Forjada a l'antiga ICV -va arrencar la militància política a Joves d'Esquerra Verda, les seves joventuts- i bregada al Congrés després d'acumular set anys i mig com a diputada, Aina Vidal (Barcelona, 1985) viu la seva primera campanya com a cap de cartell, com a número u de la llista per Barcelona de Sumar – En Comú Podem.

Conscient que hi ha una "onada reaccionària", considera que les eleccions generals del dia 23 són les més importants en dècades i que hi ha en joc, directament, un "canvi d'època". Per evitar-lo, reclama una mobilització massiva dels votants progressistes que permeti reeditar el govern de coalició amb el PSOE.

Reconeix que les "grans xifres macroeconòmiques" de l'executiu de Pedro Sánchez sovint no han arribat "a la butxaca de la gent" i aposta per unes polítiques "més ambicioses" que permetin "millorar la vida" de la ciutadania, com ara la reducció gradual de la jornada laboral fins a les 32 hores. En aquest sentit, defensa que en la darrera legislatura "quan s'ha imposat l'ànima de Yolanda Díaz i no la de Nadia Calviño és quan hem avançat". Atén Públic després de participar en un acte de campanya al Prat de Llobregat, feu històric dels Comuns -prèviament d'ICV i del PSUC-.

Ja hem superat l'equador de la campanya d'unes eleccions generals en què, amb l'excepció del CIS, gairebé totes les enquestes situen un futur govern entre PP i Vox com l'opció més probable. Quines sensacions té?

Des que ens hem presentat, a Sumar anem en una línia ascendent i si hi ha alguna possibilitat de guanyar aquest govern de coalició passa per nosaltres, sens dubte. Crec que el Partit Socialista ha arribat al seu topall i ara mateix aquelles que ens estem batent a moltes províncies, com Girona, Lleida i Tarragona, som nosaltres amb Vox i, per tant, som la garantia per donar aquest impuls i aconseguir un govern de progrés.

Si hagués de resumir les principals qüestions, què creu que hi ha bàsicament en joc el 23-J?

Molta gent ens hi juguem la vida. Ens juguem que ens assetgin pel carrer, que ens insultin, que ens agredeixin, ens juguem una impunitat absoluta de la violència cap a col·lectius que malauradament ja fa molts anys que pateixen el racisme, l'homofòbia,... Però també ens juguem les nostres llengües, les comunitats autònomes o l'autogovern. Ens ho juguem tot en aquestes eleccions, per això no sortim a la contra, sinó a favor, crec que és el que ens demana la gent i el que hem d'impulsar en aquesta campanya. Aquestes eleccions van de vida i de llum i això és el que volem representar.

Un dels grans dubtes de diumenge és l'afluència a les urnes. A les passades municipals justament molts electors d'esquerres van abstenir-se, la campanya està servint per reactivar-los?

Les campanyes són útils i aquesta ho serà especialment. Estic convençuda que hi ha gent que a dia d'avui no ha decidit si anirà a votar o no, i entenc que tinguin dubtes per la situació i, per descomptat, per la calor, però crec que han d'anar a votar ni que sigui amb un ventilador a sobre. No ens podem permetre el luxe de no anar votar en aquestes eleccions, no pot haver-hi ni un sol vot progressista que es quedi a casa.

Normalment quan espais com el que ara és Sumar han aconseguit un gran resultat ha estat perquè han estat capaços de generar una onada d'esperança que canvis profunds eren possibles, com va ser els anys 2015 i 2016. No sé si ara estem en un horitzó globalment més reactiu que no pas propositiu, dominat pels partits de dretes, i això fa que les formacions que defenseu avenços en drets ho tingueu més complicat?

Hem de ser conscients que hi ha una reacció davant de les polítiques que hem aprovat, això és evident. Hi ha persones que creuen que les dones no han de poder avortar, hi ha persones que creuen que les persones homosexuals han de passar per teràpies de reconversió, hi ha persones que creuen que el català, l'aragonès, el gallec o el basc són pràcticament idiomes bàrbars que s'haurien d'eliminar, hi ha persones que creuen que els toros són cultura i hi ha persones que creuen que poden destruir el nostre país per poder-se embutxacar uns quants sobres.

