SOBIRANISME ENCAUSAT El Tribunal Suprem decideix mantenir Oriol Junqueras empresonat

El Tribunal Suprem ha decidit mantenir a preso al líder d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Oriol Junqueras.

El Suprem ha rebutjat el recurs de Junqueras que havia demanat el seu alliberament, per poder exercir els seus drets polítics i fer respectar els de la ciutadania que havia votat a favor seu el passat 21 de desembre. L'alt tribunal ha confirmat d'aquesta manera la decisió del jutge Pablo Llarena, encarregat del cas obert com a conseqüència del procés sobiranista i la  proclamació d'independència, un criteri amb el qual també coincideixen el fiscal i l'acusació popular exercida pel partit Vox.

 Llarena havia ratificat el passat 4 de desembre l'ordre d'empresonament dictada un mes abans per la jutgessa de l'Audiència Nacional, Carmen Lamela.

Aquest mateix dijous, hores després de la declaració davant el Suprem, es van celebrar actes de solidaritat amb Junqueras i la resta de presos polítics a un gran nombre de poblacions catalanes.

Els magistrats del Suprem assenyalen que l'exercici d'alguns càrrecs polítics no suposa la impunitat i consideren que la privació de llibertat no afecta els seus drets de representació dels votants de Junqueras.

El que s'investiga és si Junqueras, diu l'acte judicial, va liderar un pla de declaració unilateral d'independència en contra de les resolucions del Tribunal Constitucional, i es va alçar contra l'Estat espanyol, contra la Constitució, contra l'Estatut d'Autonomia i contra la resta de l'ordenament jurídic.

"Previsibles i altament probables episodis de violència"

L'acte assenyala que els indicis situen a Junqueras defensant la declaració d'independència fora de qualsevol via de Dret i va anunciar la ferma voluntat d'incomplir les decisions del Tribunal Constitucional, incitant, al costat de la resta de partícips en el pla, als seus partidaris a mobilitzar-se al carrer i forçar a l'Estat a acceptar la independència.

En aquest sentit, la resolució qualifica com actes de violència les mobilitzacions dels dies 20 i 21 de setembre, mentre una comissió judicial esd trobava a  Conselleria d'Economia de la Generalitat, així com la crida a dipositar el vot a milers de persones i obrir els col·legis electorals pel referèndum de l'1 d'octubre malgrat conèixer que les forces policials havien rebut l'ordre d'impedir-ho.

Sobre l'afectació de la seva situació de presó al seu dret a participar en eleccions i en el procés polític, el Suprem destaca que aquest últim és un dret bàsic en democràcia, però que la seva efectivitat no pot deixar sense efecte les conseqüències pròpies d'un procés penal, menys encara quan s'incoa imputant delictes molt greus.