Semblava que la pandèmia anava a ser mortal per aquest tipus d’ofertes. No en va, alguns dels primers brots més mediàtics del coronavirus van produir-se en creuers turístics on milers de persones comparteixen una instal·lació tancada calculada al mil·límetre per encabir el nombre màxim de persones en un mínim espai. Llavors fa un any van començar a prohibir-se l’atracament en gairebé tots els ports del món, i alguns dels vaixells fins i tot van començar a ser desballestats.

Però no. A mesura que avancen els plans de vacunacions i la virulència de la pandèmia va rebaixant-se als països més rics, tornen velles pràctiques com les dels creuers. L’Autoritat Portuària de València (APV) anunciava que l’atracament del primer creuer post-Covid està previst pel pròxim 27 de juny. Es tracta del vaixell Mein Schiff 2, que farà una ruta únicament nacional –Palma, Alacant, València i Barcelona- i amb estrictes mesures de seguretat que inclouen un aforament del 60%, tancament de bufets i discoteques, cabines d’aïllament, tests per embarcar i mascaretes obligatòries. A més, les excursions per les ciutats seran en "grups bombolla", per minimitzar els riscos de contagi.

Aquest seria el primer pas cap a la recuperació de la normalitat del sector. Segons declaracions de Francesca Antonelli, responsable de creuers de l’APV a l’Agència EFE, a mitjans del mes de juliol podrien arribar ja els primers creuers internacionals. I pel 2023 esperen que el nombre de creueristes fins i tot supere les dades prepandèmia, amb mig milió de visitants.

Per a molts col·lectius de la ciutat, aquesta no és una bona notícia. Segons explica Pau Alonso, responsable de la Comissió de Turisme d’Ecologistes en Acció, "s’ha perdut una oportunitat per repensar el model turístic que la ciutat necessita i s’ha optat per fugir endavant i deixar-se endur per les inèrcies". Des del col·lectiu ambientalista es denuncia els creuers per ser "un model de negoci molt extractiu i amb greus dèficits en matèria fiscal, laboral i ambiental, a més de deixar pocs beneficis a la ciutat". "Pràcticament totes les grans navilieres tenen les seus en paradisos fiscals, però no contentes amb això, els seus vaixells usen banderes de conveniència de països sense drets laborals. Exploten al màxim els seus treballadors, però també els preus dels serveis locals, a més de fer un gran impacte en les infraestructures públiques, siga els ports, els fems, aigua potable o la qualitat de l’aire, ja que el combustible que cremen els vaixells és altament contaminant", continua Alonso.

Debat sobre l'impacte econòmic

També hi ha estudis que discuteixen l’impacte econòmic d’aquest tipus de turisme. Una tesi doctoral recent de la Universitat d’Alacant xifrava la despesa de cada creuerista a la ciutat entre zero i quinze euros. "Cal tenir en compte que la gent desembarca entre tres i cinc hores i normalment ho fa en excursions pactades amb la naviliera, que així maximitzen els seus beneficis, pel qual el benefici per a la indústria local es limita a alguns serveis de guia o autobús", denuncia Alonso.

Per Antonio Bernabé, director de Visit València, el benefici dels creuers no pot limitar-se només "a l’impacte econòmic immediat", sinó que té altres avantatges, com "els efectes repetició i prescriptiu". Per al responsable de la promoció turística de la ciutat "València és una ciutat que sorprèn, genera una bona impressió i ganes de conèixer millor la ciutat. Molts dels creueristes tornaran després i s’allotjaran més dies o el que publicaran a xarxes socials animarà més gent a vindre". Arguments similars s’esgrimeixen des de les associacions patronals del turisme, que, a més, inclouen "un retorn necessari a la normalitat després de mesos molt durs".

Amb tot, Bernabé és conscient dels perills de massificar el model creuerista i entén i segueix el debat que hi ha a ciutats com Barcelona o Venècia. "Si tens milers de persones que es concentren en espais molt concrets, del centre històric, sí que es genera un impacte per massificació, però a València encara no hem arribat a aquesta situació". Bernabé recorda que Barcelona va rebre, abans de la Covid, més de dos milions de creueristes, pels 400.000 de València. "A més, a València ho tenim més fàcil per gestionar els fluxos de gent, el port està més allunyat del centre i els visitants es reparteix entre diferents espais més allunyats, com la ciutat històrica, la Marina o la Ciutat de les Arts i les Ciències, que té una gran capacitat d’absorció i un ús molt més limitat per part dels residents. Mentre puguem gestionar aquests fluxos de forma senzilla crec que no és necessari plantejar-nos la situació com estan fent altres ciutats".