l'escriptor" que no pas amb la "persona" de llavors.

Segons Pàmies, la decisió d'agrupar les tres novel·les en un sol llibre ha estat una decisió més aviat editorial. Per un costat, per facilitar que els tres títols no quedessin descatalogats en algun moment, però també per reivindicar aquesta faceta de l'escriptor, molt més conegut pels contes que no pas per les novel·les. De fet, ha deixat clar que allò que relliga les tres novel·les és només "l'autor i el moment", ja que totes tres estan plantejades de forma diferent.

Els tres títols escollits són La primera pedra, publicada el 1990; L'instint, que va sortir dos anys després, el 1992; i Sentimental, que va arribar a les llibreries el 1995. Més de tres dècades després de la primera, tornar a visitar-les s'ha viscut com una mena "de viatge al passat" per descobrir un autor amb "una energia diferent". "Entre les coses que m'han sorprès hi ha el fet que era un escriptor més estricte pel que fa a l'estil", ha admès Pàmies, "no m'esperava descobrir que amb els anys he guanyat llibertat".

També ha admès que hi ha trobat un gaudi, tot i que diferent del actual. "Era un gaudi que venia més de la temeritat, amb molta energia i ambició, però amb certes imperfeccions", ha afegit. També ha recordat que en aquell moment era un escriptor jove, que va gaudir d'un bon moment, "relativament pacífic" i amb "molta llibertat creativa". "Va ser una època pròspera i molt bona per ser jove", ha subratllat.

En paral·lel, Pàmies ha volgut destacar el paper que va tenir l'escriptor Quim Monzó pels autors de la seva generació, a qui va obrir un camí. "Va renovar un model de llengua que no existia i el va omplir d'un públic", ha recordat, "no tenia la pretensió de ser modern, però ho va ser totalment i en l'actualitat el trobo a faltar.

A la recerca d'una novel·la

L'autor ha afirmat que té moltes ganes de continuar escrivint, amb la sensació que encara li queden moltes coses per dir. "Si puc escriure una novel·la que em convenci la faré, i de contes també en continuaré fent", ha assegurat. En aquest sentit, ha deixat clar que durant els darrers anys ha anat escrivint coses sense saber si eren contes o novel·les i que tot depèn d'allò en què s'acabi transformant al final.

Relacionado con este tema

Manuel Baixauli guanya el Premi Òmnium a la millor novel·la del 2024

Públic

També ha celebrat que a partir de la publicació del volum el puguin descobrir nous lectors, i també que aquells que ja el coneixen, en vegin una nova faceta, la de novel·lista. "Crec que és més natural entrar pels contes, però que ho facin per on vulguin", ha conclòs.