Catalunya encara la jornada electoral d'aquest diumenge, 12 de maig, amb uns comicis que són dels més incerts de la seva història. El PSC es manté a totes les enquestes com a favorit per ser el partit més votat, amb permís del candidat de Junts, Carles Puigdemont, que ha protagonitzat una forta remuntada. Però de confirmar-se la victòria socialista aquest diumenge quan s'acabi el recompte, la fragmentada aritmètica parlamentària que es viu a Catalunya, amb el repartiment dels 135 escons entre 8 grups parlamentaris -repartiment que no es preveu reduir amb el resultat d'aquest diumenge- manté en suspens la majoria d'actors polítics i genera diverses incògnites.

El resultat final és la principal incògnita, òbviament, però la capacitat que tindrà el candidat socialista, Salvador Illa, per arribar a ser investit 133è president de la Generalitat si guanya les eleccions és un dels grans dubtes d'aquestes eleccions. L'altra és si l'independentisme conservarà la majoria absoluta que ha mantingut durant l'última dècada protagonitzada pel procés. I barrejat amb les dues opcions s'amaga la possibilitat d'un bloqueig de conseqüències impredictibles. Amb tots aquests vímets, la política espanyola aguanta la respiració ja que el resultat a Catalunya hi pot tenir conseqüències directes, atesa la dependència del Govern espanyol del PSOE i Sumar dels partits independentistes catalans, ERC i Junts.

La resposta la donaran aquest diumenge quan tanquin els col·legis electorals els 5.754.840 catalans convocats a les urnes. Almenys els que vagin a votar, ja que es preveu un alt grau d'abstenció fruit d'un electorat fortament desmobilitzat. Veurem si la participació arriba a ser més gran o menor que la de les darreres eleccions al Parlament, el febrer del 2021, quan va anar a votar, encara amb la pandèmia activa, només el 51,3% dels electors.

Illa pot guanyar però no li serà fàcil governar

Salvador Illa és, a poques hores d'obrir-se les urnes, el candidat més ben posicionat per guanyar les eleccions. Una altra cosa diferent seran les opcions de suma aritmètica perquè el candidat socialista pugui ser investit president de la Generalitat i formar Govern. De moment, només compta amb un aliat clar i no sense condicions. Comuns Sumar està disposat a participar en un Govern progressista liderat pel PSC sempre que hi hagi "un replantejament de les polítiques de l'asfalt com el Hard Rock, l'autopista orbital B-40 o l'ampliació de l'aeroport", assegura la candidata dels comuns, Jéssica Albiach.

Fonts del PSC asseguren que Illa es mostra "satisfet amb la campanya" i "optimista respecte al resultat", encara que admeten que els socialistes són conscients que caldrà "treballar dur" i "ser molt flexibles" per evitar "un possible bloqueig amb una pinça formada pels independentistes per una banda i les dretes de l'altra".

Pel que fa a Comuns Sumar, fonts d'aquest espai polític asseguren la seva predisposició per fer "un Govern de forces progressistes", però admeten que la relació amb el PSC no passa pel millor moment. Per les discrepàncies en les polítiques a dur a terme i també, segons ha pogut saber Públic, perquè les darreres converses entre Salvador Illa i Ada Colau –abans de la convocatòria electoral- com a màxims dirigents de les dues formacions no van ser positives, i són definides per aquestes fonts dels comuns com a "fredes" i "condescendents" per part d'Illa. La manca d'acord entre el PSC i Barcelona en Comú per al Govern municipal de la capital catalana tampoc no facilita les coses.

El paper d'Esquerra, decisiu

Però si la demoscòpia no ens enganya, la suma de PSC i Comuns Sumar –si s'arriben a posar d'acord– no és previsible que superi els 50 escons, lluny dels 68 de la majoria absoluta. I Salvador Illa haurà de mirar cap a l'únic soci possible, que no és cap altre que Esquerra Republicana, per conformar un tripartit d'esquerres. Les enquestes no han estat amables amb ERC aquesta campanya electoral i auguren un descens o un desastre als republicans, segons quines siguin les dades que analitzem. Els sondejos plantegen un major o menor descens, però pràcticament tots situen ERC en tercer lloc, darrere del PSC i Junts. Això eliminaria qualsevol possibilitat que Pere Aragonès pugui revalidar la presidència, si és que l'electorat confirma aquesta tendència a les urnes.

