Les eleccions al Parlament del 21 de desembre de 2017 i les espanyoles d'aquest diumenge han situat el PP com una formació irrellevant a Catalunya, amb un suport escàs, ben a prop de convertir-se en extraparlamentària, i amb uns resultats més a prop de la postfranquista Alianza Popular que de l'actual marca. El discurs dur, sense propostes a Catalunya més enllà de la repressió i un 155 més intens, han rebut un fort càstig electoral a Catalunya, un fet que confirma com a errònia l'estratègia de Pablo Casado i la seva aposta per una candidata, Cayetana Álvarez de Toledo, que més enllà dels titulars i el soroll mediàtic no ha connectat ni tan sols amb els votants conservadors i espanyolistes del Principat. Tot i els mals resultats a Catalunya, Ciutadans es confirma com la formació de referència de la dreta espanyolista al Principat i la irrupció de la ultradreta de Vox també ha restat suports al PP.

En total, el PP va sumar diumenge 200.000 vots a Catalunya, tot just el 4,85% del total. Això són 8,5 punts i 265.000 sufragis menys que el 2016. Només va aconseguir un diputat, la mateixa Álvarez de Toledo, a Barcelona, mentre que el partit es va quedar sense representació a Tarragona, Lleida i Girona. Només el 1977 i el 1979, la formació havia obtingut un resultat pitjor en unes eleccions estatals a Catalunya. En aquells comicis, sota la denominació d'Alianza Popular, també havia sumat només un escó al Congrés, però amb percentatges de vot encara inferior: 3,5% el 1977 i 3,7% el 1979. Des d'aleshores, el pitjor resultat eren els 4 diputats i el 10,6% dels vots de 1989.

Diumenge no va superar el 7% a quasi cap municipi important -només a Castelldefels, on va tenir l'alcaldia entre 2011 i 2015, amb el 7,3%- i en la majoria de municipis metropolitans o del voltant de Tarragona va moure's entre el 4 i el 6% dels vots. Tenint en compte l'augment de participació, una part dels 265.000 vots que va perdre el PP van anar a parar a Cs, que manté els cinc diputats però va guanyar gairebé 100.000 sufragis amb relació el 201, i a Vox, que en va aconseguir gairebé 150.000 i un diputat, també a Barcelona.

No es pot dir, però, que la situació sigui una novetat, sinó que els comicis al Parlament de 2017 ja apuntaven cap a aquesta direcció. El partit aleshores presidit per Xavier García Albiol va aconseguir quatre diputats -tres a Barcelona i un a Tarragona-, i només 185.000 vots, el 4,2% del total, sent la formació amb menys pes de l'hemicicle. Des que el 1984 s'havia estrenat al Parlament, només el 1988, amb sis diputats i 143.000 vots -el 5,3%- s'havia mogut en guarismes similars.

El pèssim resultat va provocar, de retruc, el relleu de García Albiol per Alejandro Fernández com a president del PP a Catalunya. En aquella ocasió, el partit va perdre 160.000 vots respecte el 2015 i va veure's completament superat per Cs, que va concentrat bona part del vot contrari a la independència i va ser la primera força del Parlament.

Alejandro Fernández s'ha alineat totalment en la línia de Pablo Casado, de manera que probablement tindrà una prova de foc a les eleccions municipals del 26 de maig. El 2015, el partit va obtenir 235.000 vots -el 7,55% del total- i 215 regidors, però va perdre les seves dues grans alcaldies: Castelldefels i Badalona. I ara mateix, les poques enquestes municipals publicades fins i tot situen la formació amb dificultats per mantenir la representació a l'Ajuntament de Barcelona. Tot plegat confirma el PP com un partit irrellevant a Catalunya, com a mínim mentre mantingui l'actual estratègia.