El gener d'enguany, Sarai Sarroca (Flix, 1982) es va convertir en la primera dona en dirigir el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), un organisme històric creat fa més d'un segle, tot i que va viure una llarga pausa que es va allargar durant sis dècades després de ser suprimit per la dictadura franquista. Llicenciada en Geografia i Màster en Meteorologia per la Universitat de Barcelona, Sarroca acumulava una llarga trajectòria en mitjans de comunicació -15 anys a Betevé- abans d'arribar al càrrec.

Parlem amb ella sobre com el canvi climàtic està impactant a Catalunya, amb una marcada acceleració de l'increment de temperatures, que està convertint en quotidianes les nits tòrrides -per damunt dels 25 graus- i provocant l'aparició de nous fenòmens com les nits roents, en què el termòmetre no baixa dels 30 graus. Decebuda amb les mesures insuficients que s'adopten a les COP -les cimeres del clima-, veu necessari que es facin passos més valents d'aquí al 2030 per evitar les pitjors conseqüències d'un canvi climàtic que, reitera, ja és aquí i al qual ens hem d'adaptar.

Tot i algunes excepcions, de maig a octubre Catalunya ha encadenat sis mesos majoritàriament secs i amb temperatures molt elevades, de rècord històric o gairebé en nombrosos punts del país. És un fet excepcional o amb l'evolució dels darrers anys serà la nova normalitat?

Efectivament, portem uns mesos bastant complicats a nivell climatològic i hi ha qui creu que són una oportunitat que hem d'aprofitar per conscienciar-nos i veure quin és el futur que ens espera. Tot sembla indicar que aquests últims mesos que ara ens semblen excepcionals no ho seran els propers anys. I és veritat que n'estem pagant les conseqüències i una mostra n'és la sequera, en què ja estem en alerta per sequera en moltes conques i en moltes comarques. Si no plogués en els propers mesos, que preveiem que no serà el cas, molt probablement encararíem un 2023 molt complicat.

Per tant, a curt termini plourà i es pal·liarà la situació de sequera?

Si més no, pararem el cop. Tot sembla indicar que serà un hivern fred i amb possibilitats que es formin algunes ciclogènesis al Mediterrani, malgrat que a Europa en conjunt serà sec. Portem tres anys d'episodis de La Niña, que acostuma a comportar hiverns molt secs a Europa, però per contra en l'arc Mediterrani s'hi acostuma a registrar un volum de pluges superior a la mitjana, precisament perquè al Mediterrani sí que s'hi poden formar algunes pertorbacions que podrien desencadenar precipitacions en els propers mesos. Malgrat tot, l'hivern no és l'estació més plujosa a casa nostra i per poc que plogui ja podríem superar la mitjana climàtica. I, per tant, preveiem aturar el cop els properes mesos. A l'inici del 2023 hi podria haver certa activitat meteorològica, però probablement no serà suficient per pal·liar tants i tants mesos secs que portem acumulats.

Parlem d'anomalies tèrmiques de tres o quatre graus de temperatura per sobre de la mitjana, a Barcelona s'han encadenat sis mesos amb una temperatura mitjana per sobre dels 20 graus, un fet inèdit. L'escalfament s'està accelerant?

Sí, així és. Durant els darrers anys s'ha accelerat de forma molt i molt acusada i d'aquí que des del Departament d'Acció Climàtica s'estigui treballant en mesures més pal·liatives, sobretot en nivells de contaminació i qualitat de l'aire.

Segons les pròpies dades del Servei Meteorològic de Catalunya, l'increment de temperatures es produeix durant tot l'any, però és més acusat a l'estiu. Per què?

Probablement perquè hi ha menys activitat convectiva. Durant l'estiu el que acostumava a passar és que durant el dia s'anava acumulant la calor, però després a mitja tarda, fruit de la mateixa calor, es generaven núvols convectius i d'aquí es podien desencadenar algunes pluges, però això no està passant. Igual que també estem tenint moltes afeccions del sud, que ens aporten molt d'aire càlid i molta pols en suspensió. Abans no hi havia tants episodis continuats d'aquestes irrupcions saharianes que faciliten molt l'ascens de la temperatura a tots els nivells de l'atmosfera i tant de dia com de nit.