Tots els dirigents d'Esquerra consultats per Públic han esquivat posicionar-se sobre les polítiques de pactes, i encara menys avalar la idea d'un tripartit d'esquerres amb Salvador Illa al capdavant com a president. De moment es limiten a assegurar que és Aragonès qui liderarà les converses per formar Govern perquè el resultat desmentirà les enquestes. I Aragonès fixa les condicions negociadores: "Acceptar un referèndum acordat amb l'Estat, un model de finançament singular per a Catalunya, polítiques progressistes en allò social i suport al català". El tripartit d'esquerres no es pot donar per descartat, però tampoc no es preveu gens fàcil que ERC finalment pugui donar el seu vistiplau. Tret que l'aritmètica no permeti cap altra opció viable i els republicans acabin cedint com l'única possibilitat d'evitar un bloqueig que aboqui a una repetició electoral.

La majoria independentista, a la corda fluixa

L'altra alternativa d'ERC seria la constitució d'un nou Govern independentista amb Junts, amb el suport de la CUP, com el que ja es va formar després de les eleccions del febrer del 2021. Encara que aquesta vegada veurem si amb Aragonès o Puigdemont de president. Aquest escenari compta amb dos problemes, el primer és que els tres partits independentistes sumin, cosa que les enquestes preveuen dificultats per arribar a aconseguir-ho per primer cop en 12 anys des del començament del procés. El segon problema que caldrà afrontar, en cas de suma independentista, és la forta controvèrsia entre els tres partits, que dificulta una nova entesa entre ERC i Junts després de la ruptura de l'anterior Govern, i amb una CUP molt crítica amb els republicans i els de Puigdemont.

Veurem quin resultat s'imposa aquest diumenge a la nit electoral però la suma o no dels independentistes serà una de les principals claus. Fins i tot més important que el guanyador de les eleccions. Perquè de sumar el bloc independentista no es pot descartar en primer lloc un bloqueig contra el PSC. I, en segon lloc, que ERC o Junts puguin assumir la presidència si es recomponen les relacions entre els tres partits. A Catalunya es pot parlar de l'inici d'una nova etapa després d'aquest diumenge amb un independentisme més centrat en aspectes de gestió del Govern. I fins i tot d'un cert final del procés com l'hem conegut fins ara, amb la unilateralitat guardada en formol. Però això no vol dir que l'eix independentista no tingui encara molta rellevància i que la culminació de l'amnistia i l'exigència d'un referèndum acordat no siguin un motor per a una nova etapa independentista, encara que sigui de mala gana.

Un darrer element que pot complicar el front independentista és la incorporació al Parlament d'un nou actor com és Aliança Catalana. Tot i la seva militància independentista radical, aquest partit d'extrema dreta té un posicionament xenòfob i racista que ha portat el PSC, Comuns Sumar, ERC, Junts i la CUP a signar un acord de no acceptació dels seus vots, si arribessin a entrar al Parlament, ni per activa ni per passiva. Però és un element a tenir en compte i que pot desestabilitzar la majoria independentista ajustada.

La política estatal, en espera del resultat a Catalunya

Les eleccions catalanes d'aquest diumenge són complexes, però alhora d'una importància cabdal. Ho són per a la governabilitat d'un territori tan important, demogràficament, política i econòmica, com ho és Catalunya. Però els comicis catalans van més enllà perquè poden condicionar i alterar la governabilitat del conjunt de l'Estat. Cal recordar que la majoria parlamentària que sustenta el Govern de coalició entre el PSOE i Sumar té en ERC i Junts dos puntals nuclears i imprescindibles. Qualsevol escenari postelectoral a Catalunya que pugui tensionar les relacions entre els independentistes i els socialistes pot tenir conseqüències directes sobre l'estabilitat del Govern espanyol. Per més que tots els actors polítics intenten separar l'escenari polític català de l'espanyol, a ningú no se li escapa que tot i ser unes eleccions catalanes, aquest diumenge la política espanyola també aguantarà la respiració.

