El proper 23 d’abril es compliran 40 anys de la primera actuació que el Circ Cric va fer al Parc Central de Mataró. El nom d’aquesta companyia és un palíndrom i surt d’escriure la paraula circ en un vidre entelat d’un 2CV. "Quan surts del cotxe, des de fora el que llegeixes és cric. Això és una mica com la poesia, la primera vegada que la llegeixes o la veus potser no t’adones massa de res, però al cap d’una estona te n’adones de la importància que té i del valor de les lletres, i aquest nom representa molt la nostra ideologia artística, que és veure el món del dret i de l’inrevés, amb tot el que això suposa", explica Jaume Mateu, més conegut com a Tortell Poltrona. Ell i la Montserrat Trias, la Senyoreta Titat, són els artífexs d’aquest particular circ.

Nascut a Barcelona al barri de Sarrià el 1955 Jaume Mateu això de fer de pallasso i del circ s’ho va anar trobant. "Dins de la nostra història catalufa tenim una base artística que és la que va aguantar durant tot el temps del franquisme que va ser el teatre religiós, del qual la base de tot el teatre dramàtic que s’ha fet ve principalment de la Passió i dels Pastorets. Jo vaig créixer en el centre parroquial de Sarrià. Vaig compartir els Pastorets amb el Cesc Gelabert, ell feia de dimoni i era el rei de la dansa i del centre parroquial, i jo vaig fer tots els papers de l’auca. I a partir d’aquí vam arribar a la contracultura. Després vaig tenir un gran amic que necessitava un pallasso i ja vaig caure a la marmita", recorda Tortell Poltrona.

Parlant d’aquests 40 anys a Jaume Mateu li agrada subratllar que quan començaven, a finals dels anys 70, les úniques escoles que ensenyaven en català eren les privades i que quan es va fusionar la Caixa de Barcelona amb la Caixa de Pensions es va engegar un programa que donava l'oportunitat a les escoles d’assistir a espectacles en català. "I això va significar que gent que no es guanyava la vida d’això o en malvivia vam accedir a una bossa de feina suficient, i tot això va coincidir amb què es van tornar a reinventar les festes majors i les festes populars. Televisió Espanyola també va començar a emetre en català, després TV3, i clar, no hi havia el cribratge artístic que hi ha ara. Ara o ets molt bo o és molt difícil que surtis de la línia de flotació, i en aquell moment suraves perquè no hi havia ningú més", destaca Mateu.

Per a la gent del Circ Cric la poesia és fonamental i la veuen arreu, també mirant els núvols. Per circumstàncies familiars, Jaume Mateu, crescut a Sarrià, va tractar de prop J. V. Foix, i no només perquè treballés a Can Foix repartint pastissos a domicili. De fet, a en Foix el considera una mena d’avi: "la primera vegada que vaig fer de pallasso portava un vestit d’en Foix. El vaig tractar molt, i potser per tot plegat entenc el pallasso com un poeta visual. Després va arribar Brossa, amb qui vaig tenir-hi molta amistat. Per això reivindico la poesia escènica!".

La reserva natural del circ

Des de 1995, el Circ Cric està instal·lat al Parc Natural del Montseny. Per arribar-hi s'ha de localitzar el nucli de Sant Esteve de Palautordera, els cartells que anuncien el circ condueixen a una carretera estreta amb arbres a banda i banda, una particular catifa vermella que mena cap a "la reserva natural del circ", com l'anomena Tortell Poltrona. La família del Cric considera aquest enclavament una fàbrica de somnis, un laboratori creatiu on s’investiga, es produeixen i es difonen espectacles de circ.

De totes les arts escèniques, la del circ és la més universal i poderosa, perquè en pocs instants és capaç de fer riure, de fer plorar, de fer viatjar, en definitiva de fer pensar. I els qui s’hi dediquen, no només hi treballen, sinó que han fet del circ la seva manera de viure. Per a ells el circ és la via per fer la revolució, un acte de llibertat per provocar a la humanitat, a veure si reacciona.

La seu al Montseny del Circ Cric és l’únic centre d’exhibició permanent de circ que hi ha a Catalunya. Des del Departament de Cultura, el pressupost que es destina per fomentar aquesta disciplina artística no és ni escarransit. Per no fer-se mala sang i amb el barret de Tortell Poltrona al cap, el pallasso diu que "som uns desarreglats, sempre estem fora de tot". I com que no és home d’esplaiar-se en les queixes sinó amb les coses boniques, parlant d’aquests 40 anys a Jaume Mateu li agrada subratllar el projecte de Pallassos Sense Fronteres. "El darrer viatge que vam fer va ser a la frontera al Sudan del Sud, allà fèiem actuacions davant de 7.000 nens que no havien vist mai cap espectacle, ni res semblant. És dur i tens una tremenda responsabilitat, però no saps quina joia, i llavors, tornes aquí, i veus que les coses no funcionen bé, que la gent no sap riure, no sap divertir-se", lamenta.

La celebració dels 40 anys

Amb tota la feina feta i els projectes que segueixen empenyent, havien preparat una programació especial que s’ha vist molt tocada per la pandèmia. A partir del 24 d’abril i fins a principis de juliol, estaven previstos tres espectacles a la carpa de Sant Esteve de Palautordera: Què Bèstia, CATACRIC.40 i Brins de Safrà concebuts com un homenatge al llegat de la companyia. Però si el confinament comarcal s’allarga tot plegat quedarà molt tocat.

"Evidentment no soc negacionanista, però porto un cabreig pel maltractament al qual estem sotmesos. No té cap lògica que la gent pugui anar a treballar amb uns metros antics i sense ventilació, i que no puguis fer espectacles enmig de la natura. Però això, allà ells amb la seva consciència i si ho poden fer més malament doncs que ho intentin a veure si la gent s’adona que la gestió que fan de la societat no és la correcta. A partir d’aquí, nosaltres seguirem! Portem 21 mesos tancats, hem hagut de suspendre durant dos anys consecutius l’activitat que fem pels nanos a les escoles… i segurament a tothom li importa un pito el que es fa per als nens a les escoles, però a nosaltres ens importa un piano de cua i esperem seguir-ho fent. I mentre no ho podem fer estem a tope amb Pallassos Sense Fronteres, en aquest mes d’abril i part del de maig farem un total de 60 actuacions a centres d’alta complexitat", argumenta vehement però jovial Jaume Mateu.

Des que el Circ Cric és al Montseny més de dos-cents-mil escolars i milers de famílies han passat per aquest espai on el circ mana però hi circulen totes les arts. Malgrat la situació, no s’aturen i segueixen assajant, i tot i que saben que les mascaretes tapen els somriures, tenen moltes ganes de poder tornar a rebre el públic. El que més desitgen és seguir encomanant allò d’aquell vers de Foix que Jaume Mateu/Tortell Poltrona s’ha fet seu: "Viure l’instant i captar les deixes del somni".