Amb els indicadors de la pandèmia en ascens a les portes del Nadal, Jacobo Mendioroz (Madrid, 1973), coordinador de la Unitat de Seguiment de la covid-19 a Catalunya, rep a Públic a la seu del Departament de Salut. Des que va assumir aquesta responsabilitat no ha tingut ni un dia de descans i destaca el treball que s'ha fet per a construir un sistema d'informació i rastreig "robust" que no existia a Catalunya i que quedarà com a "estructura de país" per a fer front a noves epidèmies. Mendioroz, que també és subdirector general de Vigilància i Resposta a Emergències de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, destaca que malgrat la vacuna no podrem tornar a una certa normalitat fins a l'octubre i que és necessari canviar el comportament social per a garantir que l'economia continuï funcionant.

Estem davant de la tercera onada?

Encara és una mica aviat per a dir-ho. Han començat a pujar els indicadors després del pont de la Puríssima i després que s'obrissin les activitats al públic. Sembla que està començant, però tècnicament no estem plenament en ella.

Fa amb prou feines un mes que va començar el pla de reobertura, però no s'ha pogut arribar ni a la segona fase. Han fallat les previsions?

Nosaltres anem provant aquest delicat equilibri entre intentar controlar la pandèmia i no causar més perjudicis dels necessaris a la població. Sabem que no poder sortir de casa i no desenvolupar activitat econòmica té conseqüències sobre la salut. Al final és un equilibri difícil. La reobertura no és només un tema que les activitats estiguin obertes o no, sinó l'ús que en fa la gent. Si tinc els restaurants oberts, però estem tots amb mascareta, distància, es respecten els aforaments i està molt controlat, com passa als cinemes o altres llocs, haurien de poder continuar oberts. Si no hi ha aquest canvi d'ús en el qual tothom s'implica en el control de l'epidèmia, doncs a vegades no funciona. A priori és difícil saber el que farà la gent una vegada s'obrin determinades activitats.

No estem conscienciats?

Encara ens falta un cert punt de conscienciació, en relació al fet que hem d'intentar mantenir les mesures [de seguretat] en tot moment, independentment de l'activitat que fem. Això cala en alguns sectors, i no tant en uns altres. Al metro tothom va amb la mascareta i a distància, però en d'altres llocs encara no és del tot així.

Amb quins escenaris treballa Salut per a les pròximes setmanes, en particular, després de festes?

Sempre treballem amb el pitjor dels escenaris possibles. En aquest sentit, ens hem de basar en què tindrem una tercera onada, que serà molt dolenta i que hi haurà molts contagis. Això no vol dir que realment arribem a estar així. Al final les corbes epidemiològiques i el nombre de contagis no són models matemàtics estables que es compleixen sí o sí, sinó que depèn en gran manera del que fem entre tots. Si per Nadal hi ha un relaxament generalitzat, la gent està a les cases sense mascaretes, s'ajunta molta gent de diferents grups de convivència, moltes hores i un temps llarg, tindrem un repunt de casos segur. Si la gent té la idea que aquest Nadal és una mica més complicat i evita al màxim els contactes i es mantenen les mesures encara que s'estigui amb la família, probablement els contagis seran menors. És difícil preveure-ho perquè aquesta epidèmia té molt a veure amb aspectes sociològics i demogràfics.

Les mesures impulsades pel Govern la setmana passada, són suficients?

Com a epidemiòleg sempre he de proposar la solució epidemiològica. Però clar, seria tancar-ho tot, tota l'estona. És el que sabem que funciona bé. Però sempre hem intentat adaptar aquestes mesures. Ja ho vam fer al principi de la segona onada, amb Lleida. En aquell moment l'única opció vàlida era el confinament total de la població, i no vam fer-ho. Vam permetre certa activitat i va ser suficient. A l’Hospitalet va ser semblant. Vam aguantar tot l'estiu amb casos i no vam tenir una segona onada perquè ho vam anar controlant. Vam estar estables a base de mesures que mai van ser un tancament total. Si les mesures d'ara seran suficients, ja ho veurem. L'important és poder avaluar-les.

No tots els països estan prenent les mateixes decisions.

No hi ha un manual de gestió de l'epidèmia amb dades demostrades del que funcionarà. A més, té un component molt cultural. Per això no són directament extrapolables les mesures que es puguin prendre a la Xina o als Estats Units, encara que tot apunta a la mateixa direcció, i és que les mesures han d'intentar reduir la interacció social i la mobilitat. Has de pensar, dins de la teva pròpia societat, on creus que la gent té més interacció i mobilitat. I a partir d'aquí, veure on pots actuar.

Què ha canviat perquè a l'estiu les restriccions fossin suficients per a contenir la pandèmia i ara no?

