El tancament de files del Partit Socialista amb PP i C's en relació al conflicte entre Catalunya i l'Estat espanyol s'ha confirmat aquest 12 d'octubre, un 'Día de la Hispanidad' marcat per la mobilització dels 2'3 milions de catalans que, malgrat la repressió policial, van participar el passat dia 1 en el referèndum d'autodeterminació convocat per la Generalitat.

Fonts de l'executiu han fet circular aquest dijous informació segons la qual si el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, negués que dimarts passat va proclamar la independència de Catalunya, no s'activaria al Senat la segona fase del que està previst a l'article 155 de la Constitució i es tornaria a l'escenari previ al ple del Parlament que va aprovar la llei del referèndum.

Assistents a la recepció del dia de la Hispanitat haurien assenyalat, entre les mostres d'adhesió als monarques per part de dirigents socialistes, populars i de C's, que en la resposta que doni al requeriment enviat per Mariano Rajoy, Puigdemont té una "última oportunitat" de "deixar de jugar amb tothom", i que si contestés que no va formular una declaració unilateral d'independència es tornaria a la legalitat de l'escenari anterior al ple celebrat pel Parlament els dies 6 i 7 de setembre, en què es van aprovar les lleis del Referèndum i de Transitorietat Jurídica.

"La pilota està a la seva teulada", ha estat la frase dita i reiterada per ministres i càrrecs de l'Administració central, que parlaven de contactes de tota mena, també amb consellers de la Generalitat, i que han defensat la importància de l'acord assolit per PP i PSOE, perquè "transmet una imatge de serietat al país".

Els governants espanyols haurien reivindicat l'eficàcia de fets com el missatge televisat del Rei -identificat amb la política del govern Rajoy-, la "fugida d'empreses" catalanes, la manifestació espanyolista de diumenge passat a Barcelona ​​i un hipotètic "canvi de visió de la premsa internacional". Tot això hauria marcat, segons aquestes fonts,  "un punt d'inflexió".

Condemnes a les càrregues policials de l'1 d'octubre

Algunes veus internacionals, no obstant això, com les de la major part de participants a l'Assemblea del Consell d'Europa o l'organització de defensa dels drets civils Human Rights Watch, han denunciat en les últimes hores la violència utilitzada per la policia i la Guardia Civil contra persones que expressaven pacíficament la seva opinió sobre el futur de Catalunya, però els representants del govern espanyol ho han ignorat i han coincidit amb els dirigents del PSOE i C's en exigir al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que capituli davant l'ultimàtum que li va llançar aquest dimecres Mariano Rajoy, que conclou a les 10 h del proper dilluns.

El líder del PSOE, Pedro Sánchez, ha esgrimit amb tota claredat l'amenaça de la suspensió de l'autogovern de Catalunya, amb l'activació del previst a l'article 155 de la Constitució espanyola.  El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, "té difícil no contestar" al requeriment del Govern sobre si hi ha hagut o no una declaració d'independència, i ha afegit que de la seva resposta dependrà si s'aplica l'article 155. Sánchez ha culpabilitzat d'aquesta manera a Puigdemont sobre la probable intervenció de l'Estat a l'Administració catalana.

"Ningú vol aplicar el 155", excepte Puigdemont i el líder de Ciutadans (Cs), Albert Rivera, ha dit el líder del PSOE, ratificant d'aquesta manera la seva coincidència de criteri amb el president del govern espanyol i també amb la seva manera de formular les amenaces contra la Generalitat.

Sintonia PP-PSOE

Sánchez ha aprofitat a més el contacte amb els periodistes en els actes del 12 d'octubre per fer l'elogi de l'acord segellat amb Rajoy per obrir el debat de la reforma de la Constitució, dient que "trasllada molta tranquil·litat i estabilitat a la ciutadania". D'aquesta proposta de reforma, de moment, no es coneix altre suggeriment que una eventual reforma del Senat.

El secretari general del PSOE ha restat importància al preu que pot pagar per  aquest nou acostament al govern del PP. "En això no parlem d'ideologia. Ara no penso en les eleccions. Cal posar els llums llargs", ha dit, i ha emplaçat a C's i a Podemos a "enganxar-se a la reforma" tot i les crítiques de Pablo Iglesias al pacte del PSOE amb el Govern.

La coincidència de la direcció del PSOE amb l'equip de Mariano Rajoy també s'ha posat  de manifest en les valoracions del delegat del govern a Catalunya, Enric Millo, sobre la situació política oberta després del referèndum d'autodeterminació i de l'explicació dels efectes dels seus resultats al Parlament de Catalunya per part del president Puigdemont. 

"Estem millor que el mati del 10 d’Octubre". "Ara podem veure la llum al final del túnel”, ha declarat Millo a l'emissora RAC1. “Mariano Rajoy ha optat per anunciar la possible aplicació de l’article 155 però obrint una porta al diàleg, donant la oportunitat a restablir la situació”, ha insistit.

