No abunden els químics al voltant de la masia de Can Masdeu. Els integrants del projecte cuiden amb cura la sostenibilitat del lloc. L'immoble, enmig d'una vall de Collserola, és un santuari eco: hortes, panells solars, cases bioconstruides i latrines seques. Però els gels hidroalcohòlics s'han adaptat ràpidament a l'espai. Naturalment, com si emanessin dels arbres.

La rigorosa cura higiènica és un dels punts en comú de Can Masdeu amb les tancades que s'han viscut arreu del món des de la irrupció de la crisi sanitària pel coronavirus. Però hi ha molts altres que són propis d'aquest extraordinari espai al districte de Nou Barris: la Covid-19 ha paralitzat l'activitat social de la masia, acostumada a les visites i amb moviment regular en els horts comunitaris, però no les cures col·lectives, que s'han vist reforçades.

Can Masdeu, una de les okupacions més arrelades de Barcelona –es va iniciar l'any 2001 i va superar un intent de desallotjament el 2002–, ha estat aquests dies un exponent dels beneficis d'una resposta comunitària a un confinament com la de la Covid-19. Els més de dos mesos d'estat d'alarma han traslladat el principal focus d'activitat de la masia a l'interior de la finca, on els debats interns s'han enfocat en els menesters emocionals dels seus trenta membres. Han estat moltes les activitats i trobades celebrades entre ells per abordar en col·lectiu l'impacte del virus.

Ningú va emmalaltir de gravetat

Els beneficis de l'estil de vida de Can Masdeu els han notat també els més petits, les veus dels quals s'han escoltat amb més força aquests dies. La vall ha estat per a ells un casal, una singular casa de colònies en temps de restriccions. Així ho exposen integrants del projecte com Arnau Montserrat i Ainhoa Roca, dos dels 22 adults –la mitjana d'edat dels habitants frega els 40 anys– i sis nens, que han hagut d'abandonar part de la vocació del projecte com a centre social per aprofundir molt més en la cura dels seus integrants. L'adaptació del lloc al virus va ser –exposen– "primerenca". Des del principi es van extremar les mesures de seguretat i cap dels membres va emmalaltir de gravetat. Es va disposar líquid desinfectant en les dues portes d'entrada a la casa i es va establir un protocol: limitar les sortides, airejar la roba dotze hores en arribar o rentar-la directament.

I a poc a poc van anar limitant-se les activitats del centre social: els intercanvis amb altres col·lectius, els horts comunitaris... "Hi havia persones que a l'inici no veien que s'hagués de ser tan estricte. Va canviar ràpidament. Ens sabia greu pels usuaris del centre social, dels horts comunitaris, que, malgrat l'ajuda que els hem ofert, han perdut part de la plantació. Després, els ingressos del projecte, que intenta ser autònom i tendir a l'autoproveïment, s'han vist afectats, clar", destaca Arnau Montserrat, membre de l'okupació des de fa 19 anys i pagès de professió. En contrapartida, l'aturada social sí ha permès als integrants dedicar més temps a la reparació de les estructures de la casa i "enfocar-se molt més al no monetari, a l'autoproveïment", expliquen. Pesi a l'inrevés econòmic, el sentir general és que el projecte no perilla.

Sense assegurança de continuïtat

Can Masdeu es troba des del seu intent de desallotjament el 2002 en calma. La titularitat de l'immoble és de la Fundació Hospital de Sant Pau, si bé la gestió depèn de la Molt Il·lustra Administració (MIA), integrada –a parts iguals– per l'arquebisbat, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona. Els dos ens públics han vist amb bons ulls durant aquest temps la labor de la iniciativa. No existeix, això sí, un segur legal per a la seva continuïtat.

"Això és un projecte compartit. I després cadascun és un món". Així expliquen els membres de Can Masdeu la disparitat d'afectacions personals que la crisi de la Covid-19 ha provocat en els integrants de l'okupació. "Molts han sofert un cop dur a les seves economies. La gent s'ha quedat literalment sense feina. Segurament uns set o vuit. Els que estaven amb una mica menys de cobertura, fent treballs puntuals, s'han vist més afectats", explica Arnau.

És el cas d'Ainhoa Roca, també resident en la masia. En l'àmbit professional, destaca, s'ha vist "molt repercutida". Ainhoa és artista i fa també acompanyament en cures i gestió de conflictes, sobretot amb personal sanitari. Un àmbit que s'ha vist frenat des de l'inici de la pandèmia. També és membre d'una companyia de teatre i les gires s'han anul·lat. En contrapartida, el buit a l'agenda li ha permès –a ella i a moltes de les persones en la seva mateixa situació econòmica– fer acompanyaments a nivell individual a casa.

Els avantatges del "bitxet"

A més, comparteix l'Ainhoa, que com a mare, la vida en comunitat i en un entorn natural li ha facilitat flexibilitzar les càrregues. "Tenir ofertes que no siguin només pantalles... És una meravella. Aquí el meu fill entra i surt com si fos un poble petit, i també hi ha adults que el cuiden. Textualment ha dit que no troba a faltar als amics de l'escola, i està content amb el 'bitxet', perquè té temps i naturalesa per a ell", explica. Encara que no tot ha estat un camí de roses. "Tenir un fill a casa i haver de fer el rol de teacher és un temazo", reconeix.
L'artista també explica que han intentat fer distincions entre setmana i cap de setmana, "perquè els nens no creguin que ja estan de vacances".

"Vivim en un entorn privilegiat, natural i humà. Sempre ens hem sentit privilegiats, però ara s'ha fet molt més palès aquest privilegi, encara que això no significa que no hi hagi problemes. Un tancament com aquest augmenta la solidaritat, però també els conflictes", matisa Ainhoa. És per això que des de l'arribada de la Covid-19 es van fer reunions monotemàtiques per traçar estratègies i, sobretot, per aconseguir acompanyaments emocionals útils i personalitzats.

"Especialment ens esforcem amb les persones amb vincles íntims fora de la casa. Calia veure quina resposta es podia donar a aquestes necessitats, com acceptar que s'instal·lés alguna parella en comptes de fomentar les entrades i sortides de la casa. En general, estem contents amb les pautes adoptades. Fins i tot quan algú s'ha saltat les normes, s'ha parlat amb claredat", comenta Ainhoa.
"S'ha posat de manifest que la comunitat és important. I no tant perquè s'ha de viure en una mateixa masia tothom: es pot viure en un pis i que hi hagi un esperit comunitari. Tenir alguna cosa més enllà de la xarxa familiar, veure com d'important és ser part d'una cosa més gran, sobretot pel tema de les cures", expliquen els membres del projecte.

I l'Arnau afegeix: "Reconèixer que es viu millor amb xarxes de suport i en un entorn natural, no sols pel paisatge, sinó acoblat als cicles naturals, és un reforç polític a la nostra manera de pensar. L'epidèmia, en general, confirma coses que s'estaven dient des de moviments socials". De la mateixa manera, sembla que ha estat un "encert" aparcar debats estructurals del projecte. "No volíem fer aflorar situacions emocionals delicades en un moment així", comenta Arnau. Can Masdeu entén que el futur del projecte passa no sols per protegir l'edifici i el seu entorn més immediat, sinó tot l'espai natural que l'envolta. Per això van demanar el 2016 que l'antic Hospital de Sant Llàtzer també tingués un ús social. El projecte, que podria dur-se a terme amb el consentiment de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona, es troba estancat.