La pluja no ha aigualit la càlida rebuda a Carme Forcadell a les portes de la presó de Wad-Ras, a Barcelona. L'expresidenta del Parlament ha estat la primera dels nou presos polítics que ha sortit en llibertat un cop el Tribunal Suprem ha comunicat als centres penitenciaris l'excarceració dels líders. Ho ha fet acompanyada de nombrosos càrrecs polítics, com l'actual presidenta del Parlament, Laura Borràs, a més de consellers, diputats i un centenar de persones que s'han congregat a la porta de la presó abillades amb mascaretes, roba i paraigües grocs, estelades i pancartes com "Cap dona en l'oblit".

"Avui és un dia d'alegria, però l'alegria no és complerta, perquè el que volem és el fi de la repressió", ha dit Forcadell davant de periodistes i persones congregades. Aquest dimecres ha fet exactament 39 mesos que l'expresidenta del Parlament va entrar a la presó d'Alcalá Meco, el 23 de març del 2018, i ha agraït el suport de tothom qui durant aquest temps s'ha mobilitzat i els ha fet suport en forma de concentracions i cartes al centre penitenciari. També ha tingut un record per les dones dels tres centres penitenciaris on ha estat, Alcalá-Meco, Mas Enric i Wad-Ras, de qui, ha assegurat, no se n'oblidarà.

Els consellers i conselleres Tània Verge, Jaume Giró, Joan Ignasi Elena, Roger Torrent i Victòria Alsina, així com la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, i diputades del partit com Meritxell Serret, Alba Vergés i Jenn Díaz, han acompanyat Forcadell durant un breu discurs en què ha afirmat que, tot i que els indults no eren la seva proposta, es tracta d'un pas important encaminat cap a l'amnistia i l'autodeterminació: "Davant dels que ens volen dins, ja és una victòria", ha afirmat. El centenar llarg de persones congregades ha fet una rebuda càlida a l'expresidenta del Parlament, amb encaixades de mans, abraçades i crits del seu nom i "Amnistia".

Forcadell s'ha mostrat convençuda que aquesta decisió del Govern espanyol s'ha donat per la mobilització del moviment independentista a nivell electoral, al carrer i a Europa: "Si no hagués guanyat elecció rere elecció, si no hi hagués hagut les victòries judicials a Europa, si la gent no s'hagués mobilitzat, estaríem encara aquí", ha dit, assenyalant la presó a la seva esquena. L'expresidenta del Parlament ha assegurat als concentrats que "la fi de la repressió per tots els exiliats i represaliats" arribarà. 

Dolors Bassa surt de Puig de les Basses

Daltra banda, Dolors Bassa ha sortit de Puig de les Basses pocs minuts després. Ha estat rebuda per unes 200 persones, entre els quals les conselleres Lourdes Ciuró i Teresa Jordà, així com la seva germana, Montse Bassa, que han sortit amb ella, informa Marià de Delàs. També hi havia el secretari general d'UGT, Camil Ros, el diputat d'ERC Chakir El Homrani i el membre de l'Executiva d'ERC Oriol Lladó, entre d'altres figures polítiques. No hi han faltat els anomenats incondicionals de l'exconsellera, ciutadans que cada dimarts durant el temps que ha estat empresonada s'han acostat al centre penitenciari per mostar-li el seu suport des de l'exterior.

En les seves primeres declaracions a la sortida de la presó, Bassa ha dit que l'alliberament d’avui de nou persones "és un primer pas". Ha recordat que hi ha milers d’encausats, que hi ha exiliats, i que ella mateixa té causa oberta al Tribunal de Comptes. Ha manifestat el seu agraïment a la gent que li ha fet costat durant aquests anys i ha insistit en què "queda molta feina per fer". En aquest sentit, ha volgut recitar també els versos del poema de Miquel Martí i Pol que Pedro Sánchez va obviar: "Som on som perquè tot està per fer i tot és possible".

D'altra banda, en conversa amb Públic a les portes de la presó, el secretari general de la UGT a Catalunya, Camil Ros, ha recordat que la petició d’indult la va fer el sindicat -en el qual milita Bassa-, que humanament és una mesura necessària, perquè "mai hauria d’haver estat empresonada". També ha incidit en què l’indult és "l’inici d’un procés de diàleg" que ha d’assolir la "desjudicialització" del conflicte. Es tracta, ha dit, de "desescalar" i que al final podria arribar l’amnistia. "No és moment per a maximalismes", ha dit, perquè "fa falta un acord", ja sigui en forma d'amnistia o reforma del codi penal, mentre es tracti d'una "solució política". La situació actual, en què hi ha dos governs sense eleccions a la vista, considera que estableix un context propici pel diàleg.