Les manifestacions de pagesos i ramaders de les darreres setmanes arreu d'Europa han arribat aquesta setmana a Catalunya. Milers de tractors i agricultors han col·lapsat les principals carreteres del país i les avingudes de les quatre capitals catalanes per fer visible la situació límit d'un sector cada vegada amb més dificultats per tirar endavant.

Per una banda, denuncien excessiva burocràcia, costos de producció inassumibles i la competència deslleial de productes importats de fora de la Unió Europea. Per altra banda, demanen uns plans estratègics de la Política Agrària Comuna (PAC) adaptats a la realitat mediterrània i solucions per als danys de fauna.

A aquests reivindicacions s'hi sumen les restriccions que el Govern ha aplicat per pal·liar els efectes de la sequera. A les zones en la fase d'emergència s'ha suprimit el reg agrícola en un 80% i només s'autoritza el reg de supervivència, una prohibició que farà malbé molts cultius. 

Un malestar general que fa molt temps que corre pels camps catalans i que finalment han manifestat els darrers dies en unes protestes històriques que no tenen pensat rebaixar. Parlem amb el coordinador nacional d'Unió de Pagesos, Joan Caball, sobre el rerefons del problema, el futur de la pagesia a Catalunya i la falta de relleu generacional. 

Quin és el rerefons de les protestes del sector de la pagesia catalana?

Hi ha un descontentament general per diversos factors. El primer és que no ens paguen el que ens haurien de pagar pels nostres productes. Les grans distribuïdores fixen uns preus en molts casos per sota del cost de producció. Uns preus que després no corresponen amb el que acaba pagant el consumidor.

A aquesta problemàtica cal afegir l'excessiva burocràcia per complir amb la normativa europea, que és genèrica i no té en compte coses tan bàsiques com que no hi ha el mateix clima a Dinamarca o Holanda que a Catalunya, una zona mediterrània. Per tant, s'hauria de mirar que les normes estiguessin adaptades a la realitat de cada país, no poden ser homogènies.

Cada vegada hem de complir més requisits i exigències ambientals que no estan compensades mentre entren i es comercialitzen productes de països de fora la Unió Europea que no han de complir les mateixes normes i exigències que els que produïm a casa nostra. Parlo de pesticides, controls de qualitat... Aquesta hipocresia va en augment, i no té cap mena de lògica.

Afecta  per igual tota la pagesia i ramaderia petita, mitjana i gran?

No, evidentment les explotacions familiars, que són les petites i mitjanes, són les que es veuen més afectades per totes aquestes problemàtiques. Les grans explotacions, que reben inversions de fora el sector, serveixen les grans distribuïdores, que al seu torn enfonsen els preus dels productes i ho acaba pagant el petit agricultor. La gent ha d'entendre que els aliments costen de fer i que no tot pot ser tan barat. La paperassa i la gran distribució acabaran aniquilant el sector.

Per què és tan gran la diferència de preu entre el que cobra un pagès per un producte i el que acaba pagant el consumidor pel mateix producte?

Fins ara era l'agroindústria qui abusava dels pagesos. Ara aquesta es troba atrapada per la gran distribució, que és qui fixa els preus perquè té una capacitat de compra molt gran. Per tant, si no m'entres per la porta avui, m'entraràs demà, perquè si jo tinc més del 50% de la capacitat de compra, no cal que jo et vingui a buscar. I qui se n'acaba ressentint és l'escala de més avall, és a dir, la producció, és a dir, l'agricultor. La venda directa és l'única alternativa per sortir d'aquesta espiral, però evidentment no tota Catalunya pot fer venda directa.

El sector posa la mirada en les grans distribuïdores. Aquest és el problema?

És que realment són tres o quatre distribuïdores les que acaben dominant la capacitat de venda i, per tant, la de compra. I acaben influint en tot, sobretot en els preus. És cert que tenim eines per aturar-les, com presentar denuncies per competència deslleial, però la realitat és que no acaben de funcionar. Ens hem gastat [Unió de Pagesos] molts quartos en advocats i no anem ni endavant ni endarrere. Les denúncies es queden encallades, o es resolen al cap de vuit o nou anys. No és àgil. I qui incompleix les poques normatives coherents que hi ha, les sancions són ridícules.

Quina solució proposeu?

Demanem a l'administració que sigui valenta i que canviï les normes de comerç. Per què els pagesos estem tan normativitzats i ells tan poc? Abusen de la seva capacitat de compra i de domini i fan ofertes quan els dona la gana, i a nosaltres ens costa el mateix produir un aliment.

Creus que les mesures que contempla el Pla de Sequera del Govern són justes per la pagesia?

No. Per què el sector primari sempre és el primer a rebre? Ja fa molts mesos que suportem restriccions. Produir aliments és tant o més important que moltes altres coses que la societat potser a vegades valora més per ignorància. Sense aigua, ni les plantes ni els animals viuen.

El malestar del sector ve de lluny, quina ha estat la gota que ha fet vessar el got?

Ha estat un cúmul de coses. El que ens ha empentat a llançar-nos a la carretera han estat les protestes iniciades per companys d'altres països d'Europa, com França o Alemania. Ha estat un efecte dominó.

Creus que aquestes protestes seran un punt d'inflexió?

Creiem que sí. Hem de continuar lluitant perquè les polítiques europees estiguin més al costat de la pagesia que de tecnòcrates.

Cada cop hi ha menys pagesos i ramaders a Catalunya. No hi ha relleu generacional? Quin creus que és el futur de la pagesia a Catalunya?

Si no et guanyes la vida en aquest sector, te'n busques un altre. Si vens de família pagesa, t'ho penses una vegada i si no ets del sector, t'ho penses dues. Ningú treballa per no guanyar diners i la gent no està disposada a endeutar-se.

Hem de decidir quin país volem. Nosaltres defensem una pagesia en el conjunt del país. Hi ha gent que es pensa que amb dos o tres grans que ho facin tot ja n'hi ha prou. O que si cal ja ho importarem d'altres països, però després ho acabarem pagant tots quan comprem el producte al comerç.

Unió de Pagesos havia convocat protestes per dimarts vinent, però finalment s'ha sumat a les iniciades pel sector aquesta setmana. Per què aquest canvi d'opinió?

Hem vist que el sector s'ha avançat i Unió de Pagesos ens hem posat al seu costat. Nosaltres podem fer vaga, però hem de continuar alimentant el bestiar o regant. Em comentava un company que ha vingut amb el seu tractor que per estar a la marxa lenta s'ha hagut d'aixecar a les tres de la matinada per anar a donar menjar a les vaques i descarregar un camió de porcs. Hi ha una sèrie de tasques que no podem deixar de fer. Però no afluixarem, anirem protestant fins que entenguin els nostres problemes i ens donin solucions.