La Generalitat es personarà com acusació popular en tots els procediments judicials del Catalangate. Així ho ha aprovat el Govern durant el Consell Executiu d'aquest dimarts. La Generalitat ha autoritzat la compareixença dels seus advocats per emprendre les accions legals "oportunes" en tots els procediments que se segueixin davant de la Fiscalia i dels tribunals relacionats amb el possible espionatge i intromissió en la privacitat, per mitjans tecnològics, de líders polítics, activistes socials, professionals i altres membres de la societat civil. El Govern també s'ha mostrat crític amb la decisió del Congrés de no obrir una comissió d'investigació per l'escàndol. 

En roda de premsa, la portaveu, Patrícia Plaja, ha explicat que l'objectiu del Govern és que totes les persones responsables dels fets assumeixin "les responsabilitats que els pertoquin". També ha afegit que s'ha pres la decisió per "convicció i per obligació estatutària". Paral·lelament, la Generalitat manté la pressió perquè es produeixi una reunió entre el president català, Pere Aragonès, i l'espanyol, Pedro Sánchez, per aclarir l'escàndol. "No podran evitar-la", ha assegurat Plaja.

Plaja ha concretat que Presidència ja ha contactat amb persones afectades per l'espionatge -almenys amb una vintena, ahir-, i que el Govern denunciarà "per totes les vies i instàncies competents" la "vulneració de drets humans. En aquest sentit, l'executiu contempla dues vies "complementàries i en cap cas excloents": les querelles que presentin els afectats, i la presentació de la Generalitat com a acusació popular en totes les accions en tots els procediments.

"No es descarta" que s'inclogui també anar contra Sánchez, en aquesta acusació. D'altra banda, la portaveu del Govern ha afegit que, si la Moncloa denuncia espionatges a membres del seu executiu, la Generalitat "no ho posarà en dubte", i que el "fons de la qüestió" no és aquest, sinó per què l'Estat "no fa res" per esclarir l'espionatge.

Acusació popular

Segons recull l'acord de Govern aprovat aquest dimarts, l'Estatut estableix que els poders públics de Catalunya han de promoure el ple exercici de les llibertats i els drets de la ciutadania i també han de promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat dels individus i dels grups siguin reals i efectives; i que han de promoure, entre altres valors, el de la llibertat, la democràcia, la igualtat, el pluralisme, la pau, i la justícia. Els poders públics també han de fomentar que les tecnologies de la informació es posin al servei de les persones i no afectin negativament els seus drets.

A l’empara d’aquest mandat estatutari i al marge de les diferents querelles que les persones afectades presentin, la Generalitat es personarà com a acusació popular en tots els procediments que se segueixin en relació amb el Catalangate. La intenció del Govern amb aquesta decisió és que totes les persones responsables d’aquests fets assumeixin les responsabilitats que els pertoquin, així com protegir els servidors públics i defensar-ne tots els drets que els són propis.

Qui té por que surti a la llum alguna cosa?

La portaveu de l'executiu també s'ha pronunciat de la negativa del Congrés a obrir una comissió d'investigació sobre l'escàndol d'espionatge, arran del vot contrari de PSOE, PP, Vox i Cs a la Junta de Portaveus de la Cambra. "Quin problema hi ha en que hi hagi una comissió per esclarir-ho? Qui té por que surti a la llum alguna cosa? En una democràcia plena no es pot fer una comissió per a investigar un escàndol que ja és internacional?", ha qüestionat Plaja.