Ordena i classifica imatges, però no es considera un productor. Pere Noguera (la Bisbal d'Empordà, 1941) és un arxiver de fotografies vocacional, dotat d'una modèstia poc habitual. Fotografies de bitllets de 100 pessetes amb un Manuel de Falla manipulat, o reportatges publicitaris i fotos d'estudi guixades amb les indicacions dels retocs que s'han de fer, són alguns dels testimonis gràfics presents a la mostra Pere Noguera. Històries d'arxiu (1974-2011) que es va inaugurar ahir a la Fundació Tàpies. Construïda d' imatges diverses, amb fotografies i pel·lícules que plasmen la societat barcelonina durant els anys cinquanta i seixanta del segle passat, l'exposició recorda que, abans de l'era digital i del Photoshop, els retocs per ocultar les arrugues o millorar un pentinat també existien.

L'artista fragmenta les imatges per entendre el temps en què van ser fetes

El fons que Noguera ha anat acumulant amb els anys és extens, però el muntatge, a cura de Pilar Parcerisas, no embafa. Pioner a la dècada dels setanta a treballar amb fotocòpies, es va nodrir del material trobat als encants i als drapaires per investigar en la fotografia. Noguera concep aquesta disciplina com un document temporal, com un totxo per aixecar la memòria històrica, però també la memòria social i quotidiana d'una època on la transició a la democràcia ni tan sols s'ensumava.

Considerat un dels artistes catalans que ha aprofundit més en el vessant conceptual dels processos fotogràfics, Noguera, proper a l'art povera, planteja el seu treball com un procés que parteix de la fragmentació de les imatges per entendre'n la producció i el temps en què van ser capturades.