Nous efectes directes del 155. El Govern central ha aprofitat la intervenció de l'autogovern per decidir que la Generalitat es personi en la demanda oberta al Tribunal de Comptes contra l'expresident Artur Mas. En aquesta demanda, oberta al setembre de l'any passat, Societat Civil Catalana i Abogados Catalanes por la Constitución, així com la fiscalia, requereixen a Mas, els exconsellers Joana Ortega, Francesc Homs i Irene Rigau i set càrrecs de la Generalitat que abonin els 5,2 milions d'euros presumptament gastats en diner públic per a l'organització de la consulta sobre la independència del 9N del 2014.

La decisió del Govern central suposa imposar un canvi de criteri radical a l'administració autonòmica, que es va oposar a la presentació de la demanda. I podria tenir una influència decisiva en el futur del procediment. I és que els serveis jurídics de la Generalitat havien expressat els seus dubtes que les entitats demandants poguessin personar-s'hi, quan el suposadament perjudicat, la pròpia Generalitat, no ho feia. Una situació que canvia radicalment des d'aquest divendres.

El passat desembre, el Tribunal de Comptes ja va ordenar l'embargament de béns a Mas i els altres demandats, per valor dels 5,2 milions presumptament destinats a la consulta.

Mas, Homs, Ortega i Rigau ja van ser condemnats a inhabilitació per la via penal pels mateixos fets, pel delicte de desobediència, en sentència que va confirmar el Tribunal Supem el març de l'any passat. En aquest sentit, Junts per Catalunya ha denunciat un "intent" del Govern de "tornar a jutjar el que ja està jutjat, per la porta del darrer i aprofitant el 155", en paraules del seu portaveu adjunt al Parlament, Eduard Pujol.

"La justícia no va fer una sentència a mida, i ara el Govern espanyol tira del Tribunal de Comptes, ha afegit Pujol, que ha considerat aquest organisme com "una organització fosca, amb aires inquisitorials", i "plena de familiars del Govern espanyol" que "s'hi passen el testimoni durant dècades, gairebé segles". "Això ja va ser jutjat, es va dir que no hi havia malversació", ha assenyalat Pujol, que lamenta que "el Govern espanyol busca una sentència que fins ara no ha existit", en el que ha definit com a "cacera de bruixes".