Inés Arrimadas és la nova líder de Ciutadans. Així ho ha decidit el 76,91% de la militància després de la votació celebrada durant el cap de setmana. La portaveu de Cs al Congrés s'ha imposat al seu rival, Francisco Igea, vicepresident de la Junta de Castella i Lleó, a qui ha donat suport un 22,32% del cens. Arrimadas es garanteix així el lideratge del partit els pròxims quatre anys. El tercer candidat, un desconegut Ximo Aparici, ha obtingut el 0,74% dels vots.

Al procés hi han participat el 59'5% dels afilats -un total de 12.328 vots- d'un cens de 20.713. Els militants també s'han decantat clarament per un projecte per al futur Ciutadans: la continuïtat amb el model d'Albert Rivera -únic president de la formació durant 13 anys- en la qual el Comitè Executiu és el màxim òrgan de decisió i ostenta el poder sobre els territoris. El rupturisme, representat per Igea, cap a un model descentralitzat, no ha aconseguit ni un terç dels suports.

Es tracta d'un resultat decebedor per al sector crític, que esperava capitalitzar, almenys, aquest 30% de suports. Aquesta ha estat la carta utilitzada per Igea durant aquesta setmana després de l'elecció de compromissaris, durant la qual Arrimadas també va escombrar al seu rival amb el 78% dels delegats. El dirigent de Cs criticava el sistema en entendre que beneficiava a la llista més votada i advertia que Arrimadas no arribava al 50% dels suports. No obstant això, aquestes primàries s'han realitzat per sufragi universal, per la qual cosa el resultat és incontestable.

Tal com va avançar Público, des de l'entorn de la nova presidenta de Ciutadans descarten que Igea sigui integrat a l'executiva i consideren que la seva estratègia durant la campanya "s'ha basat a fer força per ser integrat": "Però això no passarà, no pots tenir a una persona dins de la teva direcció que t'està qüestionant constantment". Així mateix, asseguren que no es demanarà el seu cap i que el val·lisoletà continuarà sent el vicepresident de Castella i Lleó, si així ho desitja. No obstant això sí que se li demanaran "gestos" per tractar d'unir el partit, començant perquè "deixi de ficar-se" amb Cs.

El repte d'Arrimadas: revertir la desfeta i no ser absorbits pel PP

El repte per a Arrimadas no serà fàcil: la formació es troba actualment en un moment d'extrema feblesa, amb només 10 diputats en el Congrés, i amb un Partit Popular aclamant per la integració a les seves files. El líder dels populars, Pablo Casado, ja ha felicitat la portaveu a través del seu compte de Twitter: "Els meus millors desitjos per a la nova executiva amb la qual continuarem col·laborant en governs de coalició autonòmics i municipals enfront del nacionalisme i l'esquerra radical", ha escrit.

L'objectiu del conservador és 'refundar' tots dos partits entorn d'una mateixa candidatura per a les pròximes eleccions generals. Un pla que ja s'ha posat en marxa amb la coalició electoral entre PP i Cs a Euskadi, que va acabar amb la destitució d'Alfonso Alonso. A Gènova consideren que la victòria d'Arrimadas és el primer pas per aconseguir-ho, per la "bona entesa" entre tots dos líders.

Arrimadas agafa el testimoni de Rivera en el moment més crític de la formació. Després d'una desfeta que va portar als taronges a passar de 57 a 10 diputats després de perdre més de 2,5 milions de vots en tot just sis mesos. Des de l'equip de la presidenta de Cs posen l'accent en la importància de "recuperar el centre", que reconeixen que van perdre després de l'última etapa del partit. No obstant això, no es plantegen trencar els acords amb el PP allà on els vots de Vox són necessaris -Andalusia, Madrid i Múrcia- per visibilitzar aquest canvi.

La veritat és que la de Jerez no vol fer creu i ratlla amb el passat. La prova està en el seu nou equip de direcció: 31 dels 35 membres que conformaran la seva executiva pertanyien al Comitè Executiu d'Albert Rivera i 11 encara formen part de l'actual gestora. Entre els noms més mediàtics destaquen els d'Ignacio Aguado, Juan Marín, Begoña Villacís, Lorena Roldán, Edmundo Bal, Marcos de Quinto i Toni Cantó.

Arrimadas no ha fet autocrítica públicament després del 10-N

Un dels retrets que Igea li ha fet a la seva contrincant durant aquests mesos -i que li va assenyalar durant el debat- és que no s'ha donat explicació dels motius que han portat al partit a aquesta situació, en la qual els taronges tenen menys escons que ERC. El dirigent de Cs creu que, sense una reflexió pública, el partit va camí de repetir els mateixos errors: "M'ha portat a presentar-me que no féssim cap autocrítica en comunicació, en estratègia, en organització, que mantinguem els mateixos errors i els mateixos equips".

Arrimadas difereix. "Hi ha una gran diferència entre ser autocrític i ser autodestructiu", li va contestar. La líder de Cs considera que amb les dimissions de Rivera i el seu nucli dur -José Manuel Villegas, Fernando d'Erm i Fran Hervías- l'autocrítica està feta. Però el que demana Igea -i que no s'ha fet- és reconèixer públicament que van cometre un error perquè no van pactar amb el PSOE quan totes dues formacions sumaven 180 escons.

Des de l'entorn d'Arrimadas sí que admeten en privat que Cs "va deixar de ser útil" per a la ciutadania en negar-se rotundament a entendre's amb els socialistes. No obstant això, justifiquen la seva postura en entendre que els 57 diputats arriben pel veto a Sánchez: "Primer se'ns acusa de ser penells, després mantenim la nostra promesa electoral i se'ns demana que la incomplim, molt coherent no és".