Les creixents altes temperatures estiuenques agafen a moltes persones treballant, combatent la sufocació dels pics de calor tant a l'oficina com al carrer. Fer un esforç físic en aquestes condicions o simplement mantenir-se molt de temps amb el termòmetre en números vermells pot ser perjudicial per a la salut, quelcom amb què els professionals d'alguns sectors breguen en el seu dia a dia. Així i tot, la manca d'inspectors i la creixent vulnerabilitat dels treballadors no sempre garanteix que les empreses es responsabilitzin que no es posi en risc la salut dels empleats.

Llocs tancats: no més de 27º

"Si l'espai de treball és un lloc tancat i el treball és administratiu o sedentari, la temperatura mínima és de 17 graus i la màxima de 27. I si és treball físic, ha d'estar entre 14 i 25 graus", explica l'advocat del Col·lectiu Ronda Àlex Tisminetzky, qui fa referència a el reial decret 486/1997 de seguretat i salut en els llocs de treball.

Segons el lletrat, en allò que veritablement lluiten als tribunals és en definir què és un espai tancat i què n'és un d'obert, ja que per al segon no hi ha un límit de temperatura clar perquè les condicions meteorològiques no es poden controlar: "Fa poc el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va considerar que el garatge de la ITV a Barcelona era un espai obert, ja que tenia un accés gran i obert, de manera que no s'aplicava el límit". Altres treballadors sí que han aconseguit millores en aquest sentit mitjançant la pressió sindical, com els de Telepizza Barcelona, ​​alguns dels quals havien arribat a treballar en sales a 40 graus i fins i tot arribant als 50,3, segons va arribar a mesurar el sindicat CGT.

Treballar sota el sol

Quan es tracta de treballar a l'aire lliure, la normativa es torna "més abstracta": "S'insta a adequar els processos productius", diu Tisminetzky. Això vol dir adequar les jornades de treball perquè no recaiguin en les hores del pic de calor, fer més rotacions o augmentar els descansos, i fins i tot aturar l'activitat, tal com assenyala Mónica Pérez, responsable de Salut Laboral de CCOO Catalunya: "El treballador pot paralitzar l'activitat quan creu que té un risc imminent per a la seva seguretat o que la seva vida està en perill, però òbviament si la norma no et dóna garanties és molt difícil exercir-la ".

Encara que el redactat sigui més genèric, Tisminetzky insisteix que cal reclamar-ho, com ho fa Pérez: "L'empresari està obligat a protegir la salut del treballador, detectar el risc, avaluar com de perillós és i prendre les mesures preventives pertinents. La previsió meteorològica es pot consultar ". Per a la sindicalista, això es tradueix en evitar les hores màximes de sol, començant la jornada abans, fer més descansos i instal·lant zones d'ombra: "Carpes on els treballadors puguin hidratar-se, descansar, tinguin protecció solar i aigua, a més de formació per detectar si algú està amb símptomes d'un cop de calor". Tisminetzky afegeix que, tot i que la llei no ho detalli, la jurisprudència ha determinat que aquests recursos són obligatoris en moments de molta calor.

Tot i que la indefinició també obliga a blindar aquestes garanties en les negociacions col·lectives a cada empresa i a cada contracte. Això és el que estan provant de fer en el sector de la construcció, que pressiona perquè es reguli la jornada intensiva a l'estiu a través de la possibilitat que ofereix l'Estatut del Treballador de negociar una jornada irregular anual. "Recordo el cas d'un treballador que, després de deu dies de molta calor i presentar símptomes de mareig, li va dir al seu cap que no descarregava més camions a aquella hora. L'endemà el van acomiadar", explica Pérez.

Un risc que pot ser mortal

Els riscos de l'exposició a altes temperatures poden arribar a ser mortals quan el cos humà acumula calor fins arribar als 40,5 graus. De les sis morts per cops de calor que es van registrar al conjunt de l'Estat el 2020, tres van ser per exposició laboral, segons dades del Pla nacional d'actuacions preventives dels efectes de l'excés de temperatures. També poden derivar en altres malalties lleus com erupcions cutànies o rampes, o greus, com càncer o malalties cardiorespiratòries: "A les dades oficials caldria afegir-hi els possibles problemes oculars o càncers de pell que tenen un origen laboral però que no es declaren com a tals. Costa molt que es vinculi a la feina, perquè per això l'empresa ha de reconèixer que es tracta d'un accident laboral ", afegeix Pérez.

Són molts els sectors que treballen a l'aire lliure plogui, faci fred o amb una onada de calor. Un cas paradigmàtic per les imatges que ens van deixar temporals com el Glòria o la Filomena són els riders. "L'únic que rebem de Glovo quan hi ha una onada de calor és un missatge amb recomanacions", explica el membre de la CGT Dennis X., qui fa tres anys que porta encàrrecs en bicicleta a Catalunya després d'estudiar riscos laborals al seu Xile natal. "Glovo et dóna uns horaris dins dels quals rebre comandes. Jo, si rebo una comanda de 12 o 14 km amb una calor de mig dia no l'agafo. Els que sí que ho agafen són els indocumentats", denuncia Dennis, que apunta al fet que l'empresa es lucra mitjançant els abusos a persones sense papers, que per treballar lloguen el compte de la plataforma a gent que especulen amb ella.

A més, el rider assegura que les retribucions augmenten en cas de treballar en moments en què ningú vol fer-ho: "Glovo et paga més quan fa molta calor, plou a bots i barrals o és de nit". Assegura que, en cas de no acceptar aquestes comandes "els baixa la puntuació", el que es tradueix en menys diners. Per evitar desplaçar-se d'una punta a una altra de la ciutat i recórrer grans distàncies en bicicleta, els riders s'agrupen en barris d'on van i tornen sempre, encara que l'empresa els envia comandes de grans distàncies, fins i tot en les parts altes d'una ciutat com Barcelona on la pendent augmenta un 30%: "Envien la comanda abans a un ciclista que a una moto per evitar que els surti més car". Mentre treballen, tiren d'estratègies clàssiques per protegir-se: "Vam aguantar la calor amb aigua i una gorra, però és clar, tampoc podem beure molt perquè no tenim on orinar".

Els treballadors de Correus també han de caminar per carrers sota el sol de l'estiu. Ells reben una gorra per protegir-se del sol, però res d'aigua o de crema solar que s'administren ells mateixos, com explica el sindicalista de la CGT Eduardo Fernández. "Vam demanar que es modifiqués la jornada per poder fer els lliuraments a primera hora del matí i així en les hores de més calor fer la feina d'oficina". Per contra, l'empresa no va fer cas a la proposta, mantenint l'horari actual que fixa les tasques al despatx per abans de les 10 del matí i el treball al carrer fins al migdia. "Tenim casos de cops de calor. També alguna mort per parada cardíaca que no aconseguim demostrar que està vinculada amb el treball".

Fernández explica que si algun dels treballadors es negués a repartir a causa de les altes temperatures segurament patiria represàlies, com ja ho van viure durant els mesos més durs de la pandèmia: "Al principi no ens van donar mascaretes i ens vam negar a sortir a repartir. Només per això ens van obrir expedients disciplinaris".