La Fiscalia de l'Audiència Nacional estudia l'abast penal de la col·locació de la pancarta contra el Rei Felipe VI durant l'aniversari dels atemptats de Barcelona i Cambrils (Baix Camp), però de moment dubta que pugui ser constitutiu d'un delicte d'odi.

El ministeri públic té en el seu poder una sèrie de diligències informatives remeses pels Mossos d'Esquadra sobre la col·locació de la pancarta l'aniversari del 17A amb el lema "The spanish king is not welcome in the Catalan Countries" ("el rei espanyol no és benvingut als Països Catalans"), segons fonts fiscals i de la Policia autonòmica consultades per EFE.

Encara que la Fiscalia està avaluant si pot existir algun tipus d'infracció penal en aquesta actuació, les fonts no es mostren convençudes que pugui ser perseguida penalment i en qualsevol cas afirmen que si fos constitutiu d'un delicte d'odi, l'Audiència Nacional no seria competent per investigar-ho.

A part de la Fiscalia, els Mossos també van remetre un ofici a l'Ajuntament de Barcelona per comunicar-los els fets.

Segons ha avançat avui el diari ABC, el cap operatiu dels Mossos aquella matinada va ordenar retirar la pancarta, situada a la plaça de Catalunya de Barcelona, si bé el conseller d'Interior, Miquel Buch, va instar als agents a que la deixessin al mateix lloc.

Minuts abans que s'iniciessin els actes d'homenatge a les víctimes del 17A, els Mossos d'Esquadra van al·legar en un comunicat que la competència per instar a la retirada de la pancarta penjada per uns independentistes era de l'Ajuntament de Barcelona, ja que no suposava cap risc per a béns ni persones.

I van recordar que la instal·lació d'una pancarta en un edifici està condicionada a l'obtenció del corresponent permís per part de l'Ajuntament de Barcelona.

Aquell mateix dia a la tarda, hores després que s'hagués dut a terme l'homenatge a les víctimes, un grup d'independentistes va despenjar la pancarta.