Rodolfo Martín Villa a la seva presa de possessió a l'Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques -- EFE

Pablo Mayoral, activista de la Comuna

El passat 15 d'octubre del 2021 el Jutjat Nacional en el Criminal i Correccional Federal N° 1 de Buenos Aires (Argentina) que dirigeix la jutgessa María Servini, va decretar el processament de Rodolfo Martín Villa per quatre homicidis, i va ordenar investigar altres dos homicidis a Vitòria, cinc en diferents localitats d'Euskadi, un a Madrid i un altre a Barcelona.

Davant l'enorme passivitat davant d'aquesta greu acusació per part dels poders legislatiu, executiu i judicial així com dels grans mitjans de comunicació de l'Estat espanyol, ens trobem, dos mesos després, amb una resolució de la Cambra Criminal i Correccional Federal Argentina, en la qual es revoca el processament de Martín Villa però s'insta la jutgessa a aprofundir en la investigació per poder processar-lo més endavant.

Dels 20 criminals de la dictadura franquista que María Servini va posar en cerca i captura per ser interrogats, va ser Martín Villa el primer cridat a declarar. Ningú com aquest individu representa millor les responsabilitats criminals de la dictadura en vida de Franco, així com de la dictadura sense Franco i la Transició. Dels tretze homicidis o assassinats pels quals la jutgessa el va investigar, destaquen dos fets sob i al seu entendre són claríssims com a prova de crims de lesa humanitat: la matança de treballadors el 3 Març del 1977 a Vitòria i el tiroteig de les forces repressives contra ciutadans que gaudien de les festes, que va tenir lloc en els mundialment coneguts Sanfermines de Pamplona, el 1978.

La jutgessa María Servini és una de les més prestigiosa jutgesses de l'Argentina, un país on la justícia s'ha atrevit a fer seure en la banqueta a bona part dels responsables del genocidi comès per la dictadura de Videla, que va massacrar a més de 30.000 dones i homes, joves en la seva major part, per ser d'esquerres.
A aquesta jutgessa no li ha tremolat la mà per decretar "el processament de Rodolfo Martín Villa amb presó preventiva ... per considerar-lo autor plenament responsable del delicte d'homicidi agreujat, reiterat en quatre oportunitats si més no, del qual van resultar víctimes Pedro María Martínez Ocio, Romualdo Barroso Chaparro, Francisco Aznar Clemente i Germán Rodríguez Saíz". Així mateix "ordenava embargament de béns a l'esmentat individu, per valor de mil cent trenta-quatre milions de pesos".

En el mateix acte es decreta la necessitat de continuar aprofundint en la investigació d'altres dues morts produïdes en els mateixos fets de Vitòria (José Castillo i Bienvenido Pereda Moral), altres 5 homicidis perpetrats per les Policia Armada i la Guàrdia Civil a diferents localitats d'Euskadi, en el transcurs de diverses jornades de lluita per l'amnistia (Rafael Gómez Jáuregui, José Luis Cano Pérez, Francisco Javier Núñez, José María Zabala Erasun i María Norma Menchaca), investigació que es demana també per a l'assassinat d'Arturo Ruiz García, el 23 de gener de 1977 a Madrid i de Gustavo Adolfo Muñoz de Bustillo Gallego (Gustau Muñoz) que va tenir lloc l'11 de Setembre de 1978, a Barcelona a mans d'un inspector de Policia. En total altres 9 assassinats, en els quals la jutgessa veu indicis raonables de responsabilitat en la seva autoria en Martín Villa i pels quals demana més investigació i aportació de testimoniatges i proves.