L'ascens marcat de la temperatura sobretot ve condicionat per l'increment de la nocturna i, en aquest sentit, des del Servei Meteorològic de Catalunya estem valorant la possibilitat de fer avisos de temperatura nocturna. Fins ara només fèiem avisos de calor durant el dia, però crec que comença a ser urgent avisar també de la possibilitat de nits amb temperatures de molt mal dormir, que serien nits amb temperatures superiors als 25 graus. Fins ara per a nosaltres un llindar de temperatura tropical [nits a partir dels 20 graus] ja era important, però a causa del canvi climàtic ja no parlem tant de tropicals, sinó de nits tòrrides, que són les nits amb temperatures superiors als 25 graus.

De fet, crec que a Barcelona ciutat, almenys a l'estació del Raval, més de la meitat de nits de l'estiu van ser nits tòrrides.

Sí, correcte. En aquest sentit estem treballant conjuntament amb Protecció Civil i amb Salut per canviar els llindars per fer més o menys avisos. Ara per fer un avís de previsió de calor ens basem en el llindar que es va establir en el darrer Atles Climàtic de Catalunya, que comprèn els anys entre el 1960 i el 1990 i el clima ha canviat des de llavors. El 2023 traurem el nou Atles Climàtic, que comprèn els anys entre el 1990 i el 2020, i les mitjanes climàtiques i pluviomètriques hauran canviat i els nous avisos aniran en funció de les noves mitjanes. En aquest sentit, preveiem fer menys avisos que no pas aquest estiu passat, quan estàvem alertant pràcticament cada dia per avisos de calor. Realment feia calor, però potser ja no era una notícia excepcional.

Ara bé, tot i deixar de ser excepcional perquè es converteix gairebé en la rutina, aquesta calor tan elevada té efectes en la salut de les persones i augmenta el risc d'incendi, entre d'altres efectes.

Sí, de fet, els canvis són presents en el nostre dia a dia i pràcticament no ens n'adonem. Fa poc els observadors fenològics de la nostra xarxa del Servei Meteorològic ens explicaven que al novembre hi ha hagut la segona floració d'algunes espècies concretes. Això està passant. El nostre clima, el nostre paisatge i nosaltres mateixos ens estem adaptant a les noves circumstàncies meteorològiques i al llarg dels propers anys ho seguirem fent, perquè hi continuaran havent canvis. El canvi climàtic ja està aquí i ens hi hem de seguir adaptant, perquè si no tenim les de perdre.

El Mediterrani és un dels 'hotspot', un dels punts crítics del canvi climàtic, perquè pateix un escalfament superior a la mitjana global. Però en un territori amb tantes diferències geogràfiques com Catalunya, quines són les zones que més estan patint aquets canvis?

Si parlem dels darrers mesos on s'està patint més la sequera és a tota la zona del Moianès, del litoral central i nord i també en alguns punts de la Catalunya Central. Per contra, no et diré que hagi sigut plujós, però a la zona de la vessant nord del Pirineu hi ha hagut una pluja relativament normal i a la zona dels Ports també. Aquí l'impacte de la sequera no ha estat important i la pluja ha estat relativament equiparable a la mitjana, però a la resta ha estat molt inferior. Els propers anys sobretot el litoral es veurà molt afectat per l'ascens del nivell del mar, mentre que al Pirineu les temperatures pujaran de forma molt remarcable.

Amb la pluja, la previsió és que no hi hagi una disminució important, però sí que aquesta serà més irregular i amb l'increment de la calor hi haurà més evaporació i, per tant, patirem un dèficit hídric?

