Combatre les addiccions en confinament

La Covid-19 és una malaltia que afecta tota la població, però hi ha sectors que són més vulnerables, entre ells les persones drogodependents. "Tenen una llarga patologia crònica, algunes amb problemes d'hipertensió, diabetis, VIH positives i un sistema immunitari afectat", assenyala a Públic el subdirector general de Drogodependències, el doctor Joan Colom. Si ja és prou difícil estar en confinament per a les persones que no consumeixen, estar sotmès a una abstinència involuntària ha de ser difícil. A causa de la dificultat d'adquirir substàncies il·lícites (marihuana, cocaïna, heroïna), n'hi ha que estan aprofitant el confinament per sortir de la seva addicció, i n'hi ha que han traslladat el seu consum a l'alcohol o al tabac. "L'alcohol i el tabac els pots comprar quan vulguis. La marca blanca d'alcohol val gairebé el mateix que l'aigua", lamenta el director de Projecte Home, Oriol Esculies.

Segons indica Colom, a Catalunya hi ha 63 Centres d'Atenció a les Drogodendències (CAS), 27 centres de control de danys, 11 equips de carrer, 14 sales de consum, 17 comunitats terapèutiques concertades i 14 programes amb pisos de protecció. A causa de les restriccions establertes per l'estat d'alarma, la majoria de l'atenció als usuaris s'està fent de forma telemàtica. L'adjunta a la direcció del procés d'addicions del parc de Salut Mar (coordinant el CAS de la Barceloneta, el CAS de la Mina i la Unitat de desintoxicació i la interconsulta d'addiccions de l'Hospital del Mar), la doctora Francina Fonseca, puntualitza que el 90% de l'atenció és telemàtica, la qual inclou trucades, videotrucades amb professionals, així com teràpies de grup.

El confinament: una oportunitat per deixar de consumir?

Al CAS de la Mina ha augmentat la demanda de tractaments amb metadona i s'ha reduït el consum diari d'estupefaents de 300 a menys de 100

Des de l'inici del confinament, al CAS de la Mina ha augmentat la demanda de tractaments amb metadona (que serveixen per pal·liar l'abstinència de substàncies com l'heroïna) i s'ha reduït el consum diari d'estupefaents 300 a menys de 100. Fonseca afirma que des de principis d'abril s'ha reduït el consum, però des del cap de setmana passat s'ha tornat a incrementar, malgrat no superar els nivells previs al confinament. En aquest sentit, Colom explica que als centres hi ha 140.000 consums a l'any, així com la disposició d'1,2 milions de xeringues, i que des de l'inici de la pandèmia la majoria de sales de venopunció s'han mantingut obertes, encara que els llocs de consum estan més espaiats com a mesura de de seguretat. 

La doctora explica que els pacients estan angoixats, el que ha provocat un augment del consum d'alcohol i de la medicació per l'ansietat, però alguns ho veuen com una oportunitat. "L'abstinència no és gaire greu en el consum de cocaïna, i aquests consumidors han reduït el consum perquè no el tenen gaire a l'abast", celebra. 

Per tal d'evitar que els usuaris vinguin als centres, ja que són població d'alt risc, des del CAS se'ls hi està administrant dosis de metadona més elevada, encara que tenen en compte les necessitats de cada pacient. "Es fa una mesura de reforç positiu als pacients i a mesura que estan bé els hi anem donant dosi perquè se l'emportin a casa. El més habitual és que se l'emportin un cop a la setmana o cada quinze dies. Ara els hi podem donar dosis més altes: una setmana, quinze dies; quinze dies, un mes", especifica. Ara bé, els pacients amb situacions més complexes continuen amb visites presencials.

D'altra banda, com remarca el director de Projecte Home, on atenen unes 300 persones, l'alcohol i el tabac són les substàncies més fàcils d'aconseguir. Per tal de mitigar el malestar, hi ha hagut un augment del consum d'alcohol, tabac i també de benzodiazepines (medicina psicotròpica, la qual ataca al sistema nerviós central i ajuda a controlar l'abstinència). En aquest sentit, Fonseca subratlla que les benzodiazepines i els opiacis són substàncies relacionades amb la sobredosi i són les que augmenten el risc de depressió respiratòria, característica encara més perillosa en temps de coronavirus.