Hi ha persones així i aquests quatre anys suposo que ho han passat malament, perquè hem impulsat nous impostos a la banca i a les grans fortunes, hem impulsat un gran escut social que hem hagut de sufragar entre totes i els que estan en una posició més privilegiada han hagut de pagar més i clarament aquestes persones estan en una reacció contra el feminisme, la diversitat territorial, la llei de l'avortament, la llei trans,.... Sí, hi ha una onada reaccionària, és una evidència, i a mi em fa por, però precisament crec que la resposta ha de ser anar a votar, els hem de guanyar a les urnes. Ens hi juguem no un canvi de cicle polític, sinó un canvi d'època, que és molt més greu.

Les tensions en la configuració de Sumar, amb l'exclusió de persones com la ministra d'Igualtat, Irene Montero, poden dificultar aquesta mobilització de votants d'esquerra pel missatge de divisió que envien?

El moment de fer llistes sempre és difícil en tots els partits, i si mirem totes les candidatures, tant a l'esquerra com a la dreta, hi han hagut cismes importants en algunes. El que nosaltres hem fet és històric, com a mínim en democràcia no havia passat mai, i és que tota l'esquerra plurinacional ens donem la mà i avancem juntes i aquesta és l'única manera que hi ha per guanyar Vox i el PP. I això és el que hem fet. Ara, entenc que des de fora es veu com una cosa fàcil i es reclama que l'esquerra vagi sempre junta, però darrere, a les bambolines, tot és molt complicat, perquè són 15 partits diferents, amb aspiracions legítimes, amb persones que tenen també les seves aspiracions i és difícil fer aquest encaix. Però crec que ho hem fet bé, anem totes juntes, amb les companyes de Podemos, de Més, de la CHA, de Compromís, d'arreu... I insisteixo, crec que el PSOE ja ha arribat al seu sostre i ara l'únic que pot guanyar Vox i el PP és Sumar i Yolanda Díaz.

Unidas Podemos va aconseguir 35 diputats a les eleccions de novembre del 2019, 7 dels quals d'En Comú Podem a Catalunya. Amb quin resultat se sentiria satisfeta?

El resultat amb el qual em sentiria satisfeta i feliç seria la revalidació del govern de coalició, amb cap altre me'n podria alegrar.

Entenc que perquè això sigui possible Sumar ha de superar aquests 35 diputats i, per tant, En Comú Podem també ha de créixer?

Insisteixo, per a mi aquestes eleccions són una qüestió de coalicions, o bé el PP amb Vox o bé Sumar amb el PSOE, aquesta suma ha de ser una més gran que l'altra. El que diem és que tot aquell que estimi Catalunya, que estimi el seu poble i que sigui progressista no es pot quedar casa. I això va també de com funciona el sistema electoral d'aquest país i vol dir que els únics que podem guanyar escons a la ultradreta som Sumar. Esperem tenir uns resultats que ens permetin revalidar el govern de coalició, que per a mi és l'únic resultat positiu possible en aquestes eleccions.

Descarta una hipotètica abstenció del PSOE perquè pugui governar el PP sense haver de pactar amb Vox?

No sé què farà el PSOE, el que sí que sé és que si Sumar té el suport suficient el nostre vot sens dubte anirà per a un govern de progrés i per a un president d'esquerres.

Com s'explica que una part important de les classes populars es decantin per partits de dretes en un context de creixents necessitats materials enfront d'un govern que ha apujat significativament el salari mínim, ha creat ocupació i ha evitat la pèrdua de poder adquisitiu de les pensions?