Sí, però en èpoques concrets. El que hem de fer és aprendre a gestionar-ho diferent. Estàvem acostumats a tenir uns registres pluviomètrics que ens servien per a tot un any, que queien o bé a la primavera o bé a la tardor, i ara això no està passant; ens podem trobar amb un temporal Glòria o un temporal Filomena al gener que t'aporten aigua per dos anys. Els darrers dos anys hem viscut d'aquests dos temporals, però ja ens hem begut tota aquesta aigua i com que en aquest temps no ha plogut ens estem quedant amb els embassaments buits. Ens hem de preparar per això, per saber gestionar aquests episodis que seran cada cop més freqüents i ens aportaran aigua per molts i molts mesos, perquè és molt probable que passats aquests episodis vingui una sequera. I, de mitjana, les sequeres acostumen a durar uns dos anys.

¿Aprendre a gestionar el canvi en el règim de pluges implica adaptar l'ús que fem de l'aigua i, per tant, potser prescindir d'alguns usos i buscar consums més sostenibles a nivell industrial o agrícola?

El que s'està treballant des del Departament està més encarat a parlar d'aigües regenerades, si cal ampliar alguna dessalinitzadora, a millorar el sistema de reg d'algunes comarques o algunes conques, a mirar la salut dels aqüífers, imagino que va més per aquí.

Hi haurà menys neu al Pirineu?

Hi haurà menys al neu al Pirineu, de fet ja n'hi ha menys. El que és més fàcil és fer-ne, perquè la temperatura encara es manté dins dels llindars de poder fer neu a través dels canons. Pot haver-hi encara anys en què la neu acumulada sigui important, però cada vegada seran menys.

Per tant, activitats com l'esquí s'haurien de replantejar?

Bé, de fet crec que les estacions d'esquí ja fa anys que s'estan replantejant i ara ofereixen més activitats lúdiques fora de l'esquí, perquè ja portem tres informes de canvi climàtic a Catalunya que anunciaven aquesta previsió. Crec que les estacions ja han fet la feina, perquè per sobreviure no només es poden basar en l'activitat que generen en l'època de neu, sinó que fan activitats durant tot l'any i més encarades a un públic més familiar, més lúdico-festiu i no només lligades a aquest esport.

Quina valoració fa dels resultats de la COP27? No sé si com a científica sent certa impotència, perquè s'acumulen dècades de coneixement, informes i advertències sobre les conseqüències del canvi climàtic i, en canvi, les mesures que s'hi aproven sempre queden curtes.

Sí, tens raó, és decebedor. Portem ja bastantes COP en què s'ha arribat a acords bastant fluixos i el tema és que per molt que uns quants es posin d'acord, si no és una globalitat, perquè de món només en tenim un, no farem res. I els que acostumen a no estar-hi d'acord són els que generen més emissions i, aleshores, hi ha un problema de base. Es fan petits passos, però són massa petits per la urgència de l'actual context de canvi climàtic. Per tant, potser sí que caldria replantejar certes coses o avançar-les més.

Segurament a nivell de consciència i coneixement ja no es qüestiona el canvi climàtic, per tant a què creu que responen aquestes resistències? A interessos perquè les mesures necessàries impliquen qüestionar l'actual model econòmic?

A interessos polítics i econòmics. A tot el que genera un canvi en la gestió econòmica d'aquests països que els costa més afegir-se als acords.

Ens queda gaire temps per evitar les pitjors conseqüències del canvi climàtic?

Per a mi arribar al 2030 amb la feina feta seria bastant important, i d'aquí tots els ODS [Objectius de Desenvolupament Sostenible] i l'Agenda 2030. Tot el que no fem fins llavors, crec que ho pagarem car. Això implica mesures ja, però pensa que la Llei de canvi climàtic que es va aprovar al Parlament de Catalunya és del 2017 i encara s'està desplegant ara. Anem tard.

Com ens hem d'imaginar el clima de Catalunya l'any 2050?

L'any 2050 probablement serà com aquest estiu passat, és a dir, així de greu i vull pensar que la resta de l'any tindrà cert dinamisme, perquè enguany ha estat pèssim i no l'hem tingut. Aquesta tardor hem perdut una finestra d'oportunitat per pal·liar la sequera. La tardor és l'època en què més plou i veníem amb unes condicions que semblaven propícies per generar pluges, com un mar força calent, però si no ens arribaven pertorbacions ens faltaven elements per generar-les. Vull pensar que el 2050 l'estiu serà extremadament càlid i sec, com el del 2022, però que ens arribaran més pertorbacions que enguany, però en conjunt parlarem d'un any molt més càlid del que ara és habitual.

