El Consell de Ministres ha aprovat aquest divendres un Reial Decret que recull mesures en matèria tributària, cadastral i de Seguretat Social, en el qual s'apunta el compromís que les pensions s'apujaran un 0,9% un cop hagi Executiu, i amb efectes retroactius des l'1 de gener de 2020. Així ho ha assenyalat la portaveu del Govern espanyol, Isabel Celaá, després de celebrar l'últim Consell de Ministres de l'any, on ha ressaltat també que el Salari Mínim Interprofessional (SMI) s'elevarà conforme al que acordin sindicats i patronal en el diàleg social quan es formi l'executiu estatal.

Celaá ha justificat aquest decret "al no haver pogut tramitar aquestes qüestions per la via parlamentària ordinària", per trobar-se l'Executiu en funcions i tenir limitades les seves capacitats de decisió. Segons la llei de Govern, un Executiu en funcions només podrà dedicar-se al despatx dels assumptes ordinaris, i no podrà dur a terme polítiques que condicionin el Govern entrant.

La revalorització de les pensions d'acord amb l'IPC va ser una de les promeses clau de Sánchez durant la campanya electoral de les eleccions de novembre. No obstant això, el retard en la investidura ha impedit que això s'hagi pogut fer abans de 2020, com va anunciar llavors el líder socialista. Celaá ha subratllat que es farà una única revaloració del 0,9% "en el moment precís" i amb efectes retroactius, i no dues, una del 0,25% (com preveu la llei de Seguretat Social en situacions de dèficit de sistema, com és el cas actual), i una altra amb el 0,65% restant, com havien apuntat alguns mitjans. Així, les prestacions romandran congelades fins que es produeixi aquesta actualització per qüestions "de logística per fer la liquidació" i de "cost econòmic".

Pel que fa a l'SMI per al 2020, la portaveu ha explicat que es fixarà una vegada que passi pel diàleg social amb representants dels empresaris i els treballadors.

Pensions dels aturats anteriors a 2013

El decret llei aprovat en aquest últim Consell de Ministres de l'any inclou una nova pròrroga de la clàusula de salvaguarda inclosa en la reforma de les pensions del 2011, que manté les condicions de jubilació prèvies (més avantatjoses) per als treballadors la relació laboral dels quals va ser suspesa o extingida abans de l'entrada en vigor de la reforma.

La mesura beneficiarà els 26.000 treballadors acomiadats abans de l'1 d'abril de 2013 que es jubilaran durant el 2020 i que encara podran acollir-se a les condicions prèvies a la reforma de 2011, després de la qual es va fer necessari tenir més edat i més anys cotitzats per accedir a la jubilació anticipada forçosa a la qual es veuen abocades les persones que no han pogut tornar a trobar una ocupació.

L'objectiu inicial d'aquesta clàusula, que el Govern del PP va limitar el 2018 i el del PSOE ha ampliat per segon any consecutiu, era garantir la protecció social dels treballadors d'edat avançada acomiadats que no tornessin a cotitzar a la Seguretat Social, de manera que per jubilar no se'ls exigís requisits diferents als que ja tenien en el moment que es va determinar l'acomiadament.

Valors cadastrals i mòduls dels autònoms

El decret llei preveu també mesures que afecten els valors cadastrals, als autònoms i i l'impost sobre el Patrimoni, que han d'estar en vigor abans de l'1 de gener. Així, es recullen els coeficients d'actualització dels valors cadastrals dels 1.092 municipis que ho han sol·licitat, el que suposarà augmentar o reduir la valoració dels immobles (habitatges, locals i terrenys) en funció de l'últim any de revisió per ajustar-lo al seu preu actual. Les pujades i baixades mitjanes globals ronden el 3%.

A més, el Govern estatal ha acordat mantenir el 2020 els llindars pels quals els autònoms poden accedir a la tributació per mòduls d'IRPF, que d'acord a la llei havien de reduir-se però que, com va passar l'any passat, no variaran. Això implica que poden acollir-se a aquest règim simplificat els autònoms amb rendiments íntegres de fins a 250.000 euros, que facturin a altres professionals fins a 125.000 euros o les compres no superin 250.000 euros. Si no entrés en vigor aquesta pròrroga, aquests llindars haurien baixat a 150.000, 75.000 i 150.000 euros, respectivament.

Pel que fa a l'impost sobre el Patrimoni (el rendiment està cedit en la seva totalitat a les comunitats autònomes), es tracta d'un tribut temporal que cada any des de 2013 es prorroga en els Pressupostos, per la qual cosa en absència de comptes aprovats, l'Executiu ha optat per un reial decret llei per mantenir-lo en 2020.