El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la consellera d'Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, han estat els encarregats de commemorar el Dia d'Europa per part de l'executiu català i en l'acte Alsina ha aprofitat per reclamar la prohibició de programes com Pegasus a la UE. "No ens podem imaginar un futur d'Europa on softwares com Pegasus no siguin prohibits", ha dit exactament la consellera, en referència al ja cèlebre programa israelià que el CNI ha utilitzat per espiar dirigents independentistes, entre els quals el propi Pere Aragonès.

En l'acte, que s'ha celebrat al Palau de la Generalitat, Aragonès ha refermat el "compromís europeista" de Catalunya i del Govern per construir una Europa "més justa, forta, unida i solidària". El cap de l'executiu català ha defensat que cal seguir avançant per "enfortir" valors com la democràcia, la pau i els drets humans. I ha fet una crida a "recuperar" la pau que la invasió de Rússia a Ucraïna "ha estroncat". Aragonès ha reprovat "l'atac" de Rússia a un país lliure i a la ciutadania d'un país democràtic, en referència a Ucraïna. I ha afegit que "sense pau no es pot imaginar un futur de progrés i benestar".

La consellera Alsina ha lamentat que la UE no hagi acceptat el reconeixement del català com a llengua oficial o un mecanisme de claredat que permeti l'autodeterminació de pobles d'Europa. I, en aquest sentit, ha avisat que "en política no hi ha res més contraproduent que generar expectatives i no satisfer-les". La consellera també ha fet referència a la guerra a Ucraïna. Segons ha dit, la invasió de Rússia ha posat de manifest que si no hi hagués una Europa dels 27, hi hauria una "situació diferent" i ha afegit que "potser Rússia hauria arribat a les portes de Praga o Budapest".

En l'acte institucional també hi ha intervingut el cap de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, Sergi Barrera; representants de dues escoles catalanes mentores del Parlament Europeu; el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Manuel Szapiro; i el consol general de França, Olivier Ramadour. Durant l'acte s'ha fer referència en diferents ocasions a la declaració de Robert Schuman, pronunciada avui fa 72 anys per l'exministre d'assumptes exteriors francès i que suposa el naixement de la UE.

El cessament de la directora del CNI pot ser insuficient

D'altra banda, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha dubtat de si el cessament de la directora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), Paz Esteban, seria una assumpció de responsabilitats suficient: "depèn", ha manifestat en una entrevista a RNE. Vilagrà ha exigit una "resposta formal i clara" a l'escàndol i ha criticat que, segons ell, darrere de l'espionatge hi ha valors molt poc ètics, molt poc transparents i de poca claredat democràtica.

La consellera ha lamentat que les preguntes que va formular al ministre de Presidència, Félix Bolaños, quan va acudir fa unes setmanes a Barcelona per abordar la qüestió, "no han tingut resposta", i ha insistit a conèixer qui va començar les escoltes, per què, quina informació tenen i quines responsabilitats tenen les persones que actualment ocupen càrrecs destacats al Govern espanyol. També ha tornat a exigir la desclassificació de documents oficials i les garanties que l'espionatge no es repetirà. "Des del primer dia se'ns va dir que tindríem un informe exhaustiu en relació amb el que havia passat perquè era d'una gravetat extrema i especialment a Catalunya va caure com una bomba", ha indicat.

Finalment, Vilagrà ha condicionat la continuïtat de la taula de diàleg amb el Govern de Pedro Sánchez a l'"aclariment de responsabilitats" per l'espionatge a polítics independentistes: "Teníem damunt la taula diferents elements per treballar, i quan la situació sigui diferent esperem que la reprenguem".