Superar els 40 graus a les zones metropolitanes serà relativament quotidià?

Pot ser, sí. A un cert nivell de meteoròlegs freaks a l'estiu ja fem porres d'on d'Espanya es registraran els 50 graus, que encara no ha passat però crec que està al caure. A Sevilla, Còrdova, Múrcia o Extremadura podrien arribar als 50 l'estiu vinent.

Aquest increment de temperatura implica canvis en el paisatge, amb espècies que desapareixen i d'altres que s'han d'adaptar i apareixen a cotes més elevades.

I canvis en el consum energètic, que també és important, perquè la gent voldrà refrigerar-se inevitablement, perquè amb aquesta temperatura no hi haurà una altra. Necessitarem més neveres, més aires condicionats i tot això ho podem assumir? Ens ho hem de replantejar, perquè genera més emissions.

Una de les conseqüències del canvi climàtic és que els fenòmens extrems seran més habituals. Ens podem trobar amb fenòmens fins ara inèdits a Catalunya?

Sí que pot passar. Una prova és que nosaltres tenim una relació directa amb el Termcat, l'organisme de la Generalitat que posa nom català a coses, i de vegades els fem consultes o en les fan perquè utilitzem termes d'origen anglès, perquè són fenòmens que es produeixen als Estats Units però ja se n'han trobat casos aquí. I el dubte és si utilitzem el nom en anglès o ja l'adaptem. Per exemple, darrerament parlàvem de ficar nom a temperatures nocturnes superiors als 30 graus i s'ha optat per nits roents. Vam passar de la tropical a la tòrrida i d'aquí a les roents i a Barcelona ja n'hem tingut.

També hem començat a parlar dels núvols homogenitus, és a dir, amb origen antròpic, que s'han començat a observar des de fa pocs anys. Per exemple, el típic núvol que s'observa sobre la tèrmica del Besòs, que en si no és contaminant, però sense l'aportació de vapor d'aigua fruit de l'activitat d'aquesta indústria no es formaria. Ens comencem a trobar amb molts núvols d'aquest tipus, d'origen antròpic, que apareixen en molts punts del territori. En si no són nocius, però sí que poden tenir certa incidència en la quantitat de radiació solar que pugui arribar a la superfície, fan que n'arribi menys. Hi ha pocs estudis en referència a això i fa relativament pocs anys que en tenim dades, sobre quan i com es formen i un cop tinguem un recull de dades més importants podrem fer-ne estudis més robustos.

Quan va ser nomenada directora de l'SMC, es va posar èmfasi en la voluntat de l'organisme de convertir-se en una eina que aporti dades i predigui els efectes del canvi climàtic. Com treballen en aquest àmbit?

Al Servei Meteorològic de Catalunya ens organitzem per àrees. Una és la de previsió i vigilància, que segurament és la més coneguda perquè és la que fa la lectura dels mapes del dia a dia, la previsió del temps i els avisos a Protecció Civil. Una altra és la de TIC, que és molt valuosa perquè ens ajuda a seguir fent funcionar els models meteorològics, que en tenim 12, i sense la seva feina no podríem fer córrer aquests models i tenir les previsions actualitzades. Després hi ha una àrea de modelització, que és l'encarregada de crear nous productes mitjançant aquests models meteorològics, i després hi ha l'àrea de SOM, que porta tots els sistemes d'observació meteorològica. I, finalment, hi ha la part de clima, que és la que fa una anàlisi de les dades que tenim, les posa en context històric i fa projeccions climàtiques. Tenim dades des del 1906 i podem dir fins a quin punt les noves són importants i rellevants i estan en el context de canvi climàtic o no. Però nosaltres no prenem mesures que puguin traslladar-se a la població directament, això depèn de l'Oficina de Canvi Climàtic, nosaltres simplement analitzem les dades i les traslladem.