Gairebé ningú discuteix la influència positiva que han tingut, ara que es commemoren 30 anys, els Jocs Olímpics en la creació de la marca Barcelona i el seu posicionament al mapa mundial com a ciutat de referència pel turisme o la celebració de congressos. Una de les conseqüències d’aquesta allau la trobem a la via emblemàtica de la capital catalana: les Rambles. Les papereres d’aquest carrer es canvien 14 cops al dia pel gran volum de visitants que suporta. Sense els Jocs Olímpics de Barcelona 92, l’urbs no hauria recuperat la muntanya de Montjuïc, ni s’hagués obert al mar ni tampoc s’haguessin construït les Rondes ni la Vila Olímpica o l’Anella Olímpica.

La modernització urbanística va ser possible gràcies, sobretot, a l’arquitecte Oriol Bohigas, conseller de l’exalcalde Maragall entre 1984 i 1991. L'accés a peu, en transport públic o privat a les platges han estat alguns dels avenços que han deixat en herència els Jocs Olímpics. A l’altra cara de la moneda, aixecar la Vila Olímpica, el barri on s’allotjaven els atletes, ha suposat la pèrdua del patrimoni industrial del barri del Poblenou.

Aquests canvis i transformacions urbanístiques, amb les ulleres d’avui, van deixar de costat la mobilitat. De fet, no es van tenir en compte criteris sostenibles ni de foment del transport públic. Més aviat, es va impulsar el transport privat, amb les Rondes com a emblema. Ara, aquesta infraestructura sembla condemnada a una reorientació, ja que es pot afirmar que ha mort d’èxit.

Aquesta planificació urbanística ha impactat, de forma directa o indirecta, en el model econòmic que s’ha desenvolupat a la ciutat de Barcelona. "La transformació econòmica, que es visualitza en els canvis que es van dur a terme a un barri industrial com el Poblenou, no ha anat acompanyada d’una millora en la qualitat de l’ocupació". És la valoració de l’economista i directora de l’Observatori DESC, Irene Escorihuela. En aquest sentit, destaca que "la majoria de persones continuen treballant amb salaris baixos i feines poc qualificades". Paradoxalment, un barri com la Vila Olímpica, que es va construir sobre les cendres d’una zona industrial com el Poblenou, ara es vol erigir en un pol tecnològic, el 22@, "tot i que amb un tipus d’activitat extractiva que no acaba de generar beneficis a la ciutat".

La ciutat terciaritzada

De la indústria, s’ha anat cap a una extensió al sector serveis, que s’ha orientat completament al turisme. L’anàlisi d’Escorihuela defineix Barcelona com "una ciutat terciaritzada, que ha abusat de la sortida fàcil del turisme i els serveis". Aquesta aposta, segons afegeix, implica una pèrdua de benestar dels ciutadans, "concentrant-se la riquesa en el sector hoteler i els grans propietaris". Com a herència dels Jocs Olímpics, insisteix en la idea d’una intensificació de la mobilitat rodada i de l’asfalt i un oblit del transport que ara s’intenta pal·liar.

En el cas de l’habitatge, l’Observatori DESC troba a faltar una acció clara per la creació d’un parc públic de lloguer. En el seu cicle ‘Impactes i alternatives al model de producció turístic’, l’any 2019, l’entitat alertava que la presència cada cop més destacada de les activitats turístiques i immobiliàries, que sumades al desmantellament o crisi d’altres i a la irrupció de nous fenòmens com les mal anomenades ‘economies col·laboratives’, han reconfigurat l’estructura social i econòmica de la ciutat.

Per a l’Observatori, les conseqüències d’aquest model econòmic s’han anat aguditzant en els darrers anys: increment del cost de la vida, desplaçament de la població de menys poder adquisitiu cap a espais perifèrics per la turistització dels seus barris i impactes ambientals i territorials cada cop més greus que agreugen problemes globals com el canvi climàtic. Al mateix temps, l’entitat lamentava que el retorn social d’aquest tipus de feines, tant pel que fa a la qualitat del treball generat com a la seva fiscalitat i redistribució cap a necessitats col·lectives, és clarament deficient.

L’apel·lació a l’esperit olímpic

Tot i que tres dècades després, la percepció de la ciutadania sobre l'empenta que van suposar els Jocs Olímpics ha pogut variar, Eugeni Ósacar, el director d’Investigació del CETT, el centre de turisme adscrit a la Universitat de Barcelona (UB), recorda el fet com un "esdeveniment que va donar un impuls positiu primer, des d’un punt de vista urbanístic, i segon va aconseguir l’efecte de Barcelona com a ciutat capital".

En relació amb la massificació de l’espai públic i fenòmens com la turistificació, Ósacar reivindica el paper de Barcelona 92 i recorda que "les situacions s’han produït a conseqüència del desenvolupament del turisme urbà, no dels Jocs Olímpics". La recuperació del litoral, la reactivació del mar, on "Barcelona hi vivia d’esquenes", Montjuïc o l’Anella Olímpica, són alguns dels llocs emblemàtics que n’assenyala l’especialista en turisme.

Als anys 80 del segle passat, Barcelona era una ciutat que rebia 1,5 milions de turistes anuals. Ara, quatre dècades després i 30 anys d’ençà dels Jocs Olímpics, la xifra de visitants supera els 21 milions. Del turisme de proximitat i de fires s’ha passat als ‘tours’ massius i als congressos. Més enllà de la necessitat de constituir un pla per reaprofitar les infraestructures creades expressament pels Jocs, especialment les instal·lacions esportives, Ósacar defensa l’herència de Barcelona gràcies a "la revifalla d’autoestima que va suposar mitjançant el consens polític d’un esdeveniment que no només van ser 15 dies de competició esportiva, sinó que van transformar la ciutat".

Una ciutat que, pel seu creixement desmesurat, voluntàriament o involuntàriament, ha deixat algunes ferides en forma d’impactes sobre si mateixa. Les principals, els efectes del turisme. La massificació, els perjudicis a les estructures comunitàries, la fugida dels habitants de la seva urbs, la degradació de les condicions de vida i de l’entorn natural o el preu de l’habitatge són elements que es poden considerar hereus d’un model que va néixer amb Barcelona 92. Són aspectes que sempre estan presents a una metròpoli que sembla condemnada a debatre’s eternament entre el dret dels seus residents i el dels visitants.