Sis rutes per resseguir el llegat modernista de Catalunya

Un moviment estretament lligat a Catalunya és el modernisme, un corrent eclèctic i cultural, a més de polític, que pretenia transformar la societat de casa nostra. Si ens fixem en el mapa català, Reus és un dels punts neuràlgics i Antoni Gaudí el principal exponent, però també ho són Barcelona i Domènech i Montaner, entre altres. El moviment va ser protagonista a casa nostra especialment entre finals del segle XIX i començaments del XX.

Per això, us presentem sis rutes per resseguir el llegat modernista de Catalunya, algunes recomanades per la Generalitat i d'altres per les diverses localitats que us proposem trepitjar. I és que el moviment es pot veure en molts llocs del territori català gràcies a aquests recorreguts modernistes per entendre el caràcter català i el seu gust per la bellesa estètica.

Gaudí per Barcelona

L'Eixample barceloní és la zona on el modernisme es va desenvolupar amb més força, però a la part alta de la ciutat i Ciutat Vella també hi trobem edificis ressenyables d'aquest corrent. Destaquen especialment les obres d'Antoni Gaudí en el marc d'aquesta Ruta modernista de Barcelona, especialment al passeig de Gràcia, com la Pedrera, altrament dita Casa Milà, o la Casa Batlló. Evidentment, cal parlar també de la Sagrada Família, una bíblia arquitectònica inacabada, símbol de la ciutat.

La casa Vicens va ser el primer encàrrec important de l'arquitecte: alçada entre 1883 i 1888, destaca el seu estil historicista que dista de les obres de després, mentre el col·legi de les Teresianes (1889-1894) reflecteix l'interès de Gaudí per l'art gòtic i les seves solucions estructurals. Cal destacar els pavellons de la finca Güell (1884) com a tret de sortida de la gran relació amb l'empresari Eusebi Güell.

En aquest sentit, al Palau Güell (1886-1890) hi trobem les primeres mostres de les noves idees que va aportar a través d'aquest corrent especialment en l'interior espaiós i en les solucions per aprofitar la llum solar. D'altra banda, el Park Güell (1900) fou concebut com una ciutat-jardí residencial, però actualment és un parc públic espectacular i conegut arreu. Al peu de la muntanya del Tibidabo es troba la casa Figueres o torre Bellesguard (1900), d'estil neogòtic català adaptat a la seva mirada.

Tot i el protagonisme de Gaudí, cal recordar que Lluís Domènech i Montaner va desenvolupar la major part de la seva obra arquitectònica a Barcelona, la seva ciutat natal. Destaquen edificis emblemàtics farcits de modernisme com el Palau de la Música Catalana i l'hospital de la Santa Creu i Sant Pau, els dos declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Altres edificis d'interès són la Casa Fuster, l'edifici del Palau Montaner, la fonda Espanya o l'edifici de l'editorial Montaner i Simón.

La Ruta del Modernisme de Reus

Si una altra ciutat catalana està especialment lligada el modernisme és Reus, on podem repassar els 80 edificis catalogats que representen espectacularment l'arquitectura modernista de casa nostra. A través d'una agradable passejada, podem descobrir un seguit d'edificis que són fàcilment identificables pel distintiu d'una placa situada davant de la façana. Destaca especialment el pes de Lluís Domènech i Montaner, un dels arquitectes modernistes més importants.

La de Reus és considerada un dels millors exponents de la seva obra arquitectònica, desenvolupada entre els segles XIX i XX, per bé que va desenvolupar la major part de la seva obra arquitectònica a Barcelona, la seva ciutat natal. La Casa Navàs d'aquest artista és un dels punts més emblemàtics, un dels exemples de les cases que va projectar per a la burgesia catalana de l'època. S'ubica en una plaça del Mercadalon on també hi ha el centre d'interpretació Gaudí Centre, les cases Laguna i Carpa de Pere Casellas i Tarrats al carrer de Monterols, la Casa Serra de Joan Rubió o la Casa Marco de Pere Domènech i Roura al raval de Santa Anna.

Dins el Tomb de Ravals, el centre històric de l'antic Reus medieval, trobem altres punts imperdibles. Al carrer de Llovera hi ha fins a quatre cases modernistes, entre les quals la Casa Bartolí de José Subietas, mentre el carrer de Sant Joan és un altre punt imprescindible, amb les conegudes Casa Gasull i Casa Rull de Domènech i Montaner, la darrera declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. Dels afores de Reus cal destacar especialment l'Institut Pere Mata, obra també de Domènech i Montaner.

A més de Barcelona i Reus, el modernisme de Domènech i Montaner també el trobem a Olot (Casa Solà-Morales, 1913), a l'Espluga de Francolí (Celler Cooperatiu, 1913) i a Canet de Mar, on l'antiga masia familiar està convertida en casa-museu. I també cal destacar la seva presència fora de Catalunya, a través de les impressionants obres del Gran Hotel de Palma de Mallorca i el seminari de Comillas a Cantàbria.

