Abans que l'aigua arrenqui el bull, apareixen unes bombolles que anuncien l'esclat i el bor boteig. I això aquests dies previs de Sant Jordi ha passat i amb molta força. Venim d'on venim, i l'escalfament per celebrar aquest 23 d'abril ha estat intens: llibreries atapeïdes, autors fent quilòmetres arreu del territori presentant els seus llibres i moltes compres prèvies per si de cas. Potser perquè enguany el 23 d'abril ha caigut en dissabte, potser perquè les previsions meteorològiques advertien que a partir del migdia els ruixats podrien ser intensos, aquest ha sigut un Sant Jordi molt matiner i amb molt d'entusiasme.

A les nou del matí, mentre les parades de llibres i roses enllestien els últims detalls de muntatge, als carrers de Barcelona ja es començava a veure gent amb roses a la mà i amb cara d'anar a esmorzar abans d'anar a caçar llibres o signatures. Com ja és tradició, els primers escriptors que es deixen veure són els del Grup 62, i el trio Sergi Belbel, Toni Cruanyes i Empar Moliner ha atès a la premsa en un esmorzar a tocar al Palau Robert. Belbel que debuta com a novel·lista amb Morir-ne disset, obra guardonada amb el Premi Sant Jordi, ha dit que estava "nerviós, animat, expectant i molt excitat. El passeig de Gràcia fa molt goig! M'agrada moltíssim veure això, després dels dos anys que hem passat".

Per la seva banda, Empar Moliner, que a primera hora ja sonava com una de les candidates per encapçalar les llistes dels més venuts de la ficció en català comentava que li sembla "meravellós que un llibre sigui molt comprat perquè se suposa que serà molt llegit!, i tots els escriptors volem això. Aspires que el teu llibre sigui un long seller. Hi ha llibres que es vendran avui i és fantàstic, segur que hi ha un youtuber que es vendrà molt, i és fantàstic perquè això fa que el llibreter pagui el lloguer de la llibreria i a l'aparador pugui tenir Proust o Rodoreda".

A quarts de deu del matí, el Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona ha acollit l'esmorzar de Sant Jordi on molts autors, editors i cap de premsa s'han trobat per fer el primer cafè del dia i repassar el programa de la jornada. Una d'elles era Carlota Gurt, que quan va guanyar el Premi Mercè Rodoreda de Contes amb Cavalcarem tota la nit es va quedar sense viure el Sant Jordi com escriptora a causa de la pandèmia, aquest any sí que viu l'experiència signant Sola, per això aquest matí deia "és el meu primer Sant Jordi!, i vinc amb la idea que potser no em passarà mai més això. Per tant, ho farem tot!".

Una de les novetats d'aquest Sant Jordi ha estat la superilla literària a Passeig de Gràcia, un total de quatre quilòmetres de parades de llibres muntades per editorials i llibreries. A les onze del matí començaven les signatures dels autors, i tots tenien moltes ganes de ser puntuals (Javier Cercas ho ha fet amb una puntualitat britànica) i de trobar-se amb els lectors. Marta Buchaca que debuta com autora de la novel·la Sis mesos d'hivern pujava Passeig de Gràcia a quarts d'onze amb un somriure als llavis i admetent que s'ha llevat nerviosa i feliç. Però els nervis no són cosa només dels debutants, l'èxit de vendes Santiago Posteguillo s'ha mostrat excitadíssim i content (la cua que tenia esperant la seva signatura era per estar-ho). "El més important per a tots per fi, després d'aquests anys complicats és tornar a retrobar-se amb els lectors. La de l'escriptor és una feina tan solitària que Sant Jordi ens recarrega d'energia", assegurava l'autor de Roma soy yo.

Cap a les onze s'ha despertat el vent i alguna gota despistada, però res més. Entre els passejants que començaven a voleiar per Passeig de Gràcia hi havia Tomàs Molina autor de Meteocuriositats. L'home del temps més popular de Catalunya avui ha hagut de respondre moltes vegades a la mateixa pregunta. I després de ser interceptat per Públic ha confirmat que sí, que els ruixats arribarien al migdia.

Però cap a les dotze ha sortit el sol i una de les cues llargues era la que portava al periodista Manel Alías autor de Rússia, l'escenari més gran del món (Ara llibres). "Feia vuit anys que no estava aquí per Sant Jordi, i a més clar, vinc d'on vinc, l'últim que he vist és Mariúpol assetjada, per tant, per mi és un dia molt emocionant. A més de desconnectat d'imatges mentals. Que tinc, i després la gent m'està donant d'alguna manera molt amor, i la veritat és que és molt bonic. Noto que és veritat que han patit per mi, que m'han seguit. I després, avui també tinc per aquí la meva família política russa voltant, que els hi havia parlat molt d'aquest dia i això també em fa molta il·lusió", explicava content.

Bellugar autores i autors és complicat pel volum de gent que hi ha pels carrers i per totes les persones que volen la seva dedicatòria. I la cosa encara es complica més si ets l'artífex de Crims, et dius Carles Porta i t'has convertit en un fenomen. "Vam ser a Lleida al cafè del teatre més de 300 persones i va ser impressionant rebent-lo amb un aplaudiment i després tres hores signant. És fascinant perquè és un veritable fenomen, avui estem veient moltíssima gent que ve i li diu Carles, amb el teu programa i els teus llibres he començat a aprendre català, realment impressionant", ha dit Joan Riembau, director literari divisió catalana de Penguin.

A les dotze del migdia ha sortit el sol, i com ensumant que calia aprofitar el matí, centenars de persones s'han acostat a la superilla del Passeig de Gràcia. El ball dels autors seguia la coreografia prevista i quan Juan Gómez-Jurado i la seva Reina Roja han deixat pas a Pablo Iglesias la cua que l'esperava era llarga. Pablo Iglesias que acaba de publicar Verdades a la cara (Navona) avui ha viscut el seu primer Sant Jordi. "Es muy emocionante porque es mi primer Sant Jordi, y me habían contado pero efectivamente ver a las familias con las rosas y los libros y encima verlo firmando libros es muy guai, muy bonito. En Madrid no tenemos nada parecido, está la Feria del Libro pero no es lo mismo. La gente muy cariñosa en general y estoy muy contento", assegurava qui fins fa un any era el vicepresident del Govern d'Espanya.

A quarts d'una l'entusiasme del Sant Jordi ha hagut d'entomar un ruixat, amb pedregada i tronada inclosa. Però aquest és el tema de la segona part d'aquesta crònica.