La delegada del Govern a Berlín, Marie Kapretz, va anunciar recentment que havia presentat una denúncia a la justícia alemanya a causa del seguiment de les autoritats espanyoles. En una entrevista al diari Ara, Kapretz recorda que "a l’informe que el govern espanyol va enviar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya consta que m’han seguit mentre feia funcions de delegada, i també quan estava cessada pel 155". "Es parla de ‘fuentes vivas’, cosa que indica que hi ha persones que m’han seguit", afegeix en assenyalar que "algú apuntava a quina hora entrava en llocs concrets, amb fotos incloses."

La denúncia de Kapretz es basa en l’article 99 del codi penal, sobre "l’activitat dels serveis secrets d’una potència estrangera" al territori de la República Federal Alemanya i que està castigat amb sancions, i fins i tot penes de presó de fins a cinc anys (fins a deu en els casos greus). Ara els tribunals alemanys hauran d’investigar el cas. "Si descobreix alguna persona, el cas podria arribar a judici", afirma Kapretz.

Les activitats de l’ambaixada espanyola a Berlín, però, anaven més enllà de la vigilància a la delegada del Govern i, com va revelar el digital Telepolis dies abans, s’estenien a diputats del Bundestag com Andrej Hunko o a periodistes com Carmela Negrete, col·laboradora de mitjans com junge Welt o El Salto.

Un dels correus electrònics filtrats de l’ambaixador espanyol a Berlín, Ricardo Martínez Vázquez, revela els contactes amb representants dels grups parlamentaris al Bundestag –socialdemòcrates, conservadors, liberals i la dreta nacionalista representada per Alternativa per a Alemanya (AfD)– per garantir "frenar" la moció de Die Linke que buscava que es debatés a l’hemicicle el conflicte polític a Catalunya. "El lunes prepararemos ‘munición’ verbal y escrita para todos los grupos parlamentarios y cerraré mi ronda de contactos con portavoces y representantes de todos los grupos para evaluar la situación y frenar la moción en la medida de lo posible", escrivia al seu email Martínez Vázquez.

La resposta del govern alemany i l’ambaixada espanyola

En assabentar-se de la notícia, Hunko va presentar una pregunta parlamentària i va enviar també una carta a l’ambaixador espanyol a Berlín. Aquest dijous Telepolis s’ha fet ressò de les respostes en un article de Ralf Streck. Segons aquest, el secretari d’estat del Ministeri d’Afers Exteriors alemany, Andreas Michaelis, dona una resposta "evasiva".

En el seu escrit, Michaelis afirma que la tasca de les ambaixades és "informar-se de les relacions i desenvolupaments del país que les acull" i "dedueix" que aquest ha estat el cas en les activitats denunciades. Més enllà d’això assegura que "no disposa de cap coneixement sobre activitats d’investigació de les autoritats espanyoles en el sentit presentat en la pregunta."

Streck descriu el contingut de la carta de l’ambaixada espanyola com "encara més vague" i diu que no adreça les preocupacions de Hunko. "Com en el cas del secretari d’estat, remet al Tractat de Viena" i no contesta a l’acusació del diputat d'ingerències en els afers interns d’Alemanya. A la seva carta Hunko qüestionava els principis democràtics de l’estat espanyol "quan una ambaixada intenta impedir que se celebrin debats en un parlament del país on es troba".

La carta de Martínez Vázquez tampoc dona cap resposta a la pregunta de si l’ambaixada espanyola posseïx altres dades sobre el diputat de Die Linke ni a les seves queixes sobre l’ocorregut, ja que havia estat objecte de seguiment abans, el 2011, pels seus contactes amb activistes de l’esquerra abertzale. L’aleshores ambaixador espanyol, Rafael Dezcallar, va garantir a Hunko que el fet "no es tornaria a repetir". A la seva missiva, Martínez Vázquez subratlla tanmateix que Espanya i Alemanya són reconegudes "com a democràcies plenes, amb totes les garanties corresponents."