Els sobiranistes mallorquins tenen a tocar una fita vetada fins avui: col·locar un dels seus al Congrés espanyol. Tot i que neden entre el somni i la possibilitat real. Els escassos vuit diputats que es reparteixen a les Illes Balears fan que, històricament, sempre hagin caigut de la mà del bipartidisme: o PP o PSIB. I és que el mínim de vots necessari s’eleva a un llistó impossible d’assolir per tercers partits, tret de Podemos l’any 2016. Tanmateix, aquesta vegada els equilibris canvien gràcies a la divisió de la dreta -el PP perdrà vots en favor de Ciutadans i VOX- i l’enfonsament del Podemos -que la majoria de sondejos vaticinen-.

I és en aquí on el món sobiranista ha presentat la coalició Veus Progressistes, que aglutina MÉS per Mallorca, MÉS per Menorca, ERC i Ara Eivissa, entre altres formacions. Donat que l’únic objectiu realista és col·locar un representant, la coalició ha apostat per personalitzar al màxim la campanya electoral en una única cara. I aquesta és la de Guillem Balboa, mallorquí de Guinea Equatorial, arribat a l’illa amb quatre anys, periodista i durant mitja legislatura alcalde d’Alaró, un petit poble de l’interior de l'illa, a les faldes de la Serra de Tramuntana.

En dies en què l’storytelling és tingut en compte com una bíblia política, el relat que Balboa transmet és tan fort que a can MÉS creuen que aquesta vegada sí que es pot. I han posat la maquinària a fabricar un imaginari potent del candidat: des de la pàgina web, les rodes de premsa al carrer, muntant un set amb atrezzo variat, fins a la campanya humorística MÉSflix (en el que es tuneja el cartell de films com Rocky Balboa o es juga amb el Príncipe de Bell Air, però en aquest cas d’Alaró).

"Una possibilitat matemàtica, real"

"És cert que hi ha una possibilitat matemàtica, real, de poder assolir els vots que ens donin el primer diputat", explica el propi Balboa. "Però és que a més a més, és imprescindible perquè d’una punyetera vegada hi hagi un representant que no estigui sotmès a la disciplina de partit ni hagi de pagar peatges externs a la defensa de les Illes", afegeix.

Fa quatre anys van sumar vots amb Podem, formació que va assolir dos diputats a Madrid (el conegut fiscal Juan Pedro Yllanes). Però la coalició ha anat malament i han arribat a la conclusió que, per això, millor anar sols: "Però si és que hem hagut de buscar suports en ERC i Compromís per poder fer arribar les nostres propostes al Congrés. Vaja, Joan Baldoví ha estat més diputat nostro que no pas qualsevol dels altres".

Nedant entre ERC i Compromís

ERC i Compromís. Els partits germans de MÉS a la Península. Tot i que les relacions entre catalans i valencians no passin actualment pels seus millors moments, degut a de la diferent visió sobre el Procés català. MÉS ha quedat nedant entre dues aigües. Una posició que ha quedat evidenciada en les eleccions europees, en les que catalans i valencians presenten llistes separades. "Nosaltres hauríem estat contents d’anar-hi tots junts. Ho hem intentat, vam fer reunions a Barcelona, però no ho hem aconseguit", lamenta Balboa. "Tot i així, el temps ens donarà raó, perquè després a l’euro-cambra fins i tot es comparteixen el mateix grup parlamentari: l’ALE". I amb qui anirà finalment MÉS, a les eleccions europees? "Estàvem a gust amb les dues possibilitats i podria haver estat qualsevol, però es va sotmetre a assemblea i va sortir anar amb Compromís, tot i que per un marge ajustat", explica Balboa. No els hi manquen similituds, al País Valencià i les Illes Balears.

No nacionalista, però sí sobiranista

El Procés també ha tensat l’ambient a l’arxipèlag: "És evident que Catalunya exacerba les posicions". I aquí MÉS també intenta jugar un complicadíssim equilibri, entre ser sobiranista però no semblar una sucursal del Principat. Què és MÉS, en termes nacionals? "Aplegam el mallorquinisme polític històric, som sobiranistes, que és un paraigua molt ample, que incorpora independentistes i gent que no ho és, nacionalistes i gent que tampoc..." I en Balboa, què és? "Nacionalista no, jo no hom som. Jo em trob còmode en la idea del sobiranisme i fins i tot en donar l’opció que la gent decidesqui què vol ser".

Un dels actes de campanya de la coalició. CEDIDA

Passegem amb Guillem Balboa pel cor d’un dels barris més suggerents de Palma. Tan interessant que fins i tot es coneix (almenys) de quatre maneres diferents: ‘sa Gerreria’, per ser on històricament es concentraven els forns dels gerrers (de fet, encara queden xemeneies); ‘Canamunt’, per ser la part alta del casc antic (en comparació a Canavall); ‘es Xino’, influenciat pel fet que tota ciutat hagués de tenir una barriada suburbial i canalla; i ‘es Brut’, per la manera despectiva de tractar un barri on es concentraven els pàries de la societat palmesana.