Crec que abans de criminalitzar les classes populars hem de mirar exactament d'on surten els vots de la dreta i de l'extrema dreta i majoritàriament surten de la classe alta, que no té cap mena de dubte que ells són els que defensaran els seus privilegis. És cert que hi ha hagut penetració a les classes populars i això té a veure, entre altres coses, amb què han faltat propostes que siguin més valentes i arribin realment a la butxaca de la gent. Hem fet unes grans xifres en termes macroeconòmiques, però ha costat que arribessin a la butxaca de la gent.

Per això apostem per mesures com el cistell bàsic de la compra. I això vol dir també aplicar la Llei d'habitatge i que sigui més ambiciosa, millorar els salaris que tenim al nostre país, que baixin els preus dels aliments,... En aquest govern hi ha hagut dues ànimes i quan ha guanyat l'ànima Calviño algunes d'aquestes propostes han tirat endavant i han sigut un fracàs, i quan ha guanyat l'ànima de Yolanda Díaz sens dubte ens n'hem sortit, s'ha apujat el salari mínim, s'ha aprovat la reforma laboral i han tirat endavant lleis pioneres a Europa, com la llei rider.

Per aprovar mesures realment ambicioses sempre hi ha molta resistència per part del PSOE?

Ens costa molt. Per exemple, recordo quan es van aprovar els ERTO la Nadia Calviño deia que no podia ser, que era inassumible, però per sort va guanyar l'ànima de Yolanda Díaz. Vam estar nou mesos per aprovar l'increment del salari mínim, en un moment en què les famílies ho estaven passant molt malament, però per sort va tornar a guanyar l'ànima de Yolanda Díaz. Ens va costar moltíssim la reforma laboral, va ser un sofriment... I hem vist reformes del PP i del PSOE que anaven en direccions molt diferents. I precisament crec que si alguna hem demostrat és que quan avancem i fem polítiques realment ambicioses és quan nosaltres estem al govern i l'ànima de Yolanda Díaz guanya.

Si es repetís el govern de coalició, quines haurien de ser les mesures prioritàries a curt termini?

En termes immediats, l'economia, aplicar l'acord per poder tenir una cistella de la compra a preus assequibles i, segon, hipoteques. Ara mateix degut a la política absolutament erràtica del Banc Central Europeu d'apujar tipus d'interès s'està produint un encariment de les hipoteques de la gent en 200, 300 o 400 euros, que és una autèntica barbaritat. I això vol dir ser ambicioses i aquest bo de 1.000 euros a les hipoteques a aquells que els han incrementat les hipoteques, però també vol dir pensar en alternatives per abaixar els preus dels lloguers. Per exemple, hem proposat que l'ICO es converteixi en una banca pública i que puguem concedir hipoteques a uns tipus i amb unes condicions molt més beneficioses per a la gent.

Però per a mi hi ha dos grans reptes en aquesta legislatura, que són el temps i el canvi climàtic. Quan parlem del temps parlem de millorar la qualitat de la nostra vida, per això apostem per reduir de forma gradual la jornada laboral fins a les 32 hores, que vol dir guanyar una hora al dia i tenir més temps per estar amb els nostres amics, per descansar. Hem de tenir més temps per viure millor. I això també té a veure amb la salut mental. I sobre el canvi climàtic, volem parlar de nous drets climàtics, que estan reconeguts per les Nacions Unides i els hem d'importar al nostra país perquè aquí no existeixen i això vol dir, per exemple, que els treballadors no poden seguir treballant amb unes temperatures altíssimes, també vol dir parlar d'una transició energètica que ens permeti no només fer un desplegament de les renovables, sinó també ser menys dependents de tercers països, i vol dir apostar per una autèntica reindustrialització verda. Hem de fer una aposta perquè la indústria sigui una altra vegada el motor de Catalunya, i ha de ser una indústria verda.

Ja sé que li han preguntat moltes vegades, però per què fins ara el programa electoral de l'espai recollia la proposta d'un referèndum d'autodeterminació per resoldre el conflicte polític català i ara ja no fa?

