Público
Público
Elecciones autonómicas y municipales 2023

El CIS situa Colau al capdavant de la cursa per l'alcaldia de Barcelona, seguida a poca distància de Collboni

L'enquesta preveu un creixement de Barcelona en Comú, que passaria dels 10 regidors a entre 11 i 13, mentre que el PSC es mouria entre els 10 i els 12. Trias (Junts) i Maragall (ERC) quedarien més despenjats, amb forquilles d'entre 8 i 9 i 6 i 7 representants, respectivament. El PP també entraria al ple, cosa que no farien la CUP, Vox i Cs

02/2023 - L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en una biblioteca de la ciutat.
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en una biblioteca de la ciutat. Edu Bayer / Barcelona en Comú

A poques hores de l'arrencada oficial de la campanya per a les eleccions municipals del dia 28, l'enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) situa Ada Colau i Barcelona en Comú al capdavant de la cursa per a l'alcaldia de la capital catalana, si bé el sondeig en cap cas garanteix que l'actual alcaldessa pugui revalidar el càrrec.

El PSC de Jaume Collboni apareix en segona posició i, sempre segons el CIS, seria l'únic en condicions real de disputar-li als Comuns la condició de primera força a les urnes, mentre que Xavier Trias (Junts) i Ernest Maragall (ERC) estarien més despenjats. El PP de Daniel Sirera també obtindria representació al ple, cosa que no passaria amb la CUP i la dreta extrema de Valents, Cs i Vox.

En concret, l'estimació del CIS dona a BComú el 24,8% dels vots, el que suposa quatre punts més que a les eleccions del 2019, i que es traduirien en entre 11 i 13 regidors, clarament per sobre dels 10 que té actualment. El PSC es quedaria en el 22,5% -també pujaria quatre punts- i sumaria entre 10 i 12 edils, una millora respecta els 8 actuals.

Xavier Trias dispararia els resultats de Junts, però no prou per tenir opcions reals de competir per la primera plaça, ja que el CIS li atribueix el 17,3% dels sufragis -set punts més- i entre 8 i 9 representants, quan ara en té cinc. Més despenjada apareix l'ERC d'Ernest Maragall, que patiria un retrocés en passar del 21,35% dels vots i 10 regidors al 13,2% i entre 6 i 7.

La darrera força que superaria el llindar el 5% i, per tant, aconseguiria presència al ple municipal seria el PP, que arribaria al 7%, que li suposarien entre 2 i 3 regidors. Amb tot, la candidatura de Daniel Sirera no es beneficiaria de la debacle de Cs, que desapareixeria del ple -una tendència que, a ben segur, serà generalitzada a gairebé tota Catalunya- i cauria dels 6 regidors obtinguts aliat amb Manuel Valls el 2019 a 0 ara i només el 2,3% dels sufragis. La CUP, amb el 3,6%, és qui estaria més a prop d'entrar al consistori, mentre que Vox (3,4%) i Valents (2,1%) ho tenen encara més complicat, sempre segons el CIS.

Collboni, amb més pactes possibles que Colau

En qualsevol cas, l'escenari que dibuixa l'enquesta és que caldran aliances postelectorals i, en aquest sentit, els números permetrien reeditar l'actual aliança entre BComú i PSC, mentre que només un resultat en la franja màxima faria possible que Colau i Maragall s'aliessin i sumessin la majoria absoluta de 21 regidors.

Ara bé, la projecció també permet altres pactes, com ara un acord sociovergent entre Collboni i Trias que, a ben segur, seria ben vist -i segurament, animat- per l'establishment econòmic de la ciutat. En la franja alta, PSC i Junts podrien superar també els 21 regidors, però si quedessin un o dos per sota sempre podrien aspirar a aconseguir un hipotètic suport del PP de cara a la investidura, amb l'objectiu d'impedir un tercer mandat de Colau.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?