El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha fet una crida a aprofitar "l'oportunitat" sorgida dels resultats de les eleccions generals del 23 de juliol per aconseguir l'amnistia i obrir una segona fase de la negociació amb l'Estat centrada en l'autodeterminació de Catalunya, l'arrel de fons del conflicte polític.

En el seu missatge institucional per la Diada de l'11 de setembre, Aragonès ha reivindicat la necessitat de "donar un nou impuls a la llengua catalana" -de fet, l'ha pronunciat des de la seu de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC)-, però sobretot s'ha centrat en el conflicte polític amb l'Estat i en les negociacions obertes tant per ERC, el seu partit, com per Junts per a la possible investidura de Pedro Sánchez.

A grans trets, el cap de l'executiu ha defensat la via de la negociació amb el Govern espanyol que els republicans han fet seva els darrers cinc anys i ha posat damunt la taula unes demandes que, d'altra banda, Carles Puigdemont també va verbalitzar en la seva conferència de dimarts. És a dir, amnistia i autodeterminació, però també qüestions materials, com el dèficit fiscal o el traspàs de Rodalies a la Generalitat, com a via per resoldre el pèssim funcionament del servei. Deixant clar que sense una votació sobre la independència no es resoldrà el conflicte.

En qualsevol cas, s'ha mostrat convençut que "tenim l'oportunitat de resoldre el conflicte de sobirania amb l'Estat. Ara és el moment". I implícitament, ha celebrat que Junts hagi canviat de posició, amb l'argument que "la via és clara i cada vegada som més els que la practiquem: fermesa, negociació i democràcia".

Així mateix, ha fet una crida a construir una certa unitat independentista en les converses: "si sumem esforços i treballem conjuntament tindrem molta més força per aprofitar totes les oportunitats que se'ns obren. Com els resultats de les últimes eleccions al Congrés de Diputats", a partir dels quals "Catalunya té la clau de la governabilitat de l'Estat".

En aquest sentit, considera que cal aprofitar la situació "per fer possible tot allò que fins ara no era possible", com l'amnistia i la "millora immediata del benestar de la ciutadania amb mesures com el traspàs de Rodalies i la fi del dèficit fiscal". Ara bé, ha recalcat que "l'amnistia, per si sola, no resol el conflicte de sobirania amb l'Estat", ja que "Catalunya vol votar lliurement sobre la independència".

Per això aposta perquè, un cop assolida l'amnistia -clau per poder negociar "en peu d'igualtat- i les millores materials, "s'obri de forma immediata una nova fase de la negociació centrada única i exclusivament en el fons del conflicte", en què els governs espanyol i català "acordin com donem resposta a la voluntat majoritària de la ciutadania de Catalunya de decidir votant quin ha de ser el futur polític del país".

En aquesta "segona fase", Aragonès defensa anar-hi "sumant complicitats i alineant estratègies", en un altre clar missatge a Junts, i arribar-hi "acordant internament una proposta inclusiva sobre com ha de votar la ciutadania de Catalunya. I defensar-la conjuntament davant l'Estat per fer-la possible". Segons ell, una eina per fer-ho seria l'Acord de Claredat, que ha reivindicat novament.

Finalment, ha proclamat que "ho podem fer. Fa quatre anys, en una situació similar a l'actual, vam aconseguir treure els presos i les preses polítiques de la presó. I avui, amb la força que tenim com a país hem de fer possible l'amnistia", deixant clar que només seria "el punt de partida de l'etapa que ara iniciem. No és el final de res i l'Estat ho sap".

"Conjura" a parlar en català "en tots els àmbits"

A banda de subratllar que Catalunya està a punt d'arribar als 8 milions d'habitants i és "la més plural i diversa que ha existit mai", Aragonès també ha centrat part del seu discurs en la llengua catalana, a la qual considera que cal "donar-li un nou impuls". "Passos com l'oficialitat del català al Parlament Europeu i a les institucions europees o poder utilitzar la llengua catalana amb normalitat al Congrés de Diputats són importantíssims i suposen un gran avenç cap el ple reconeixement nacional de Catalunya", ha insistit. Amb tot, ha reconegut que "amb el reconeixement institucional no n'hi ha prou" i que el camí per "mantenir viva la llengua" passa perquè tothom es "conjuri per parlar-la. A utilitzar-la amb normalitat en tots els àmbits".