Amb les fileres de tractors entrant a les grans capitals europees a principis d'any, també a Barcelona, totes les mirades es van centrar en el sector primari, que en unes protestes històriques, per primera vegada assenyalava directament a la Unió Europea, el principal àmbit de decisió en la política agrària. Ofegats per "la paperassa i les grans distribuïdores", tal com va apuntar el coordinador nacional d'Unió de Pagesos (UP), Joan Caball, en una entrevista a Públic, pagesos i ramaders veuen en les eleccions europees del proper 9 de juny una oportunitat perquè Europa faci un canvi de rumb en les polítiques agràries.

Un canvi de rumb que protegeixi la petita i mitjana pagesia de la competència deslleial, les grans distribuïdores, que fixen uns preus en molts casos per sota del cost de producció, i de l'excessiva burocràcia, que fa que el pagès passi més estona davant de la pantalla que treballant la terra. Per això, els agricultors demanen uns plans estratègics de la Política Agrària Comuna (PAC) adaptats a la realitat mediterrània, sense renunciar a les polítiques verdes de l'agenda 2030, tal com plantegen alguns sectors reaccionaris conservadors vinculats al negacionisme climàtic.

I és que malgrat l'intent de l'extrema dreta de capitalitzar les protestes del sector primari, a Catalunya, els agricultors estan majoritàriament a favor de les polítiques verdes, però demanen una revisió de la PAC. Unió de Pagesos reclama a la Unió Europea que aposti per un model de "pagesia familiar" en comptes de defensar "l'agroindústria".

Què és la PAC i per què és important?

La Política Agrària Comuna (PAC) és un conjunt de normes que unifiquen totes les polítiques agràries a la Unió Europea. Consisteix en tres accions fonamentals: concedeix subvencions a agricultors i ramaders europeus a canvi que implementin una sèrie de mesures per al camp per lluitar contra el canvi climàtic, intervé en el preu dels mercats i fomenta programes de desenvolupament rural. La Unió Europea diu que els objectius de la PAC són mantenir l'estabilitat dels preus dels aliments i fomentar l'economia rural.

La Unió Europea destina bona part del seu pressupost a la PAC. En concret, un terç del pressupost comunitari. Les ajudes es concedeixen essencialment en funció de les mesures fitosanitàries, mediambientals i de benestar animal que apliqui i del nombre d'hectàrees que posseeixi l'agricultor. Aquest és un dels principals problemes, ja que qui rep més diners són els grans propietaris i no el petit o mitjà pagès, que és qui realment pateix l'increment de costos de producció, l'excés de burocràcia i la competència deslleial.

Qui més terra té més diners rep i, per tant, més terres pot acumular. És un cercle viciós capitalista que es retroalimenta principalment de subvencions. Segons l'Eurostat, a Espanya l'1% dels perceptors d'ajudes de la política agrícola comuna rep el 23% de les ajudes. A Espanya hi ha 600.000 perceptors d'ajudes de la PAC que no treballen la terra.

Acabar amb la competència deslleial

Una de les principals reclamacions que fan les organitzacions agràries al futur parlament europeu és acabar amb la competència deslleial de l'entrada de productes de països tercers de la Unió Europea. Les condicions per a la seva producció són menors que per als països comunitaris i això afecta als costos de producció.

En declaracions a l'ACN, Manel Simón, director general d'Afrucat, ha apuntat que si el marc europeu és comú, caldria crear un marc de regulació de la cadena alimentària perquè un país no sigui més restrictiu que un altre. En aquest sentit, Jaume Bernis, de JARC, assegura que als pagesos i ramaders dels països membre, els costa molt més car produir que a la resta de països que no estan a la UE.

Això és així perquè les condicions fixades per la UE són molt més estrictes que les que estableix l'Organització Mundial del Comerç (OMC), però a la vegada, es produeix la contradicció que amb aquests estàndards inferiors, aquests productes poden entrar igual a la UE i vendre's a un preu inferior.

"Cada vegada hem de complir més requisits i exigències ambientals que no estan compensades mentre entren i es comercialitzen productes de països de fora la Unió Europea que no han de complir les mateixes normes i exigències que els que produïm a casa nostra. Parlo de pesticides, controls de qualitat", va dir Caball a Públic.

Sí a la política verda, però amb mesura

El sector està en general a favor de les polítiques verdes que estipula l'agenda 2030 però reclama als polítics que posin "cap" a determinades mesures que al final els acaben asfixiant. Fan referència sobretot a la prohibició de determinats productes fitosanitaris per frenar plagues que afecten les collites i que els provoquen pèrdues i desigualtat vers als països tercers on sí que els poden fer servir.

També s'apunta a la llei del benestar animal, aprovada en el darrer tram del mandat europeu, que posarà moltes condicions a la producció ramadera com el límit de càrrega del transport del bestiar en funció de la temperatura exterior.

Una reivindicació que no comparteixen alguns sectors de la pagesia, com el que representa l'Assemblea Pagesa, que defensa un model de pagesia local, agroecològica, respectuosa amb la terra i amb el medi ambient i de relació directa amb la ciutadania, lluny de l'actual sistema de producció capitalista industrial. Reclama una normativa específica diferenciada de la producció agrària industrialitzada i un estatut propi per a la petita pagesia amb vocació pública, amb menys normatives i burocràcia.