El cas Juvillà segueix marcant l’actualitat parlamentària. Després de dies sense donar pràcticament informació més enllà d'una entrevista a Rac1, aquest dilluns la presidenta de la cambra, Laura Borràs, ha donat explicacions sobre la seva gestió del cas en una Junta de Portaveus pública. Després de celebrar-se a porta tancada, com és habitual, s’ha obert a petició dels grups, tot i la manca de precedents al respecte i el qüestionament sobre si es tracta del format idoni per la incapacitat dels mitjans de fer preguntes.

En qualsevol cas, Borràs ha afirmat que "per voluntat pròpia" ha volgut donar explicacions per aclarir la cronologia dels fets que han comportat que el diputat de la CUP Pau Juvillà hagi acabat perdent l’escó.

Borràs ha posat de manifest que la Junta de Portaveus només s’havia fet en obert en tres ocasions per qüestions vinculades al terrorisme, com són els atemptats d’ETA i també per la Guerra de l’Iraq. La presidenta ha volgut subratllar que en el cas "anàleg" de la retirada d’escó a l’expresident Quim Torra "això no va succeir", en un enèsim atac al seu predecessor, Roger Torrent, d’ERC.

El 17 de desembre Juvillà sí que va votar

Borràs ha fet un relat de la cronologia del cas i ha donat explicacions, encara que parcials, sobre els episodis més controvertits. En primer lloc, sobre el ple del 17 de desembre, ha reconegut que es va equivocar en considerar que Juvillà no havia votat. En una entrevista, va dir que Juvillà no havia votat en considerar que incorria en conflicte d’interessos. Aquell dia, es va votar per primera vegada un dictamen que donava suport al manteniment de l’escó del diputat. "En una entrevista vaig dir que no ho havia fet perquè estava convençuda que no. Em vaig equivocar", ha dit.

El 27 de gener, la Junta Electoral Central dona un termini de cinc dies hàbils a Borràs per retirar l’escó a Juvillà. El 3 de febrer, un dia abans que finalitzi el termini, Borràs convoca un ple "sense cap indicació" perquè Juvillà no sigui convocat. Aquell mateix migdia, la CUP demana registrar la delegació de vot de Juvillà, que no podia assistir-hi presencialment per qüestions de salut.

Tanmateix, segons Borràs, el registre ja estava tancat i la petició de delegació del vot no es va poder fer de manera electrònica. Es va admetre a tràmit en paper, però no es va autoritzar la delegació "per evitar una impugnació per conflicte d’interessos", ha dit. Per ella, això demostra que a 3 de febrer encara era diputat, perquè en cas de no haver-ho sigut, no s’hagués pogut admetre a tràmit.

Anteriorment s’havia informat que Borràs no havia admès a tràmit la delegació. Ara ha aclarit que no és que no s’admetés a tràmit, sinó que es va generar "certa confusió" perquè el programa informàtic del Parlament no distingia entre admissió a tràmit i autorització, un fet que ja ha estat corregit.

Escrit de la secretària general

En qualsevol cas, el mateix 3 de febrer, la secretària general del Parlament, Esther Andreu, fa un escrit en què explica que "per imperatiu legal" ha hagut de donar explicacions a la JEC sobre com s’havia retirat l’acta del diputat, amb efectes retroactius des del 28 de gener. Per això, des d’aquell mateix moment a la web del Parlament el diputat apareix com a donat de baixa amb aquesta data.

Borràs assegura que la Mesa no havia rebut l’escrit prèviament i va demanar un informe al respecte, perquè "no és admissible que els serveis de la Cambra executin instruccions abans que la mesa s’hagi reunit".

Així mateix, l’endemà a les 8.44 del matí, el compte corporatiu del Parlament difon una piulada informant que la baixa s’ha publicat al butlletí de la institució. "Això és una altra anomalia", ha dit Borràs, que ho ha qualificat d’actuacions "totalment improcedents" perquè "mai el Twitter oficial pot anunciar una cosa que no ha passat".

Per tot plegat, ha conclòs, es va publicar el 28 de gener com a data oficial de baixa "sense que la presidenta hagi donat cap ordre en aquest sentit". Borràs ho ha qualificat d’"íntima i dolorosa dissociació" entre el que marca la jerarquia i les maniobres per evitar conseqüències penals.

La presidenta ho ha atribuït a la "por" dels funcionaris i ha remarcat que no vol "culpabilitzar" els treballadors. També ha parlat d’una "realitat paral·lela" entre la "legalitat espanyola" i la "legitimitat del Parlament", i ha dit que mentre que el 20 de gener la JEC retira la credencial a Juvillà, pel Parlament és diputat fins el 4 de febrer.

L’oposició carrega

Els grups de l’oposició han carregat contra unes explicacions que han considerat insuficients i han acusat Borràs de mentir. Els Comuns han lamentat que el cas s’hagi convertit en "una batalla entre l’independentisme" per enfrontar la gestió de Borràs a la de Torrent i han qüestionat que no s’informés a la Mesa de les decisions preses pels treballadors de la Cambra, un fet que el portaveu David Cid ha qualificat d’"inexplicable". "Vostè manté la confiança en una secretària general que no comunica, no informa?", ha preguntat Cid, tot i que Borràs no ha respost.

La dreta espanyolista ho ha qualificat d’"esperpent", així com el PSC, que ha demanat "una necessària renovació" de la Mesa. La portaveu d’ERC, Meritxell Serret, ha volgut "tancar files" amb Borràs, tot i que no ha deixat de remarcar que va ser una actitud que van trobar a faltar quan Torrent es va trobar en la mateixa situació.

"No farem acarnissament perquè tenim clar que no ens hem de desgastar entre independentistes quan estem afrontant la lluita antirepressiva", ha dit. La portaveu de la CUP, Eulàlia Reguant, ha incidit en si es va convocar o no Juvillà al ple el 3 de febrer perquè "no estar convocat és de facto no ser diputat", tot i que no ha obtingut una resposta clara, i ha remarcat "la necessitat de mantenir la coherència entre el relat i els fets".

Borràs ha respost a les crítiques dels grups independentistes apuntant a la necessitat de la "unitat" per fer front a la "violabilitat" del Parlament: "Sense retrets, hem de refer les confiances trencades".