No ho sabem exactament. La meva teoria personal és que el virus té un cert comportament estacional, com la grip. Quan va arribar l'hivern, va començar a créixer a tots els territoris alhora, i no només aquí, sinó a tota Europa. Amb l'hivern, el nostre comportament també canvia. Estem més temps en interiors. També pot ser que hi hagi hagut mutacions que tinguin més afinitat, que la nostra immunitat creada al març hagi anat baixant... No hi ha una explicació científica que pugui dir que és això i no una altra cosa. Però el que està clar és que ha canviat de comportament radicalment. I tot el que anàvem fent a l'estiu que ens servia per a controlar-lo, d'un dia per a l'altre va deixar de funcionar. Cal adaptar-se.

Salut ha canviat d'estratègia adoptant en les últimes setmanes de manera massiva els tests ràpids. Són tan efectius com les PCR?

Tenen uns avantatges claríssims: t'ofereixen resultats en uns minuts, són barats i no requereixen una gran infraestructura. I per a les persones amb símptomes són gairebé igual de vàlids que les PCR. En ells, el canvi ha estat total. Però el seu ús generalitzat és més discutible. Totes les proves tenen un marge d'error i la possibilitat que encertin més o menys depèn del nombre de casos que tinguis a la comunitat. Si en tens molts, encertaràs més.

Es va recomanar que no s'utilitzessin com a salconduit per als àpats de Nadal.

Hi ha un percentatge de persones que poden estar infectades i que la pròpia prova digui que no ho estan. És un percentatge petit, però a gran escala representa molta gent. D'altra banda, un test diagnòstic no et protegeix de la infecció. Només et protegeixen les mesures de protecció individual. Aquest test et dona la informació d'un moment donat, però no vol dir ni tan sols que no t'hagis contagiat, perquè pots estar en període presintomàtic. Si condiciones el teu comportament al fet de tenir un test, te la jugues bastant més. Te'l pots fer, però si surt negatiu, has d'aplicar les mesures igual. I si dona positiu, t'has d'aïllar. Llavors el marge de benefici serien aquestes persones que no saben que estan infectades a les quals els recomanes aïllament, però és un marge relativament petit. Tots som mig conscients de si hem estat en una situació de risc o no.

Cada vegada hi ha més estudis sobre la transmissió del virus per aerosols. És anòmal? És el que fa que sigui tan transmissible?

És molt habitual en molts virus. Aquest té l'equilibri just entre la facilitat de contagi i la gravetat que pot provocar. Per això és tan terrible. Té totes les vies de transmissió. I, evidentment, els que es transmeten per via aèria encara són més difícils de controlar.

Madrid es pot permetre prendre mesures menys estrictes que Catalunya?

En totes les epidèmies, el pitjor moment no ve durant la mateixa, sinó després. L'ebola va matar 10.000 persones durant l'epidèmia i 100.000 després. Perquè et quedes sense sistema sanitari, hi ha gent òrfena, sense feina, tens una societat destruïda... Això té unes conseqüències molt greus. No podem pensar només en el curt termini sense tenir en compte les conseqüències pel demà. Madrid suposo que, com tots, està provant aquest equilibri difícil. Si li surt bé, tots n'aprendrem, i si li surt malament, també. Ja hi ha molta experiència en molts països de quines mesures s'han pres, i algunes les hem posat en marxa i d'altres no.

Com per exemple?

La majoria d'estudis diuen que les escoles s'han de tancar. I nosaltres no les hem tancat en cap moment, a base de treballar molt. Educació ha fet un treball fantàstic. El nostre sistema educatiu ha pogut mantenir-se quan a la majoria de països no ha estat així, i això per a mi és un gran èxit. Però ens podia haver sortit malament.

Països com Alemanya, Països Baixos o França han tornat al confinament estricte. Això s'explica únicament per la capacitat de donar ajudes?

Poder donar ajudes et facilita molt el poder prendre segons quines decisions. Si no, has de ser més imaginatiu. Però de totes maneres, des del dia u, nosaltres intentem tenir la perspectiva que el confinament total de les poblacions no és una cosa innòcua, sinó que a llarg termini també crea problemes de salut. Sempre hem tingut aquesta actitud. A vegades és difícil, depenent de com t'està evolucionant l'epidèmia has d'actuar de forma més contundent o menys. I és difícil arribar al terme mig.

En la situació actual de la pandèmia, el rastreig a Catalunya és efectiu?

Sí. Gràcies no només als test antigènics, sinó a totes les millores que hem introduït. Ara tenim a gairebé més de 3.000 professionals que s'estan dedicant a això. En 24 hores el procés [de rastreig] està acabat, cosa que fa cinc mesos era inimaginable. S'ha hagut de fer un treball brutal per part de Salut Pública i dels sistemes d'informació. Abans d'això no existia res, ara ja tenim unes dades robustes i cada vegada anirà a més. És un sistema imperfecte, perquè el rastreig depèn fonamentalment del que la persona et digui. Però és el nostre sistema, i encara que quedin algunes coses per polir, ja en tenim un, bo i que a més quedarà com a estructura de país. Per a aquesta malaltia, per a totes les malalties infeccioses, i per a totes les pandèmies que arribin en un futur.