Aquesta ordre de processament consta de gairebé mil pàgines, i és fruit de les investigacions i denúncies de molts dels familiars de les víctimes, que amb els seus propis mitjans i sense cap ajuda per part dels diferents governs de l'Estat espanyol, han anat aportant testimonis i proves en el jutjat argentí. Fa ja set anys, la jutgessa va imputar a 20 alts càrrecs de la dictadura franquista i, el 30 d'octubre del 2014, va demanar l'extradició a l'Argentina de tots ells per ser interrogats. A partir d'aquest dia la judicatura espanyola va posar totes les traves i resolucions possibles per  boicotejar aquest procés, arribant fins i tot al fet que, en el 2016, la Fiscal General de l'Estat, Consuelo Madrigal, emetés una instrucció a tots els fiscals perquè informessin en contra del compliment de les comissions rogatòries, faltant a l'auxili judicial internacional que protegeix les víctimes de delictes internacionals en relació als victimaris. María Servini en tot moment ha estat conscient que la causa que ella estava lliurant corresponia dur-la a terme als jutges espanyols, és més, en repetides ocasions ha manifestat que donada la crueltat i atrocitat dels crims que s'estaven investigant, pensava que tard o d'hora aquests fets serien jutjats a Espanya.

Desgraciadament, ara com ara, això no ha estat així i la jutgessa ha continuat amb l'anomenada Querella Argentina, d'acord amb el seu compromís amb la Justícia Internacional contra els crims de lesa humanitat, compromís al qual sembla que han renunciat la major part de jutgesses i jutges per pressions del Tribunal Suprem i inacció del Tribunal Constitucional espanyols que han resolt en contra d'obrir processos a Espanya contra coneguts torturadors, desestimant totes les querelles presentades. Es dona el cas que el Tribunal Constitucional, que hauria de garantir l'aplicació de l'article 24 de la Constitució sobre la garantia de tutela judicial efectiva per a les víctimes de delictes tan greus com els que es van cometre durant el franquisme, ni tan sols s'ha molestat a opinar, excepte en el recurs presentat per Gerardo Iglesias, on tres dels jutges d'aquest alt tribunal van manifestar la seva oposició al fet que li fos denegat aquest recurs d'empara. Per alguna cosa es comença, encara que després de 85 anys del cop d'estat feixista i 44 de la pròpia Constitució aquest gest és tan mínim –i alhora tan insòlit–, que causa impotència i exasperació entre les víctimes.

Rodolfo Martín Villa és un dels més clars exponents del caràcter criminal de la dictadura i la seva perpetuació en el temps.

• • El 1962 va ser nomenat 'Jefe Nacional del S.E.U. Sindicat estudiantil feixista, en uns anys en què tots els integrants de la dictadura festejaven, a l'uníson, els Consells de Guerra i assassinats de Julián Grimau, Francisco Granados i Joaquín Delgado un any després, en 1963.

• • 1964. Nomenat Procurador a les Corts franquistes fins a la seva dissolució el 1977, essent llavors nomenat senador a les Corts Generals per designació real.

