El cas Pegasus segueix aixecant pols a Catalunya i aquest divendres els advocats de bona part dels 65 membres de l’independentisme espiats han aportat claus per entendre l’abast de les querelles que estan preparant. Gonzalo Boye, Andreu Van den Eynde, Benet Salellas i Antoni Abat Ninet han explicat que les denúncies es dirigiran contra l’empresa NSO, propietària dels software, i que el cas és una oportunitat per situar l’independentisme com "la diana de l’acció repressiva" de l’Estat a nivell internacional.

Els quatre advocats, que defensen els afectats de JxCat, ERC, la CUP i entitats com l’ANC i Òmnium Cultural, han participat en un acte unitari juntament amb organitzacions socials, del món del dret i en defensa dels drets humans a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona (UB). Boye, advocat dels membres de JxCat espiats, s’ha centrat en la repercussió europea del cas: "A Europa no entendran que una magistrada justifiqui la legalitat d’allò il·legal", ha dit, en referència a les paraules de la ministra de Defensa, Margarita Robles, que va ser magistrada al Tribunal Suprem.

Boye, que representa els afectats que han estat espiats a l’estranger, com els eurodiputats Toni Comín i Clara Ponsatí, ha titllat d’"esoterisme jurídic" la justificació que Robles va fer al Congrés de l’espionatge, on es va preguntar: "Què ha de fer un Estat quan algú declara la independència?" L’advocat ha afirmat que davant d’aquesta posició s’obre un escenari "pervers", on s’haurien pogut cometre més delictes per defensar la integritat territorial. "La ministra ha de dir públicament on es va posar el límit de delictes que estan disposats a cometre", ha dit.

L’espionatge afecta no només polítics, sinó també periodistes i advocats, entre els quals figuren tant Boye com Van den Eynde, que van defensar els encausats pel Procés. Un fet "molt greu" perquè "la intimitat no es pot violar en cas de la defensa", ha afirmat Van den Eynde, que representa els membres d’ERC. Amb experiència en delictes tecnològics, l’advocat ha advertit que "els estats seguiran espiant si no es frenen, perquè no hi ha responsabilitats" i ha explicat que amb voluntat política i també dels jutges es podrà saber què es va fer amb la informació recollida en el ‘cas Pegasus’.

Per la seva banda, Boye ha afirmat que "el privilegi advocat-client s’ha vist afectat de manera fonamental" amb l’espionatge, ja que terceres persones "amb la responsabilitat directa de l’Estat" s’han ficat pel mig de processos judicials que estan tenint lloc als tribunals europeus. Ara s’inicia un "procés llarg" de denúncia tant als tribunals espanyols com europeus, han coincidit les defenses. "El Catalangate ens dona l’oportunitat d’explicar fora quina és la diana de l’acció repressiva de l’Estat", ha afirmat Salellas, en el marc de "la causa general contra l’independentisme".

L'advocat Antoni Abat Ninet, que defensa els membres de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) espiats, ha explicat que "hi ha una sèrie de garanties constitucionals i procedimentals que estableixen qui pot ser espiat i com", i ha recordat que "ser independentista no "implica cap acte antijurídic ni reprimible penalment".

El precedent de l'espionatge contra Torrent i Maragall

Fa un any i mig que hi ha un procediment obert per l’espionatge a l’expresident del Parlament Roger Torrent i el regidor d’ERC a Barcelona Ernest Maragall. Van den Eynde els representa i ha explicat que el fet que tant jutge com fiscal hagin dictaminat que hi ha delicte senta un precedents pels nous casos. "Ara s’ha vist que no eren només dos casos, sinó que es tracta d’un espionatge a tot un espai polític, de manera massiva i documentat tècnicament. Cal aprofundir en la investigació". També com a mostra de la repercussió internacional ha remarcat que el Parlament Europeu ha obert una comissió per investigar-ho i el govern dels EUA ha posat en una "llista negra" l’empresa NSO.

Benet Salellas representa els afectats de la CUP, entre els quals els diputats Mireia Vehí, Albert Botran i Carles Riera, i també els d’Òmnium, com Marcel Mauri, Txell Bonet i David Fernàndez. L’advocat, que ha criticat que els quatre ponents de l'acte fossin homes, ha explicat que les querelles es construiran en base a la imputació de l’empresa NSO per la falta de control i vigilància en l’execució del seu producte.

Segons ha explicat l’advocat, aquest software -que només el poden adquirir estats i amb l’objectiu d’investigar casos de terrorisme o crim organitzat- es ven després de fer un expedient previ per controlar a qui el proporcionen, així com un control posterior de la llicència. "L’autoria de l’empresa és indiscutible", ha afirmat.

A més, caldrà investigar el paper de les agències espanyoles que hi hagin participat, i Salellas ha advertitat que hi ha "un deure d’investigació" per part de les autoritats espanyoles. A més, ha destacat que "és impossible justificar que el moviment independentista és terrorista", un argument que "no funciona" tot i que l'Estat l'hagi utilitzat reiterades vegades: "No es comprarà enlloc". "Internacionalment això no s’aguantarà", ha coincidit Van den Eynde.

Els advocats han recordat que el 2012 el Suprem va jutjar el jutge Baltasar Garzón per escoltes a les defenses dels imputats per la trama Gürtel i va fallar-hi en contra en considerar-les "pràctiques només vigents en estats totalitaris". "Si hi hagut autoritzacions judicials, poden ser constitutives de delictes de prevaricació per part dels jutges", ha assenyalat Salellas.