Veneçuela és una dictadura o una democràcia?: Les claus del debat

El cercador de Google podria considerar-se el nou mirall de l'ànima. També de les lluites ideològiques. Mentre els carrers de tota Veneçuela viuen pendents del que pugui passar d'un moment a l'altre, en el famós cercador es registren 135.000 resultats que contenen el terme "dictadura veneçolana". El segueixen "dictadura chavista" amb 94.800 i "dictadura madurista" amb 12.800. No obstant això, guanya amb escreix la teoria contrària: "Veneçuela no és una dictadura" apareix, així com sona, 184.000 vegades. És la guerra del llenguatge.

Encaixa això amb el que viu Veneçuela? Eneko Compains, professor de Dret Constitucional de la Universitat del País Basc (UPV) i investigador sobre el procés bolivarià, ho nega rotundament. "Crec que no és una dictadura sota cap concepte, i que a més aquesta afirmació no se sosté sota cap criteri acadèmic ni científic", afirma.

Per a aquest acadèmic basc, "a Veneçuela regeixen els principis essencials d'un estat de dret: l'imperi de la llei, la separació de poders i el respecte als drets fonamentals". També rebutja que hi hagi impediments en matèria de llibertat d'expressió, un aspecte que ha estat aquests últims dies sobre la taula després de la detenció de tres periodistes de l'agència Efe. "Pretendre projectar que no hi ha llibertat d'expressió és una autèntica rucada: a Veneçuela hi ha desenes de mitjans de comunicació opositors. De fet, són la majoria ", sosté.

Hongria, Polònia...

Per la seva banda, l'historiador i investigador Pablo Sánchez León manté un punt de vista crític sobre aquest assumpte. "En termes genèrics, Veneçuela és una democràcia. És que l'Hongria de Viktor Orban o la Polònia actual són democràcies? Si un diu que Veneçuela no ho és, llavors ha de aplicar-ho també als llocs que semblen intocables ", afirma. De fet, subratlla que "en sentir la paraula dictadura" se'n recorda abans de l'Aràbia Saudita que del procés bolivarià.

"Deriva autoritària"

L'analista Rodrigo Amírola, llicenciat en Filosofia per la Universitat Complutense de Madrid, observa en el cas veneçolà "un estat cada vegada més arbitrari i sense vies institucionals clares per resoldre la crisi". "La Veneçuela de Maduro, en la seva deriva autoritària, ha acabat per convertir-se en una dictadura des del moment en què es destrueix la legitimitat democràtica de la Constitució de 1999 i es trenca l'ordre constitucional i la configuració institucional que es deriva d'ell per perpetuar en el poder ", afirma. Tot i això, ha sostingut que aquesta situació "no legitima ni converteix en demòcrates a una part 'bolsonarista' de l'oposició, ni les maniobres internacionals dels EUA, l'OEA, Brasil, Argentina...".