Tram, el grup empresarial que gestiona el tramvia de Barcelona, ha decidit repartir enguany un dividend de 90 milions d’euros entre els seus socis. L’operació, publicada pel diari Ara, es portarà a terme després que la companyia hagi liquidat el deute de 87 milions que tenia amb la banca per, tot seguit, signar un nou crèdit que ascendeix a 164 milions, la major part dels quals es destinaran, precisament, a engreixar els comptes de resultats dels seus socis. El president de Tram és l’exconseller Felip Puig, que va ocupar carteres com Obres Públiques, Interior i Empresa i Ocupació.

El tramvia és un transport públic, però la seva explotació recau fonamentalment en mans privades, que es beneficien de l’elevada rendibilitat d’un tren lleuger el bitllet del qual està finançat parcialment amb fons públics. Globalvia, Marfina i Alstom són els tres grups que controlen més del 80% de Tramvia Metropolità i Tramvia Metropolità del Besòs, les dues empreses que tenen la concessió del servei fins el 2032. En ambdós casos també hi ha presència pública, a través de les participacions minoritàries de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i Ferrocarrils de la Generalitat (FGC). Ara bé, el pes dels socis privats varia, ja que Globalvia supera el 42% en cada una de les empreses, mentre que Marfina i Alstom es mouen al voltant del 20% en cada cas.

Globalvia és una societat dedicada a la gestió d’infraestructura i, segons el seu portal corporatiu, actualment gestiona 19 autopistes i 7 ferrocarrils -o tramvies- en vuit països. El gruix del seu negoci es troba a l’Estat espanyol, on es concentren gairebé el 31% de les vendes durant el 2018, situades en un total de 1.150 milions. Xile i els Estats Units són altres països on hi té concessions importants. Globalvia va sorgir el 2007 impulsada per FCC -aleshores un enorme grup de serveis controlat per les germanes Koplowitz- i Bankia. Actualment, però, està controlada per tres grans fons de pensions.

En concret, els propietaris de Globalvia són els fons de pensions OPTrust (Canadà), PGGM (Països Baixos) i USS (Regne Unit), que van fer-se amb el control de l’empresa el 2016, després de pagar-ne més de 400 milions als anteriors accionistes. Entre d’altres, OPTrust inverteix en Barrick Gold, la principal companyia de mineria d’or del món, amb alguns escàndols mediambientals al darrere; la petroliera PetroChina, o la farmacèutica Novartis. Fins fa uns anys, PGGM també invertia en PetroChina, però va deixar de fer-ho. A l’Estat, els fons controla més del 3% del capital de la immobiliària catalana Colonial, que al febrer de l’any passat va traslladar la seu social a Madrid. Finalment, el fons britànic USS és un dels principals accionistes de la gasística Redexis.

Globalvia havia entrat a Tram el 2013, després de comprar les participacions de la constructora Comsa Emte, els bancs Sabadell i Société Générale i FCC. El 2014, va adquirir la participació d’Acciona, de manera que va arribar al 42,4% de Tramvia Metropolità i al 43,05% de Tramvia Metropolità del Besòs, els seus percentatges actuals. En total, hauria pagat uns 40,5 milions d’euros per entrar a Tram, xifra que recuperarà simplement amb els actuals dividends. Entre les seves concessions a l’Estat hi ha el Metro de l’aeroport de Barajas, els tramvies de Madrid o de Parla (una ciutat madrilenya), diverses autopistes de Madrid o la circumval·lació d’Alacant.

Marfina, de la seva banda, és una societat de l’empresa familiar catalana Moventia, amb més de 90 anys d’història i especialitzada en el transport. Controla diverses línies regulars d’autobusos, així com serveis privats, també té concessionaris de cotxes i participa en diverses societats. Al capdavant del grup hi ha els germans sabadellencs Josep Maria i Miquel Martí Escursell. Finalment, Alstom és una multinacional francesa que, entre d’altres, es dedica a la fabricació de trens. La companyia suma més de 36.300 treballadors arreu del món, va guanyar uns 680 milions l’any passat. A l’Estat té uns 2.000 treballadors i la principal planta, amb uns 500, se situa a Santa Perpètua de Mogoda.

Indignació política

La informació de l’Ara ha publicat reaccions polítiques i, per exemple, el regidor d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Coronas, ha manifestat que estan a favor de la unió dels tramvies per la Diagonal però que, alhora, si hi ha una inversió pública no pot ser que sigui per a benefici d’empreses privades. De fet, Coronas deixa clar que si tira endavant la unió de les dues línies, "s'ha de renegociar el contracte". 

La tinent d’alcaldia d’Urbanisme, Janet Sanz (BComú), ha enllaçat la notícia i ha comentat que “vam fer un acord per unir el tranvia per la Diagonal i per fer-lo 100% públic. Un acord per a què la inversió pública en la xarxa tramviària no reverteixi en beneficis privats. L’acord impedirà que no tornin a passar coses com aquesta”. De moment, però, la concessió amb Tram és fins el 2032.