• • El 1969 va accedir a la Prefectura de la OSE (Sindicat Vertical), el sindicat únic i feixista en el qual estaven obligats a organitzar-se els treballadors juntament amb els empresaris. Va ser precisament en aquest període, de 1970 a 1973, quan es va empitjorar la repressió contra les lluites obreres i, com a mostra, ressaltar que van ser assassinats almenys 9 treballadors en diferents vagues i manifestacions: Cristóbal Ibáñez, Manuel Sánchez, Antonio Huertas (de la construcció, a Granada), Pedro Patiño (de la construcció, a Madrid), Antonio Ruiz (de SEAT, a Barcelona), Amador Rei i Daniel Niebla (del naval, a Ferrol) i Cipriano Martos (de la construcció, a Reus).
• • Al juny del 1974 va ser nomenat Governador Civil de Barcelona i Cap provincial del Movimiento, mesos abans en aquesta ciutat –el 2 de març del 1974– va ser salvatgement assassinat per garrot vil Salvador Puig Antich. Com a tal governador civil de Barcelona amb tota seguretat participaria en el muntatge d'un dels Consells de Guerra farsa, que la dictadura va realitzar en l'estiu del 1975: el de Juan Paredes Manot que va ser afusellat a Barcelona el 27 de Setembre. Aquest mateix dia la dictadura, amb Franco i l'aleshores príncep Joan Carles al capdavant, van afusellar a Ángel Otaegui, Xosé Humberto Baena, José Luis Sánchez-Bravo i Ramón Gracia Sanz.
• • Al desembre de 1975 va entrar a formar part dels governs de la dictadura sense Franco. Durant el període de desembre del 1975 a l'abril del 1979 en què Martín Villa va ser ministre de diverses carteres, només a Madrid, van morir assassinades per les forces repressives del règim i les bandes feixistes 18 persones: Henri Etxeberri, Carlos Hernández, Carlos González, Angel Almazán, Arturo Ruiz, María Luz Najera, L. Javier Benavides, F. Javier Sauquillo, Serafín Holgado, Enrique Valdevira, Ángel Rodríguez, Agustín Rueda, Antonio Carrión, José Andrés Fraguas, José Luis Muñoz, Ursino Gallego-Nicasio, Juan Delgado de Codes i Andrés García Hernández. En aquest mateix període també van ser assassinades en altres ciutats de l'Estat espanyol desenes de persones per les forces repressives del règim i les bandes feixistes.
• • Entre setembre del 1980 i desembre del 1981 va ser Ministre d'Administració Territorial d'Espanya i a partir de setembre del 1981 i juliol del 1982 vicepresident del Govern, amb Leopoldo Calvo Sotelo. Posteriorment va continuar sent diputat fins el 1983, passant després a formar part de nombrosos consells d'administració d'empreses com Iberdrola o Sogecable.

La major part de les vegades en què es van produir els assassinats policials o de bandes parapolicials es van ordir bastes excuses que fins i tot injuriaven a les pròpies víctimes i es van fer falsàries campanyes de premsa en els grans mitjans de comunicació contra les pròpies víctimes; els seus familiars van ser amenaçats perquè no denunciessin els assassinats; no poques vegades els amics i companys de les víctimes van ser detinguts i van acabar processats. En moltes ocasions les manifestacions de dol i repulsa van ser brutalment reprimides fins el punt que van ser la causa de nous assassinats. Les poques investigacions judicials que es van realitzar van ser gràcies a la tenacitat, resolució i valentia de les famílies, amics i alguns professionals de l'advocacia i el periodisme, que es van jugar fins i tot la vida en la seva obstinació per esclarir-los. Malgrat això la major part dels assassins van sortir impunes i fins i tot alguns, com el mateix Martín Villa, van ser ascendits i condecorats reiterades vegades, l'última per Felip VI que li va lliurar una medalla commemorativa del 40 aniversari de les eleccions del 1977, curiosament el mateix any en què van ser assassinades la major part de les víctimes per les quals està imputat. Mentre aquesta immundícia segueixi, fètida, sota les catifes del Regne d'Espanya, poc podem esperar de la seva justícia i dels seus governants.

La Justícia a l'Argentina ha escoltat milers de lluitadores i lluitadors contra la dictadura franquista, i els familiars dels qui van morir en aquesta lluita. Ha pres mesures per tractar d'interrogar, amb els seus limitats mitjans materials, els victimaris, ha ordenat l'exhumació de diversos assassinats enterrats en fosses comunes i cunetes, ha interrogat Martín Villa, ha decretat el seu processament per 4 homicidis a Euskadi i Navarra i la continuïtat de la investigació sobre altres 9 homicidis a Euskadi, Madrid i Barcelona. La justícia argentina ha escoltat els advocats d'aquest acusat i ha decretat que ha de seguir la investigació i que s'han d'aportar més testimoniatges i proves si es vol continuar amb el processament de Martín Villa. Aquesta és una mesura que recorrerem, però valorem molt positivament la intervenció judicial a l'Argentina per acabar amb la impunitat dels responsables d'una de les dictadures més odiades pels pobles del món.