Ver vídeo

Ruta del Modernisme: Puig i Cadafalch

La ruta del modernisme de Josep Puig i Cadafalch recorre els carrers de Mataró i Argentona, i també Barcelona, per conèixer l'obra d'un dels altres arquitectes representatius del modernisme de casa nostra. Arquitecte, historiador de l'art, intel·lectual i polític, era un mataroní que estudiava a Argentona, d'aquí l'estreta relació amb les localitats per les quals passa la ruta, que ens porta als edificis modernistes més representatius que va aixecar-hi.

Els edificis que es visiten a Mataró són la sala de plens de l'Ajuntament, la botiga La Confianza (1894), el mercat El Rengle, la casa Sisternes (primera obra, 1891), la casa Parera, la Beneficència i la casa Coll i Regàs, l'obra més ressenyable de l'itinerari. La ruta passa a Argentona, on podem veure el jardí i la façana exterior de la casa d'estiueig, la capella del Sagrament i Can Calopa. Als afores també trobem el palauet Can Garí (1898), i a prop la torre d'Aigües del Cros (1900) i la capella de Sant Miquel del Cros, del seu deixeble Lluís Bonet i Garí. A Barcelona continua l'obra, amb especial menció per la casa Amatller, la Casa Macaya i la casa Terrados.

Ruta modernista teatralitzada per Vilafranca

Una altra opció que us proposem és endinsar-nos en el modernisme que trobem pels carrers de Vilafranca de Penedès. Des del Servei de Turisme s'ofereix també la visita modernista teatralitzada, un recorregut pels edificis més emblemàtics, que inclou interiors de la Casa Miró i la Casa Freixedas. Altres edificacions destacades són les obres de Santiago Güelli Grau com la casa de la Vila, un edifici amb origen medieval, o la casa de la Festa Major, inicialment construir com a mercat. També destaca la cripta de la Basílica de Santa Maria.

La ruta que ens proposa aquesta localitat ens permet conèixer l'impacte d'aquest moviment cultural de finals del segle XIX. En aquest sentit, destaquen que el ressorgiment econòmic de la comarca de l'Alt Penedès, després del desastre de la fil·loxera, "va propiciar l'arribada del corrent artístic i social que començava a implantar-se a Europa". Tant els propietaris de l'agricultura com els comercials es van convertir així també en receptors d'unes tendències modernistes que anaven més enllà de l'art i la construcció, i van tirar endavant edificis modernistes lligats a la seva posició socioeconòmica.

L'estètica modernista a Tarragona

La ciutat de Tarragona també té un important llegat modernista repartit pels seus carrers i places. La localitat ens proposa un itinerari que ens permet veure com la societat va acollir una l'estètica modernista, amb l'objectiu d'embellir les seves cases, els seus llocs d'oci o de treball, o els seus objectes de culte, entre d'altres. El consistori detalla que el modernisme es desenvolupà a Tarragona des de finals del segle XIX fins a gairebé el primer terç del segle XX: ho atribueixen a una certa reactivació econòmica i ho ubiquen el context ideològic de la Renaixença.

Destaquen noms com el de l'artista tarragoní Josep Maria Jujol, que va projectar el Teatre Metropol, la Casa Ximenis i el cambril de l'església dels Pares Carmelites Descalços, entre altres. Cal remarcar que Ramon Salas és l'autor de casa seva a la rambla Nova i de la barana del Balcó del Mediterrani. Però l'arquitecte amb més obra modernista a la ciutat és Josep Maria Pujol de Barberà: destaquen el Rectorat de la Universitat Rovira i Virgili (URV), la Casa Ripoll, les Cases Bofarull i del doctor Aleu de la rambla Nova, i el mercat municipal. També hi ha una obra d'Antoni Gaudí, l'altar i el manifestador del Santuari de Nostra Senyora del Sagrat Cor, i una obra escultòrica de Lluís Domènech i Montaner, el Mausoleu de Jaume I.

Ruta Modernisme i Noucentisme de Sant Cugat

I acabem a Sant Cugat, on la ruta modernista entre arbres singulars ens proposa passejar per cases d'aquest corrent i també noucentistes, ubicades a l'Eixample i construïdes a finals del segle XIX i principis del XX. Aquest passeig pel modernisme santcugatenc dura uns 50 minuts, i es recomana descarregar l'aplicació Natura Local per a tenir tota la informació de la ruta.

El recorregut comença a la plaça de Barcelona, on hi ha podem observar cases de poble catalanes d'aquest període. A tocar hi trobem l'avinguda de Gràcia, que ens ofereix l'oportunitat de gaudir de la bellesa de cases benestants com ara Casa Armet, Casa Mónaco, Casa Mir, Casa Mójica i el Generalife. El recorregut urbà és inferior als 3 km, ideal per a fer amb família.