El Fons de Transició Nuclear té el repte de rellevar 2.000 llocs de treball de les plantes d'Ascó i Vandellòs en deu anys

D'aquí a deu anys es preveu que els reactors nuclears d'Ascó I i II i de Vandellòs II cessin la seva activitat. El tancament de les centrals nuclears suposarà un sotrac econòmic per a les comarques dels voltants. Per evitar-ho, municipis de la Ribera d'Ebre, el Baix Camp, la Terra Alta, el Priorat i el Baix Ebre disposaran d'uns recursos -a través del Fons de Transició Nuclear- per impulsar i finançar projectes que generin ocupació abans que tanquin.  

El repte d'aquest fons és generar i rellevar més de 2.000 llocs de treball "qualificats i ben remunerats"

El repte d'aquest fons és ara generar – i rellevar - els més de 2.000 llocs de treball "qualificats i ben remunerats" de les plantes d'Ascó i Vandellòs, i fer-ho amb les mateixes condicions i qualitat. Ajuntaments i agents socioeconòmics de les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona aposten per promoure un model mixt entre petites i mitjanes empreses locals i l'arribada de grans indústries, i reclamen més sòl industrial a la Generalitat.

ERC, impulsora de l'impost nuclear, ho tenia tot llest perquè els primers diners del Fons de Transició Nuclear (un 20% de la recaptació) arribessin a principis d'aquest any i permetessin finançar projectes i empreses als pobles situats en un radi de deu quilòmetres de les nuclears (la zona Penta 1). L'objectiu d'aquest retorn i d'aquesta discriminació positiva ha de permetre generar ocupació en els àmbits de la indústria, el turisme o les energies renovables.

A final de l'any passat, el grup parlamentari del PSC va presentar una proposició de llei que modificava les regles del joc, i aconseguia més diners (50% de la recaptació) i per a més municipis, també la vuitantena de pobles del Penta 2 (municipis més allunyats de les nuclears). La iniciativa la va liderar el diputat socialista al Parlament, alcalde de Batea des de 1991, i candidat de la UPTA (Unió per la Terra Alta) a revalidar el càrrec, Joaquim Paladella, que ha demanat al Govern que aclareixi com es podran presentar els projectes.

Repartiment excepcional de recursos 

Mentre el Govern actualitza el reglament a la nova normativa, la llei preveu un repartiment excepcional enguany. La meitat de la recaptació del 2022, que va ser d'uns 155 milions, ha de tornar a l'Ebre i Tarragona. La meitat de la meitat (uns 39 milions) s'ha de repartir equitativament entre els ajuntaments de la zona Penta 2. La resta de recursos s'han d'atorgar a projectes que es presentin a la zona Penta 1 per crear llocs de treball i diversificar l'economia.

"El Fons Nuclear ha de tenir l'únic objectiu d'atreure inversors i potenciar les empreses autòctones"

En la primera reunió de l'òrgan que ha de gestionar aquests recursos es va decidir que, també extraordinàriament, la vintena d'ajuntaments del Penta 1 rebran la mateixa quantitat que la resta. Tot i això, l'alcalde i candidat d'ERC a Flix, Francesc Barbero rebutja aquesta "fórmula de la repartidora", perquè posa a batallar els ajuntaments. L'alcaldable republicà insisteix que el Fons Nuclear ha de tenir l'únic objectiu "d'atreure inversors" i potenciar les empreses autòctones.

En la mateix línia s'ha expressat el president de PIMEC Tarragona, Jordi Ciuraneta, que ha assenyalat que el fons ha de servir per "accelerar" els negocis del territori que "no necessiten incentius per venir", sinó que necessiten ajuts "per projectar-se endavant". Tant la patronal, els representants polítics i els sindicats insisteixen que no s'ha de perdre de vista que l'objectiu és "intentar revertir amb suficient temps la destrucció dos mil llocs de treball" que es perdran quan tanquin les tres unitats nuclears d'Ascó i Vandellòs

A Batea ja han anunciat una primera implantació industrial, una companyia que ha escollit el municipi terraltí atret per la possibilitat de beneficiar-se dels Fons Nuclears. És una planta de fabricació de panells d'informació amb tecnologia Smart i LED que pot generar fins a una quarantena de llocs de treball, en la fase inicial. A Flix parlen de fer "aterrar" grans projectes en els quals es treballa des de fa temps

Més sòl industrial

La falta de sòl industrial per oferir a les futures indústries és un neguit compartit a molts dels municipis de les àrees nuclears. L'alcalde de Móra d'Ebre, i candidat de Junts a la reelecció, Rubén Biarnés, va demanar recentment a l'Incasòl que la tercera fase del polígon de la Verdeguera s'inclogui en els pressupostos de de l'organisme.

També a Batea i Gandesa, els dos únics polígons desenvolupats de la Terra Alta, necessiten més sòl industrial. El candidat socialista recorda a la Generalitat que "té l'obligació de desenvolupar-ne més" perquè "no pot ser" que no en tinguin per oferir. Per a Paladella, el polígon de Camposines, a Batea, ara reconvertit a una explotació de fruita seca, ha de ser una opció a tenir en compte. "És una zona estratègica i important i no ens podem permetre el luxe que estigui plantat d'ametllers", ha reivindicat Paladella.