I també ha coincidit amb Sánchez en fer culpable al president de la Generalitat de la decisió que pugui prendre el cap de l'executiu espanyol: “Vull pensar que no donarà l’esquena a aquesta oportunitat que se li dóna. Si se situa fora d’aquesta legalitat, la situació serà una altra i la responsabilitat serà exclusivament de Carles Puigdemont”. “Encara estem a temps de reconduir les coses i evitar que les conseqüències siguin pitjors. No desaprofitem aquesta oportunitat. Qui ara té la pilota sobre la teulada és Puigdemont”, ha afegit.

La sintonia actual entre el govern de Rajoy i la direcció del PSOE arriba fins i tot a la manera de referir-se a la conveniència de replantejar el sistema autonòmic i de presentar la "Comissió d'avaluació" impulsada al Congrés dels Diputats com una ocasió. "És una bona oportunitat que no podem desaprofitar i si el president Puigdemont la rebutja ningú li podria perdonar”, ha dit Enric Millo, descartant qualsevol possibilitat d'acordar la convocatòria d'un referèndum, però sense fer referència a la recentralització de competències que defensen PP i C's. 

El que no ha esmenat, no obstant això, és la voluntat de castigar personalitats com el presidente de l'ANC, Jordi Sánchez, el d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, o el major Josep Lluís Trapero. “És necessari separar l’acció del govern del poder judicial. Hi ha unes persones que com a conseqüència dels seus actes estan obligats a rendir comptes amb la justícia". "Si fem les coses bé, els resultats no tenen que ser molt negatius”, ha afegit, com si també en aquest àmbit el govern central tingués marge per "afinar".

Pel govern de la Generalitat, els propòsits del govern central i de la direcció del PSOE estan prou clars. 

Carles Puigdemont va donar dimecres a la nit una resposta ben lacònica a la presa de posició de Mariano Rajoy i dels socialistes al Congrés dels Diputats:

I aquest dijous, el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Josep Rull, ha criticat de manera ben sintètica l'actitud del govern central i el PSOE després que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, suspengués dimarts la declaració d'independència de Catalunya: "Tenen més ganes de 155 que de diàleg ".
Catalunya, ha dit, "està amenaçada, quan el més lògic és que fos escoltada".

L'ANC demana l'entrada en vigor de la Declaració d'Independència

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha donat a conèixer un comunicat a última hora d'aquest dijous en què assenyala que el seu secretariat, reunit en sessió extraordinària, ha acordat demanar al Parlament que aixequi la suspensió de la Declaració d'Independència.

"Atesa la negativa de l’Estat espanyol a qualsevol proposta de diàleg, ja no té cap sentit mantenir suspesa" la Declaració i, per això, insta el President i el Govern a implementar la Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República.

En una carta adreçada també la nit de dijous a socis i simpatitzants de l'ANC, el seu president, Jordi Sànchez, explica que "ha arribat el moment de la veritat", que "la mà estesa al diàleg és absoluta i honesta, però en cap cas amaga cap renúncia a la proclamació de la República i que dilluns dia 16 serà un dia determinant, bàsicament per dos motius:

L'Audiència Nacional decidirà "com procedir sobre les denúncies per sedició" contra els presidents de l'ANC i d'Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i contra el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero.

I "el govern Rajoy decidirà amb molta probabilitat dinamitar les institucions de la Generalitat per posar-les sota el seu control".

"Passi el que passi les properes hores", el president de l'ANC demana que es mantingui la "cadena de confiança" i la "certesa que no hi ha marxa enrere en la nostra determinació de construir un nou Estat independent en forma de República", que no es descartin noves "aturades massives del país" i que la resposta a la probable repressió sigui sempre pacífica.

Carta de la CUP a Puigdemont

La CUP, d'altra banda, ha donat a conèixer una carta adreçada al president de la Generalitat en què adverteix que "a la vista de la posició immediata de l’Estat, no
entendrem que la resposta al requeriment del president Rajoy no se situï
en els termes del mandat popular que vostè va assumir el passat dimarts:
el del respecte a l’exercici del dret a l’autodeterminació".

"Només a través de la proclamació de la república serem capaces de respectar el que la majoria va expressar a les urnes", insisteix aquesta organització de l'esquerra independentista.

"Respondre d’una altra manera al requeriment del President Rajoy suposaria avalar totes i cadascuna de les seves amenaces, el seu menyspreu i la seva repressió, i suposaria tornar al redós de la legalitat constitucional espanyola amb el qual la majoria social va resoldre trencar. L’Estat, el seu poder judicial, el seu poder militar i policial, però, sobretot, els partits polítics que, en els darrers dies, s’han mostrat absolutament contraris a permetre el dret a l’autodeterminació, sumen una majoria reforçada al Congrés Espanyol i estan disposats a seguir negant-nos drets i llibertats, emparats en una Constitució Espanyola deslegitimada i sabent que tenen els poders econòmics i la UE al seu costat".

Davant la possible decisió del govern d'activar l'aplicació de l’article 155 de la Constitució, la CUP es pronuncia a favor que "ho facin amb la República ja proclamada".