És el penúltim gran concepte de moda. És el nou petroli de l'era digital. Parlem del Big Data, la recollida i anàlisi d'ingents quantitats de dades, sovint heterogènies, i habitualment de poc valor si es prenen aïllades una a una, però que poden ser summament valuoses un cop sistematitzades. Una eina fantàstica per a la presa de decisions en les empreses i administracions, o fins i tot per a la ciència. Però que també comporta riscos, especialment per a la privacitat dels ciutadans, com s'han encarregat d'assenyalar repetidament diverses veus crítiques.

Les aplicacions del Big Data son múltiples. A partir de l'anàlisi dels productes venuts, per exemple, les empreses poden predir quan hi haurà més demanda de determinats articles o llançar ofertes personalitzades, en teoria per millorar el servei als seus clients. Les administracions poden optimitzar la circulació viària a les ciutats creuant dades del trànsit en diferents dies i horaris amb dades meteorològiques, per exemple. Les agències de salut poden comprendre millor l'evolució de les epidèmies, i podria ser també una eina important per a la investigació mèdica.

Però, a la vegada, també hi poden haver excessos. Com en el cas cèlebre de la cadena de supermercats estatunidenca Target, que va enviar promocions de productes premamà a una menor d'edat –basant-se en les seves compres recents i en la variació sobre els seus hàbits de compra previs–, i que va encertar que la noia estava efectivament embarassada abans que ho sabés la pròpia família de la interessada.

La teva vida en un mapa

La quantitat de dades personals en mans d'empreses i administracions és ingent. De vegades, amb una precisió que fa feredat, i que normalment passa desapercebuda per als ciutadans. Per destacar-ho, el polític dels verds alemanys Malte Spitz va recopilar i va posar en un mapa les dades de geolocalització del seu mòbil en poder de Deutsche Telekom durant sis mesos entre el 2009 i el 2010. Unes dades que va publicar en forma d'animació el diari Die Zeit, i en què es veuen sobre el mapa els moviments de Spitz pràcticament al minut, d'on a on va, on s'atura i quanta estona.

En el balanç entre riscos i oportunitats del Big Data, l'expert en internet Genís Roca, president de la consultora RocaSalvatella ho té clar: predominen "clarament" els riscos. "Tant les empreses com els estats han entrat en una dinàmica de capturar dades sense un pacte previ amb l'interessat", explica, en el que considera una ingerència en la privacitat dels ciutadans. "Consideren que oferir-te un servei o més seguretat és suficient excusa com per poder actuar sense pactes previs, i això crea un ecosistema on la lluita pels drets és posterior a la captura de dades", denuncia.

La "desconfiança" dels consumidors

Si l'abús de les dades massives suposa un risc per a la privacitat dels ciutadans, les pròpies empreses que se'n beneficien també afronten els seus riscos, segons Roca. "Les empreses han caigut en la trampa de la moda del Big Data, i es dediquen a capturar dades i construir grans volums d'informació sense saber encara quines preguntes volen respondre o quins serveis concrets volen atendre", analitza. I conclou que "aquesta estratègia està generant desconfiança i incertesa en el consumidor", i que les empreses que actuen d'aquesta forma "tenen el risc que el mercat els penalitzi profundament".

Moltes de les dades personals en poder de les empreses les proporcionen, de fet, els propis usuaris de forma voluntària, tot i que no sempre plenament conscient. Per il·lustrar-ho –i amb finalitats més comercials que de denúncia–, la federació belga del sector financer va llançar el 2012 un anunci  en què un suposat vident endevinava dades personals dels vianants, que creien participar en un programa de televisió. Dades tan personals com la forma dels seus tatuatges, el color de la seva moto o el nombre dels seus amants. I que havien extret en temps real un equip de col·laboradors connectats a internet, a partir de les xarxes socials.

La part de culpa dels propis usuaris

Els usuaris expliquem potser massa de nosaltres mateixos a internet, sigui de forma conscient o no. I, sovint, d'una forma, que molts consideren poc transparent. És el cas de les aplicacions dels mòbils que demanen dades que no necessiten per a la seva funció, com ara, per exemple, un joc que accedeixi a la geolocalització o a l'agenda de contactes. En aquest sentit, ha fet fortuna l'aforisme que diu que 'quan un producte és gratis, el producte ets tu'.

Però potser no tota la responsabilitat és dels propis usuaris. Roca ho té clar. "Culpar-ne l'usuari és massa llaminer, quan el problema és que estem mal protegits", assegura. "En certes clàusules de la nostra vida digital no n'hi hauria d'haver prou amb el fet de donar al botó d'acceptar", opina. I posa l'exemple del "doble filtre" que es requereix en determinades operacions bancàries complexes, en què les entitats financeres han de complir de forma especial el deure d'informació als seus clients, "fins i tot anant al notari".

Si consentiment 'no conscient' a l'ús de les dades personals pot comportar perills, els riscos del mal ús del Big Data es multipliquen en casos d'accés directament no autoritzat, sigui per venda de dades massives entre empreses o per altres vies. En aquest sentit, i especialment als EUA, on tenir o no tenir una assegurança mèdica no és ni molt menys un fet trivial, els activistes de la privacitat estan especialment preocupats pel possible accés de les asseguradores a dades mèdiques dels ciutadans. Cosa que podria traduir-se en l'augment del preu de la pòlissa, si l'asseguradora descobreix que l'usuari pateix certes malalties, o fins i tot en la denegació de la mateixa, segons s'ha alertat en ocasions.

Sobre aquest punt, Roca hi afegeix un altre risc potencial, que és la capacitat de les administracions públiques per mantenir amb seguretat els seus sistemes informàtics. "Fa patir molt, i amb raó, que un hacker pugui accedir a les dades del sistema de salut públic, i que aquestes acabin en mans d'una companyia asseguradora", raona. I posa l'exemple que, en aquest supòsit, "si per exemple tens un càncer de pròstata, et costarà molt que algú et contracti una assegurança de vida".

El precedent de la Revolució Industrial

"Passaran coses molt positives i molt interessants gràcies a l'ús de les dades massives, però si m'obliguen a fer el balanç, ara estem en zona de riscos", creu Roca, que explica que "totes les revolucions tecnològiques demanen una correcció social, un moviment ciutadà que corregeixi els excessos". En aquest sentit, recorda com, en plena Revolució Industrial "es complien jornades laborals de 14 hores, sense dia de descans ni vacances", i que els empresaris que fixaven aquestes condicions "no incomplien la llei, i podien dir que els treballadors ho acceptaven voluntàriament". Seguint amb la comparació, i en aquest moment de revolució digital, Roca explica que "les lleis actuals tampoc consideren il·legals" determinats usos de les dades massives, o que n'hi hagi prou de "donar a acceptar" per lliurar informació personal, però que "el sentit comú diu que sí que hauria de ser il·legal".

"Que el fenomen del Big Data és un progrés per a la humanitat, jo no en tinc cap dubte, però demana una correcció social que encara no hem fet", conclou Roca. A la vegada que opina que, de la mateixa manera que els sindicalistes del segle XIX "van ser represaliats", també ho seran "els que lluitin pels drets" sobre la informació personal. "Els primers represaliats ja els tenim, de fet: són els els Snowden, els Assange i els soldats Manning", assegura. "Aquest moviment de correcció ja s'ha iniciat, encara no està articulat ni té forma, i no ho faran ni els sindicats ni els partits polítics", opina.