Davant la irrupció de l’extrema dreta espanyolista al Parlament amb 11 diputats arran de les eleccions del 14 de febrer, ERC, Junts per Catalunya, CUP i En Comú Podem van acordar un "pacte antifeixista", per excloure Vox de l’elecció de senadors autonòmics i frenar al grup liderat per Ignacio Garriga de tota quota institucional. Inicialment, el pacte no va ser subscrit pel PSC, tot i que compartia "la idea però no el camí". En tot cas, no ha estat signat ni per Cs ni el PP.

Vuit mesos mesos després el balanç que en fan els signants és positiu, si bé no s'ha pogut evitar, en algun procediment, el condicionament de Vox de declaracions institucionals, com el pronunciament contra l’homofòbia. Recentment però, per evitar incomplir el reglament del Parlament, que estableix que en les comissions les presidències han de ser "proporcionals a la representació de cada grup", els signataris del pacte antifeixista han proposat que Vox presideixi dues comissions, més aviat irrellevants. Concretament, la de Tramitació de textos consolidats de la cambra, i la de Participació en l'aplicació de principis de subsidiarietat i proporcionalitat per a la Unió Europea. Parlem amb diputats que van treballar en el pacte antifeixista per valorar-lo, així com per analitzar l’estratègia de Vox a Catalunya, ara que ja porta uns mesos al Parlament.

"La valoració no pot ser altra que positiva", manifesta el diputat d’ERC Pau Morales. "A dia d’avui l’extrema dreta no té posicions de rellevància, no aconsegueix marcar el ritme del debat polític del país i no ha prosperat cap de les seves iniciatives". Morales ho té clar: el pacte antifeixista és "un pacte democràtic". "Gràcies als acords del pacte antifeixista estem aconseguint que Vox no pugui trobar el seu lloc al Parlament i tampoc al país", afirma Jéssica González, diputada d’En Comú Podem.

"En ocasions és complex rebatre el discurs de Vox sense entrar al debat i normalitzar la seva presència parlamentària, però crec que amb esforç la majoria de grups signants del cordó democràtic ens n’estem sortint", comenta Basha Changue, diputada de la CUP. "Vetar la seva representació a la mesa i evitar que presideixin comissions, són dues de les accions que compten amb un ampli suport de l’hemicicle", sosté González, per a qui "El pacte està funcionant" i Vox està tenint dificultats per obtenir visibilitat institucional. "Tanmateix, trobem a faltar a algunes forces que encara no s’han sumat al pacte", apunta la diputada d’En Comú Podem.

Normalitzar el discurs de l'odi

"El què veiem és que tenen una estratègia de posicionament de discurs basada en la repetició de conceptes tant a les seves intervencions com a les seves iniciatives parlamentàries", exposa Changue referent a l’estratègia del partit de Santiago Abascal al Parlament. Amb un llenguatge planer i provocador, fomentant el racisme, la xenofòbia, la misogínia i la repressió, Vox ha normalitzat el discurs de l’odi com una eina per a obtenir rèdits polítics –en benefici de les classes benestants– i generar divisió i fractura social entre les classes populars i les minories, observa Changue. "L’estratègia respon a una lògica molt clara: com més polarització hi hagi en el discurs polític millor els hi va", indica González. "Vox és en gran part màrqueting. Per tant, viuen de l’oportunitat mediàtica i si veuen filón en algun tema, hi van a fer soroll", sosté Changue.

Segons González, Vox actua al Parlament bàsicament en dos àmbits: la seguretat i la immigració. "I a més a més, en el seu discurs, relacionen ambdues qüestions. És a dir, que culpen la immigració dels problemes de seguretat que puguin sorgir en diversos llocs". "En el fons no és res nou, és l’extrema dreta de sempre agitant la bandera de l’odi i la confrontació de l’últim contra el penúltim", aclareix González. "Vox inventa conceptes criminalitzadors amb el clar objectiu de crear enemics ficticis i promoure un model de control estatal, el tractament homogeni de la població i per tant, la retallada de drets individuals i col·lectius", adverteix Changue.

"Aquí no els ha sortit com esperaven", puntualitza Morales, perquè "som una societat que estima la diversitat, que ha lluitat dur per guanyar-se drets i sap fer front comú davant els intents de sembrar l’odi i la divisió". Per a Morales, "la nota discordant d’aquest consens democràtic és l’espanyolisme conservador tradicional: PP i Cs, que opten per normalitzar l’extrema dreta i imitar-la, a diferència del que fan altres dretes europees". "Imitar a Vox només dona com a resultat el seu creixement", afirma el diputat republicà. De fet, ara mateix la suma d’escons entre PP i Cs al Parlament és inferior als que té Vox.