Cargando...

Sis de cada deu catalans no saben que al juny hi ha eleccions europees

També són incapaços de dir el nom de cap institució de la Unió Europea, segons una enquesta impulsada per l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona i el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), que també conclou que joves són els més euroescèptics 

Publicidad

Imatge d'arxiu d'una votació al Parlament Europeu. — ACN

barcelona,

Sis de cada deu catalans no saben que aquest any hi ha eleccions europees, que seran el proper 9 de juny. També són incapaços de dir el nom de cap institució de la Unió Europea. És una de les conclusions de la primera enquesta sobre la percepció dels catalans sobre la UE, impulsada per l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona i el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) i presentada aquest divendres.

Publicidad

En general, els 55% dels catalans són proeuropeus i un 43% es mostren poc o gens entusiastes amb el club comunitari. A més, el 84% dels enquestats creu que la seva veu no compta a Brussel·les. Malgrat això, el 72% dels ciutadans de Catalunya veuen positiu formar part de la UE, mentre que només l'11% creu que és negatiu. El 54% també pensen que la UE té impacte en la seva vida diària.

Click to enlarge
A fallback.

El 72% dels ciutadans de Catalunya veuen positiu formar part de la UE

Sobre la participació a les properes eleccions europees, les dades de pertinença a la UE i d'intencions al voltant dels comicis fan ser optimistes a l'oficina del Parlament Europeu a Barcelona. El seu director, Sergi Barrera, ha afirmat durant la presentació de l'estudi que els resultats reflecteixen "molt bé" el que ha estat la novena legislatura comunitària, amb "més exposició" d'opinió pública que en els anys previs, "a causa del Brexit, de la Covid-19, la invasió russa a Ucraïna, la crisi energètica, la inflació o la guerra al pròxim orient".

Publicidad

Tot això, segons ell, creu que "ha fet prendre una major consciència ciutadana" de la importància de les decisions que es prenen a Brussel·les i Estrasburg. També ha dit que, malgrat que encara falta molta "pedagogia" sobre la UE, ara s'han de "centrar tots els esforços" a fer arribar a la gent que en 100 dies se celebren eleccions.

Els joves de 18 a 24 anys, els més euroescèptics

L'estudi també reflecteix que dos de cada tres joves catalans de 18 a 24 anys (64%) tenen poc o gens sentiment europeista, és a dir, són euroescèptics, mentre que només el 36% són europeistes.  Les persones més grans de 64 anys són les més europeistes, amb un 62%, seguides de les que tenen entre 50 i 64 anys (58%) i les de 25 a 34 anys (55%). Encara amb un sentiment majoritàriament proeuropeu es troben els qui tenen entre 35 i 49 anys (53%).

Publicidad

Les persones més grans de 64 anys són les més europeiste

Per gèneres, s'observa una diferència significativa, ja que els homes tenen un sentiment favorable a la Unió en un 61%, mentre que en les dones, el percentatge baixa al 49%, la mateixa proporció de les qui es mostren més aviat euroescèptiques.

Publicidad

Per estudis, com més alts són, més sentiment europeista. Els qui només tenen l'educació obligatòria o inferior (50%) estan per sota dels que tenen estudis secundaris (54%) o superiors (62%). Per ideologies, els de centreesquerra són els més entusiastes, i no es veuen grans diferències entre la resta.

Prioritats: canvi climàtic i regulació de noves tecnologies 

Els enquestats creuen que els 27 haurien de ser els principals responsables, especialment, de la protecció davant països com Rússia, de la lluita contra el canvi climàtic o de la regulació de noves tecnologies. A més, els dos temes als quals la UE hauria de donar més importància, segons ells, són el canvi climàtic (esmentat pel 36% de participants) i la immigració (31%), mentre que la defensa és quarta (12%).

Publicidad

Tant és així que sis de cada deu persones creuen que el club comunitari hauria de ser més ambiciós en polítiques de "mitigació" en relació al canvi climàtic, tal com ha destacat Muñoz durant la presentació. A més, el 57% creu que hauria de donar suport militar a Ucraïna, i el 83%, que s'hauria de fixar un repartiment de refugiats.

Publicidad