Balboa s’atura davant d’un petit mural de Joan Aquiló, un dels artistes urbans de l’actual escena a Mallorca. L’estampa parla de la tendresa de tres avis amb boina calada. Aguiló, de fet, acostuma a evocar els moments perduts de la infantesa i l’escalfor de les àvies als seus murals. Les parets buides del barri, però, llueixen més aviat murals de Soma, l’artista valencià ara retornat al seu poble. Russafa-Gerreria-Russafa.

D’assessorar polítics a polític assessorat

Click, clik. Fotografiem l’entrevistat. S'ha avesat ràpid a fer de candidat. Ara mira aquí.... Mmm... Perfecte. Ara lleva’t les ulleres, si us plau. Sí, sí... Així. Molt bé, idò. Ja ho tenim. No li manca coneixement del que suposa la vida política. Balboa és periodista i al llarg de la seva carrera ha estat, entre d’altres, cap de premsa de la conselleria d’Educació (en mans del PSIB), així com de la Universitat de les Illes Balears. De tota manera, l’any 2015 es presenta a les eleccions municipals i surt triat regidor del seu poble, Alaró. Un pacte amb els socialistes l’apujarà fins a l’alcaldia l’any 2017. I els titulars surten en tsunami: El primer batle negre dels Països Catalans.

I si l’origen guineà de Balboa ja va protagonitzar aquesta entrada inicial en política, és d’esperar que la seva hipotètica arribada al Congrés espanyol aconsegueixi encara més soroll mediàtic. El titular no serà "el primer diputat negre", ja que aquesta fita l’ostenta Rita Bosaho (diputada de la coalició entre Compromís i Podem; la qual, com en el cas illenc, tampoc ha donat els fruits esperats i no es repetirà el 2019). Però com catalanoparlant i sobiranista, el xoc amb Balboa encara serà més gran. Un mallorquí més aviat indepe i racialitzat?

"Si vos hagués sentit xerrar, pensaria que sou negre"

Explicava el polifacètic cantant Guillem d’Efak que un dia, en entrar a fer una mossegada a una fonda, l’amo li digué: "Si vos hagués sentit xerrar mallorquí, pensaria que sou negre". D’Efak, nascut a Guinea molt abans que Balboa però que també arribà a Mallorca amb escassos anys, és considerat un dels primers negres en aterrar a l’illa. En èpoques de la seva vida treballà també a sa Gerreria, caminant pels carrers que Balboa i aquest cronista trepitgen ara. Entrem al Bar Flexas i sembla que l’esperit de d’Efak sobrevoli la taverna. No debades, era en aquestes tavernes on d’Efak escrivia cartes d’amor, recolzat a la barra, per tal que les prostitutes les enviessin als soldats de la Navy americana que atracaven a Palma i després partien.

Triangulem aquesta història amb la nissaga Buele. El pare, Andrés, arribà a Mallorca l’any 1929. Molts anys després, quan Balboa el veié per primera vegada, anà a sa mare i exclamà meravellat: "He vist un negre!". El fill d’Andrés Buele és Cecili ‘Cil’ Buele, qui fou parlamentari del PSM (embrió de MES) a finals dels 90. "De petit, jo era com un ciuró negre que trobes al plat. Una singularitat! I no em sentia discriminat", acostuma a dir Buele.

D’Efak. Buele. Balboa. Els negres que obriren camí a Mallorca. La relació és inevitable. Tant és així que algú, equivocadament, ha posat una fotografia de Cil Buele en l’entrada de Viquipèdia de Balboa. Ja fa dues setmanes que ha estat possible subsanar la divertida confusió.

El suport de la seva germana, la cantant Conxa Buika

Però la família de Balboa ja era cèlebre abans que Guillem entrés en política. Mundialment coneguda. I és que la seva germana és la cantant de música mestissa Conxa Buika, qui adquirí notorietat a mitjans de la dècada del 2000. Flamenc. Jazz. Soul. Funk. Buika, de fet, és el segon cognom dels germans.

Guillem Balboa amb la seva germana, la cantant Conxa Buika.

De tota manera, si el fitxatge de Buika és evident, Balboa ha arrossegat altres figures de la cultura de les Illes a donar suport a la seva candidatura. La celebèrrima Maria del Mar Bonet, el cantant i showman Pep Noguera, l’activista LGTBIQ+ Pere Morey... Altres membre de la candidatura són, per exemple, el glosador Mateu Xurí, qui hi va de numero 4 i qui la setmana passada comentava amb Públic les seves impressions sobre l’entrada en política. L’estil ‘divertit’ de la campanya també li ha generat alguna crítica, com ara des de l’àmbit de l’Esquerra independentista.

Allò indiscutible és que l’estratègia comunicativa té per objectiu situar un nom i un relat. Balboa no sap si són exactament aquella "nova política" teoritzada per Podemos, però sí que la seva coalició és diferent. "Els canvis han arribat per quedar-se. Jo mateix vaig entrar en política per aquests moments volàtils, que fan una societat complexa i mixta", explica, per afegir tot d’una: "Qui esperi que tot torni a la normalitat, a les postals de Nadal de l’Amèrica dels anys 50, amb el gall d’indi a la taula... Va molt errat". Una primera passa per contrastar aquesta hipòtesi arriba el 28 d’abril. Serà llavors que se sàpiga si les Illes envien a Madrid el primer diputat sobiranista.