A les escoles catalanes no s'adoctrina. Aquesta és la principal conclusió de l'informe monogràfic El pluralisme a les escoles com a garantia de no-adoctrinament que ha presentat el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, aquest dilluns. El document desmunta els mantres àmpliament difosos els darrers mesos per dirigents polítics de PP i C's, així com pels seus mitjans afins, i si bé admet alguna pràctica puntual per corregir, nega que existència una problemàtica estructural.

L'informe aborda dues qüestions, les queixes i incidències registrades pel Síndic i pel Ministeri d'Educació arran dels fets de l'1 d'octubre, i alhora fa una anàlisi exhaustiva del contingut dels llibres de text de les escoles catalanes. Per tot plegat, Ribó ha fet una crida a tractar el tema amb rigor i responsabilitat i insta la Generalitat i el govern de l'Estat a "preservar el clima de convivència i l’activitat educativa sense interferències ni instrumentalitzacions de caràcter partidista i mediàtic, de manera que es preservi el dret a l’educació de tot l’alumnat".

Del total de 174 incidències presentades, el treball conclou que n'hi ha un 5,7% que conté actuacions irregulars, com ara animar les famílies a participar a la vaga del 3 d'octubre, mentre que 6,3% són actuacions no irregulars però que constitueixen males praxis i n'hi ha un 4,6% que estan pendents de resolució judicial, però tota la resta són incidències no verificables, inconsistents o que s'ajusten "als principis que regeixen el nostre sistema educatiu". "Entre actuacions irregulars i males praxis, hi ha una vintena de situacions que cal revisar, que, en cap cas, poden ser extrapolades al conjunt del sistema educatiu, com si la gestió que s’hagués fet arran dels fets de l’1 d’octubre de 2017 fos estructuralment irregular", subratlla el document, que recalca que hi ha més d'1,3 milions d'alumnes matriculats al sistema educatiu català.

L'informe també conclou que els centres educatius "han d’evitar mostrar símbols o signes identificatius amb les diferents opcions partidistes, del signe que siguin", però també destaca que "tractar l'actualitat política a les aules forma part del procés educatiu de l'alumnat". El tractament s'ha de fer "sense manipulacions ideològiques ni propagandístiques, amb respecte a la pluralitat, sempre amb l'interès de l'infant en el centre, amb la possibilitat que totes les visions polítiques es puguin manifestar lliurement i amb respecte per a qui no vulgui expressar-les".

Així mateix, el Síndic posa l'accent en què "l'alumnat té dret a prendre decisions col·lectives respecte a l'assistència a classe, i també a participar en manifestacions i en reunions públiques", així com "l'alumnat té dret a expressar les seves opinions polítiques a classe, en els debats d'aula o, si s’escau, en els treballs". L'informe destaca a més a més, que la "controvèrsia partidària al voltant del model lingüístic a l’escola provoca que es confongui el català a l’escola com a instrument d’adoctrinament de determinades opcions partidistes".

Desmunta crítiques d'AMES

Pel que fa al suposat adoctrinament a través dels llibres de text, l’informe desmunta mites com ara la incapacitat crítica de l’alumnat, el silenci com a garantia de no-adoctrinament, la neutralitat del currículum i l'autorització administrativa prèvia dels llibres o l'homologació del currículum com a garantia de pluralisme i no-adoctrinament. El treball analitza un informe previ elaborat per l'entitat Acció per a la Millora de l'Ensenyament Secundari (AMES), un sindicat amb menys de 500 afiliats. Aquest informe conté observacions específiques de 59 pàgines, d’un total de 3.296 pàgines (més de 1.500 referides específicament a la història i la geografia) en els catorze llibres analitzats, l’1,8%.

El Síndic destaca que l'informe d'AMES "atribueix determinades intencions adoctrinadores a determinats continguts, intencions que poden ser versemblants quan s’analitzen aquests continguts aïlladament però no quan es contextualitzen amb la resta del contingut dels llibres". "L’adoctrinament es produiria si es transmetés de manera sistemàtica una informació parcial o esbiaixada en un llibre de text, no només quan aquesta informació hi apareix de manera puntual i no es té en compte que en altres parts del llibre hi apareixen altres informacions que permeten construir una visió global ben formada, a partir de la suma de les informacions parcials", afegeix el Ribó, que demana "que no es descontextualitzin els continguts que s’analitzen, perquè aïlladament no tenen la mateixa significació que quan s’interpreten en el conjunt dels llibres".

Com a recomanacions, el Síndic aposta perquè s'elaborin materials didàctics per poder tractar temes controvertits a les aules; així com garantir "els drets dels infants, especialment el dret a la llibertat de pensament i el dret a la llibertat d’expressar-lo i, si convé, de no expressar-lo, situant l’interès superior de l’infant en el centre d’aquesta tasca", promoure la formació del professorat per a l’abordatge dels temes controvertits a les aules, divulgar entre la comunitat escolar els procediments de resolució positiva dels conflictes i garantir el no-adoctrinament i la pluralitat del contingut dels llibres de text, amb mecanismes de supervisió.