Hi havia altres països que sí que en tenien?

Gran part de l'èxit que han tingut els països asiàtics en aquest tema és perquè com que ells van tenir moltes infeccions respiratòries, com la grip aviària o la H1N1, que aquí no van arribar, van haver de fer aquest treball molt previ. Nosaltres no ho havíem hagut de desenvolupar mai. Aquesta epidèmia no els va agafar com a nosaltres i la van poder manejar molt millor. Tot això és una inversió, més enllà del coronavirus, per al futur.

El fet que aquest sistema no estigués desenvolupat al juny va fer que després de la desescalada no es pogués fer bé el rastreig?

Els sistemes no estaven del tot polits. No és un sistema fàcil, has d'integrar moltes dades procedents de moltes fonts. Al juny no teníem un sistema tan potent com ara, però tampoc pots condicionar la vida de tot un país a això. No hem parat de treballar, jo avui dia no porto ni un dia de vacances des que vaig entrar aquí, i com jo, moltíssima gent.

L'estratègia dels cribratges massius s'ha demostrat efectiva?

Amb això no atures l'epidèmia. Amb cap de les estratègies, ja sigui mesures de seguretat, testatge o rastreig per si sola aturaràs l'epidèmia. Se t'escaparan casos. Aquesta epidèmia és molt terrible però és així.

A les residències hi ha protocols estrictes. Què va fallar a Tremp?

És difícil de dir. Si tens molts casos a la comunitat, tard o d'hora el virus acaba entrant. Perquè la gent té una vida. Els protocols funcionen, però tothom ha d'aplicar-los, ho ha de fer bé i ho ha de fer tots els dies. I això és molt difícil. A les residències hi ha una rotació de personal important.

La vacuna ens permetrà tornar a poc a poc a la normalitat?

En breu, no. Encara que comencem a vacunar el 27, posarem unes 150.000 o 200.000 dosis, i per a aconseguir la immunitat necessitem que un 70% de la població estigui vacunada. Ens queda un camí llarg, uns mesos difícils fins a l'estiu. Tindrem menys casos en residències. Després tindrem menys casos en professionals sanitaris, hi haurà més personal, i menys casos greus. Però serà una millora que es notarà sobretot a la part sanitària. La resta de la població la notarà entre zero i res.

Fins quan?

Fins al maig com a mínim. Després, segons es vagi vacunant la gent, poquet a poquet. Però una campanya de vacunació d'aquestes magnituds no es farà ni en un mes, ni en dos, ni en cinc. Hauríem d'arribar fins al maig bé, i aguantar fins a l'octubre havent vacunat al màxim de gent possible. Podrem estar sense mascareta: no. Abans de l'octubre no diria que podrem tornar a tenir una mínima normalitat. I tot suposant que el virus no faci una mutació i hàgim de tornar a començar.

Llavors, la immunitat es podria aconseguir a l'octubre?

No, no tinc ni idea de quan s'arribarà a això. Hem de fer el possible durant aquests mesos que ens queden. Seria molt decebedor que ara que podem començar a vacunar no poguéssim fer aquest esforç addicional de quedar-nos a casa i prendre les mesures fins a l'estiu.

Però si la gent es queda a casa, l'economia no s'atura?

No. Jo puc anar al cinema, però haig d'anar amb la meva família, i no ajuntar-me amb altres amics, o si ho faig, estar a distància, asseure'ns a distància, parlar a distància i tornar cap a casa. He de funcionar d'una altra manera.

Pot posar un altre exemple?

Els restaurants poden continuar funcionant si la gent decideix que demanarà més menjar a domicili en comptes d'anar a fer unes cerveses. I els mercats oberts podrien funcionar si hi ha un circuit de sortida i la gent va entrant d'un en un, sense aglomeracions. Els centres comercials, igual. Hem de tenir la idea que cal canviar durant un període perquè la nostra economia pugui continuar funcionant. I després hi ha la vulnerabilitat social. Està molt bé dir a algú que s'aïlli, però, i si no pot? L'epidèmia està posant molt de relleu els nostres defectes com a societat. Tots els grans brots que hem tingut són problemes de vulnerabilitat social de gent que no pot permetre's fer les coses d'una altra manera.

La nova soca detectada al Regne Unit, pot posar en perill l'eficàcia de la vacuna?

De moment, a priori, no. L'eficàcia sembla que no està compromesa per les mutacions que hi ha. La vacuna està constituïda de manera que crea anticossos contra diferents parts del virus, i per una mutació en una part no deixa de ser efectiva; crea anticossos per al conjunt.