Fonts del PSC asseguren que no es poden barrejar escenaris i que no supeditaran "de cap manera" la presidència de la Generalitat, si Salvador Illa la pot arribar a obtenir, a cap altre criteri com podria ser el manteniment de l'estabilitat del Govern espanyol. Per part d'Esquerra, tampoc no es vol fer vinculacions, però la portaveu del partit i cap de llista per Tarragona, Raquel Sans, admet que "la connexió i les conseqüències derivades dels dos escenaris no es poden negar, quan aquí es van tombar els pressupostos a Madrid tampoc n'hi ha hagut". I per part de Junts, Carles Puigdemont ha estat contundent alertant els socialistes que si podent retornar ell a la presidència maniobraven per evitar-ho d'alguna manera, Junts retiraria tot el suport al Govern de Pedro Sánchez.

El PP també se la juga a Catalunya amb Vox

I caldria afegir una altra conseqüència a la política estatal de les eleccions catalanes, que és la derivada de la pugna entre les dretes espanyolistes en aquesta cita electoral del 12 de maig. El PP ha posat moltes esperances no només a recuperar-se del seu desastrós resultat de fa tres anys -amb només 3 diputats- amb un fort creixement, sinó de recuperar el lideratge de la dreta constitucionalista a Catalunya davant de Vox. Un element que permetria al PP una visualització més gran a Catalunya, però que a més enviaria un senyal a nivell estatal en el desenvolupament de l'estratègia de concentració del vot de dretes al PP desgastant Vox.

Les enquestes indiquen que no serà fàcil que aquest objectiu es compleixi i un resultat discret, que empati o mantingui el PP per darrere de Vox, pot tenir conseqüències importants a l'interior del PP i en la seva estratègia. D'aquí ve l'aclaparadora i constant presència del president del partit, Alberot Núñez Feijóo, i de la seva radicalització del discurs en temes com la immigració, en clara competència amb l'extrema dreta. Ja que una vegada absorbit el vot de Ciutadans -que totes les enquestes auguren la seva desaparició del Parlament i la rematada a nivell estatal- al PP no li queda cap altra que pugnar directament pel vot de Vox.

5.754.840 catalans i catalanes decideixen aquest diumenge

Estem doncs, davant d'alguna cosa més que unes eleccions territorials més. Les eleccions catalanes són uns comicis amb un resultat incert, que pot produir escenaris de gestió molt difícil, on no es pot descartar un bloqueig i la repetició electoral, i rèpliques sísmiques que afectin la governabilitat de l'Estat. Tot això ja queda ara en mans de 5.754.840 catalans i catalanes que són els que estan cridats a votar a les eleccions al Parlament de Catalunya d'aquest diumenge, 12 de maig, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). D'aquests, 243.003 són votants nous, després d'haver complert la majoria d'edat des de l'última cita electoral.

En els darrers comicis al Parlament, del 14 de febrer del 2021, estaven convocats 5.623.962 votants, i va votar poc més de la meitat. Del total d'electors, 5.460.332 resideixen a Catalunya, la majoria, 4.051.040, a la demarcació de Barcelona; 528.077 a la de Girona; 300.148 a la de Lleida i 581.067 a la de Tarragona. La resta, que també podran participar en els comicis -sempre que puguin salvar els múltiples obstacles administratius existents a cada elecció- són els 294.508 electors residents a l'estranger i inscrits al Cens Electoral dels Residents Absents (CERA).

Són 5.754.840 decisions individuals, però cadascuna pot tenir una transcendència global atès l'ajustat dels resultats que apunten les enquestes. Tant si es decideix participar o no a les eleccions, o en funció de quina de les diverses desenes de candidatures escull cada votant. La nit electoral donarà un resultat fruit d'aquesta voluntat popular a Catalunya. La gestió del que vingui després caldrà veure-ho, però molt probablement el resultat final –respecte a la presidència de la Generalitat i el nou Govern– no serà ni fàcil ni ràpid.