Davant d'això, Colom aclareix que qui té un problema greu de drogues acostuma a ser un policonsumidor, i és per això que es provoca aquest trasllat en els hàbits de consum. En situacions normals, el director de Projecte Home recomana que una persona amb addiccions no s'aïlli, sinó que parli dels seus problemes, que surti al carrer, que faci activitats i que continuï el seu procés el més normal possible. "Ara es troben a casa i molts d'ells ja pugen per les parets", detalla.

"Fins ara podies portar la teva realitat submergida, però pots demanar ajuda i obrir-te"

També hi ha conflictes a casa perquè potser no estaven acostumats a viure amb els pares, perquè una persona que consumeix es tanca a l'habitació o està molt al carrer. Això genera "tensió, angoixa i ganes de consumir". "Quan tens una mala situació se't dispara un mecanisme neuronal que et provoca un desig irrefrenable a consumir (craving)", concreta. D'altra banda, Colom hi veu una finestra: "Ara és una bona oportunitat perquè la família et pugui ajudar. Fins ara podies portar la teva realitat submergida, però pots demanar ajuda i obrir-te", exclama.

Colom assenyala que el telèfon 900 900 540 és una línia oberta per a les persones que pateixin addiccions, i recorda que al Canal Salut hi ha diverses informacions tant per a consumidors, com per famílies com per professionals. Així mateix, apunta que hi ha una enquesta per a la població general sobre els hàbits de consum en temps de confinament. Ara bé, recorda que és poc probable que una persona desenvolupi una addicció en cinc setmanes, ja que aquesta necessita diferents situacions repetides al llarg d'un any, les quals desemboquin en una prioritat per consumir, dificultat per mantenir l'activitat normal, amagar-ho, tenir síndrome d'abstinència o tolerància.

Avançar mentre tot està aturat

A més del tractament a casa, hi ha persones com en Carles, de 44 anys, que porta des del 5 de desembre del 2019 a la Comunitat Terapèutica de Projecte Home a Montcada i Reixac lluitant contra la seva addicció. En Carles va escapar de casa quan tenia 14 anys a causa d'una desestructuració familiar. Des de llavors ha passat per dos centres, però el desig de consumir el perseguia. Abans d'entrar al tercer, va viure quatre mesos al carrer. "Cada mes em deia 'estalviaré', però el mateix dia consumia tot i em venia a la ment el suïcidi. M'autoenganyava constantment", recorda amb una veu aparentment tranquil·la. Després de quatre mesos en menjadors socials, dormint entre cartons I estimant-se cada dia menys, va decidir posar fre i ingressar a un altre centre. I ara, amb Projecte Home, se sent molt millor.

Des de l'inici del confinament, en Carles ha vist companys que han decidit abandonar el tractament perquè no suportaven no veure les seves famílies el cap de setmana. Ell considera que és més important centrar-se en la recuperació perquè, sense això, no podrà cuidar-se ni cuidar als altres quan surti.  El director de Projecte Home explica que alguns dels interns d' aquest centre ja estaven en centres de dia i se'ls va internar quan va començar el confinament. Per lluitar contra l'avorriment o angoixa que pugui provocar no veure als seus éssers estimats, el personal prepara moltes activitats i també incentiven les videoconferències amb les famílies per així evitar els abandonaments. "Ara està tot aturat i ells en canvi tenen aquesta oportunitat per créixer, aprendre dels errors que han comès i transformar-se com a persones", defensa. A més, el director celebra que els interns s'ajuden entre ells els mateixos interns, fomentant la comunitat terapèutica.

"Que una persona estigui consumint és d'alt risc perquè si ha de delinquir delinquirà. El millor que podem fer és que estiguin en un tractament en un espai segur i sa"

Esculies i Fonseca reclamen que continuïn arribant els Equips Individuals de Protecció (EPI) als centres, ja que van trigar dies a tenir-ne, així com protocols clars a seguir. Per últim Esculies ha reclamat que es pugui tornar a obrir l'accés al centre, ja que ara mateix no poden internar a ningú degut a que no tenen tests PCR i no poden posar en risc a la resta d'interns. "Que una persona estigui consumint és d'alt risc perquè sortirà al carrer, farà el que sigui per aconseguir les substàncies i si ha de delinquir delinquirà. El millor que podem fer és que estiguin en un tractament en un espai segur i sa", conclou el director, qui afegeix que actualment hi ha una llista d'espera de 20 persones.