Mig any després de posar-se en marxa, el consell acadèmic que assessora el Govern sobre l'Acord de Claredat ha enllestit el seu informe, que ha entregat aquest dilluns al matí en una reunió amb el president, Pere Aragonès. El document és un exercici teòric que beu de la política comparada d'altres conflictes territorials. I planteja cinc fórmules de referèndum acordat -tot i que no necessàriament es votaria sobre la independència, també podria ser sobre un nou encaix de Catalunya a l'Estat- i dos mecanismes alternatius per resoldre el conflicte polític. Aragonès, però, ha deixat clar que la seva aposta és celebrar un referèndum acordat que pregunti explícitament sobre la independència de Catalunya.

El treball realitzat per l'equip d'experts liderat pel politòleg Marc Sanjaume admet que l'encaix jurídic seria un dels esculls a superar d'un hipotètic referèndum. En aquest sentit, recorda la jurisprudència contrària als referèndums secessionistes que ha fixat el Tribunal Constitucional a partir de les propostes unilaterals basca i catalana. I, precisament, insisteix en la necessitat que la solució sigui acordada per facilitar una resposta diferent del TC.

Inspirant-se el precedent del Quebec i el Canadà, Aragonès va posar damunt la taula la possibilitat d'un Acord de Claredat amb el Govern espanyol en el debat de política general del Parlament de l'any passat, amb l'objectiu que definís les possibles condicions per tirar endavant una votació -referèndum- o alguna altra via acceptada per les dues parts per resoldre el conflicte polític. Des d'aleshores l'ha defensat en múltiples ocasions, malgrat que no hagi generat suports ni entre la resta de l'independentisme ni en el Partit Socialista, i ara torna a fer-ne bandera en plenes negociacions per a la possible investidura de Pedro Sánchez com a president espanyol.

Les possibles solucions

El treball acadèmic planteja dues possibles direccions per a la resolució del conflicte: "l'acomodació de la demanda de secessió", que "hauria de comptar amb una possibilitat d'expressió institucionalitzada en el marc de l'acord i, per tant, esdevenir un horitzó polític realitzable en el cas que tingués els recolzaments necessaris per part de la ciutadania"; i "l'acomodació en el si de l'estat vigent", que també passaria per un increment de l'autogovern.

A partir d'aquí, el text subratlla que "no hi ha un únic model de solució, ni tampoc hi ha un ventall limitat d'opcions", si bé posa èmfasis que "la tendència en els últims anys ha estat la de considerar preferible un referèndum en algun moment del procés, com a instrument per a donar veu directa a la ciutadania en la resolució del conflicte". A l'hora de mullar-se, Marc Sanjaume ha manifestat aquest dilluns en roda de premsa que el Comitè Acadèmic es decanta per un referèndum acordat en què només es voti a Catalunya com a millor via de solució del conflicte. 

Aquestes són les seves propostes concretes de solució:

-Referèndum d'inici al territori subestatal. Consistiria en "consultar a la ciutadania de Catalunya sobre la conveniència que el Parlament de Catalunya iniciés un procés de reforma constitucional que podria contemplar la independència i/o una nova acomodació en el si de l'Estat.

-Referèndum de ratificació al territori subestatal. En aquest cas es tractaria de "consultar a la ciutadania de Catalunya sobre un acord polític prèviament assolit sobre la independència o una nova acomodació en el si de l'Estat i que, per exemple, es podria fer en el marc d'una reforma de l'Estatut d’Autonomia de Catalunya".

-Referèndum d'inici al conjunt de l'Estat. Consistiria, per exemple, "en convocar un referèndum al conjunt d'Espanya en aplicació de l'art. 92 de la Constitució, tot preguntant al conjunt de la ciutadania espanyola si estaria d'acord en què el Govern espanyol autoritzés una consulta a Catalunya sobre la independència i/o una nova acomodació en el si de l'Estat". El document destaca que "aquesta mena de referèndum permetria analitzar els resultats de manera simultània a Catalunya i a la resta de l'Estat", però admet que "un resultat contrari a la resta de l'estat i favorable al territori subestatal comportaria un xoc de voluntat democràtiques difícil de resoldre".

-Referèndum de ratificació al conjunt de l'Estat. "Consistiria en aprovar per part de tota ciutadania de l'Estat els termes de la independència i/o una nova acomodació en el si de l'Estat acordats pels representants polítics". És un tipus de consulta previst actualment en els procediments de reforma constitucional.

-Referèndum al territori subestatal i al conjunt de l'Estat. La darrera votació plantejada consistiria en "establir directament un referèndum doble", és a dir, que "de manera simultània o consecutiva, es podria celebrar un referèndum a Catalunya i un altre a Espanya per tal de copsar les preferències d'ambdues ciutadanies sobre un escenari específic d'acomodació amb qüestions diferenciades". Com la tercera opció, seria una "possibilitat inusual en termes comparats" i "podria atiar encara més el xoc entre majories estatals i minories territorials" si els resultats fossin divergents.

I a més a més, planteja dues alternatives que no implicarien una votació en referèndum. La primera seria "un acord polític entre institucions representatives" amb participació de parlaments i governs i protagonisme dels partits polítics. I la segona seria la celebració d'unes eleccions al Parlament que "fossin considerades com a plebiscitàries per tots els actors rellevants".

"Consens" en l'acceptació dels resultats

El Consell Acadèmic destaca que el referèndum "no és necessàriament l'única via democràtica i legítima possible" i afegeix que "en el marc d'un sistema liberal representatiu com el nostre, la capacitat d'arribar a solucions acordades i acceptables pels actors implicats en un conflicte polític és, finalment, l'element crucial, tant per a encetar la via del referèndum com per a d'altres anàlogues".

En qualsevol cas, subratlla que si s'optés per la via del referèndum, caldria "consens pel que fa a l'acceptació dels resultats" i sobre els efectes polítics que pugui tenir, de manera que abans d'acudir a les urnes la ciutadania sàpiga "quines són les passes subsegüents en la gestió dels mateixos". A nivell de forma, apunta que "la pregunta ha de ser clara i concreta", mentre que les opcions de resposta "han de ser també clares i ben delimitades". Conclou amb la reflexió "els processos que inclouen participació ciutadana i deliberació informada en algun moment del procés tenen més probabilitats de conduir a una estabilitat a llarg termini".

L'informe ha estat elaborat per Marc Sanjaume -president del consell assessor-, Mar Aguilera, Eva Anduzia, Marco Aparicio, Astrid Barrio, Pau Bossacoma, Elisenda Casañas, Lesley-Ann Daniels i Josep Lluís Martí, membres de la Universitat Pompeu Fabra, Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat de València, Universitat Oberta de Catalunya, Universitat d'Edimburg, Institut Barcelona d'Estudis Internacionals i Universitat Pompeu Fabra respectivament.