De fet, en el programa electoral de Catalunya en Comú sí que apareix. El que nosaltres diem és que la via que ha permès avançar en la situació que teníem a Catalunya és el diàleg i això vol dir que probablement som l'única força que va dir la veritat i que hem complert amb el que ens vam comprometre. Ens vam presentar dient llibertat, diàleg i solucions i hem tingut els indults, la taula de diàleg i la reforma del codi penal. El referèndum no passarà demà ni d'aquí una setmana i ningú es creu que pugui passar si tenim un govern amb el senyor Abascal de vicepresident.

És evident que és Yolanda Díaz qui pot garantir que avancem no només en termes nacionals, sinó en termes socials. I això vol dir parlar. Tots els avenços es produeixen dialogant, pactant i avançant i aquest és el futur que ens espera si hi ha un govern de coalició. Estic convençuda que Yolanda Díaz serà la presidenta i l'únic partit polític a nivell estatal que miri cap a Catalunya i que la cuidi per avançar i perquè els catalans i les catalanes puguem votar sobre quin ha de ser el nostre futur polític.

Yolanda Díaz ha proposat que l'any vinent, el 2024, els catalans votem un hipotètic acord sorgit de la taula de diàleg entre governs. Sobre què ha de versar aquest acord?

Crec que s'ha de poder parlar de tot, a la taula de diàleg i als parlaments. Volem parlar, per descomptat, del dret a decidir, però volem parlar de moltes altres coses. Tenim el pacte de finançament caducat des del 2014, volem parlar d'això, també del blindatge de les llengües, volem parlar de Rodalies. És cert que en els darrers pressupostos generals hi ha hagut una inversió importantíssima, però això està anant massa lent i s'està veient que és insuficient. No pot ser que la primera vegada que hi ha hagut una ministra d'infraestructures catalana hagi errat tant en les prioritats, apostant per l'ampliació del Prat, que és negacionisme climàtic, en comptes d'apostar pel transport que clarament utilitza la immensa majoria de treballadors d'aquest país, que és Rodalies.

Com estan les relacions amb ERC?

Sempre he sigut molt clara i estenc la mà a ERC i a tots aquells partits polítics que vulguin seguir avançant i millorar la vida de la gent. Crec que ERC ha portat una campanya erràtica i s'ha confós d'enemic en assenyalar que li fa més por la senyora Yolanda Díaz que no el senyor Abascal, és un error. A més a més, no només desconnecta amb la realitat i el sentit comú, sinó amb el propi sentir dels votants d'ERC. Però del que es tracta és de mirar endavant i cap al dia 23, quan espero que tota la gent progressista d'aquest país entengui que hem d'anar juntes a guanyar a la dreta i a l'extrema dreta, no se m'acut una millor forma de defensar Catalunya.

Si ens situem en un escenari d'un govern a l'Estat de PP i Vox, coincidirà amb mi que hi haurà drets i col·lectius probablement en risc. Com s'hauria d'afrontar?

Anant a votar, si la nostra gent va a votar, guanyem aquestes eleccions. La gent ha de ser conscient del que ens estem jugant, i crec que ho és, i no vull plantejar-me cap tipus d'escenari que no sigui continuar tenint un govern de coalició, fins al dia 23 aquesta possibilitat no existeix.

Fa vuit anys es vivia un moment molt diferent: els Comuns vau guanyar dues eleccions generals seguides i vau arribar, per primera vegada, a l'alcaldia de Barcelona. Es parlava molt de la nova política, no sé si té la sensació que aquesta idea ja ha passat a la història?

A vegades ens agrada utilitzar adjectius, precisament per marcar una mica les diferents èpoques que existeixen a la política. Crec que l'important, però, és que vuit anys després hem aconseguit un projecte cohesionat. La primera gran confluència va ser aquí, a Catalunya, i me'n sento molt orgullosa que fóssim pioners i l'exemple que ha facilitat també que existeixi un projecte com Sumar, que aspira a una Espanya plurinacional i entén que això no va només d'una ciutat o d'un país gestionat completament de forma radial, i ho dic per Espanya però també per Catalunya, i que aspira a què puguem seguir avançant juntes. I tenim moltes propostes per seguir endavant.