"La gent ens deia que sonàvem millor en català"

Ver vídeo

Us identifiqueu amb l'etiqueta de música urbana?

És una etiqueta que s'ha posat posteriorment a què fem música. No em llevo al matí i penso "faig música urbana". Realment no m'hi identifico. Jo faig la música que em ve de gust, que he escoltat i que ve del trap, del rap, del reggeaton i del dancehall. No li poso un nom en concret.

Aquesta etiqueta s'ha creat fa poc, quan vau començar vosaltres no existia.

Com que a Catalunya va entrar aquesta moda més tard, tampoc se sabia ben bé què feiem. La P.A.W.N. Gang ja va deixar clar que feia trap. Amb nosaltres i 31 FAM, la gent no entenia què estava passant. Aleshores ens van començar a dir música urbana perquè era del carrer, dels joves.

Encara que la gent no sapigués ben bé què fèieu, els hi despertava alguna cosa, era diferent del que s'havia fet fins llavors.

Sí, la veritat és que de primeres, amb la 31, va tenir molt bona rebuda.

Per què li dieu "papamanager" a en Carles?

Perquè fa una mica de tot, ens ajuda amb tot. És el nostre pare. Ens fa la imatge del grup, disseny, també fa de DJ als concerts i està més pendent de tot, perquè en Pol i jo estem més enfocats a fer una bona actuació. Ell ho gestiona tot i ens porta als llocs.

Cadascú de vosaltres és imprescindible dins el grup. Per qui no us conegui, com va néixer Flashy Ice Cream?

Jo portava fent música des dels 16 anys i el Pol també, però per separat. Coneixia en Daax perquè jugava a bàsquet amb ell i em va dir que estava començant a gravar gent. Vaig anar a casa seva i vam començar a gravar temes.

"Mai es podrà viure fent trap en català"

En Pol va conèixer en Daax paral·lelament en una festa d'aniversari. En Daax ens va ensenyar els temes mútuament i vam començar a connectar. Quan feia un mes que ens havíem conegut vam decidir anar a Londres a veure què passava, a fer música amb la gent d'allà i a viure una experiència junts.

En Daax també va venir?

Va venir uns dies. En Turú no va venir. Vam estar fent música i vam treure un primer tema amb Flashy. Vam obrir el canal de YouTube.

Per què Londres? Hi teníeu referents?

Sí, ens inspirava sobretot el circuit artístic que hi ha per allà. Sempre hi ha exposicions, concerts i gent que fa art en general. Em semblava molt potent anar a aquell nucli.

De més joves fèieu música en castellà. En quin moment vau fer el pas al català?

Vam llogar un local a Sabadell i no sé ben bé quin va ser el dia que vam dir "anem a fotre-li". Ho vam provar. Vam escoltar el Lildami i la 31. Vam fer el tema de Si moro avui, el vam penjar i el feedback de la gent era que sonàvem millor en català.

Hi havia una necessitat d'aquest estil en català?

Sí, també vam veure que era verge i que teníem l'oportunitat de trepitjar fort.

En una entrevista vau dir que és molt difícil viure de la música si cantes en català i només fas trap.

Mai es podrà viure fent trap en català.

Per què? Creus que aquí no agrada?

Sí que hi ha públic que escolta trap aquí a Catalunya, però no prou perquè puguis viure. Em refereixo a només fent trap i amb un missatge més dur.

Sempre ha d'anar lligat a l'estereotip (les drogues, les armes…)?

No té perquè, al final és un so. Però sí que quan em poso a crear un tema de trap, em surt un Sneaky que no escriu lletres tan blanques.

Aquest any vau guanyar el premi Enderrock de la crítica al Millor Disc de Música Urbana per 'Aftersun'. Però no era la primera vegada, ja n'havíeu guanyat un altre amb 'Don Gelato' al 2021. Això vol dir que la vostra música, malgrat que passin els anys, segueix tenint un reconeixement.

Sí, aquest últim any ha estat una bogeria amb la Mushkaa, els Figa Flawas… Els Tyets han fet un pet… Ells tenen un peu aquí i allà amb el que es feia abans aquí a Catalunya i amb tot això nou, però nosaltres seguim allà i a la gent els hi agradem cada cop més.

Com ho esteu vivint?

Bé, satisfets. Sí que surten nous competidors i tenim aquesta tensió d'haver d'estar donant la talla.

Sentiu pressió?

Un pèl. Hi ha dies de tot, però sí una mica.

Com esteu vivint la nova fornada d'artistes? Més enllà de la competència, és una xarxa de suport que us pot ajudar a créixer.

Oi tant. Estem molt orgullosos i molt contents de tota la feina que estan fent tots aquests grups.

Heu col·laborat amb la Mushkaa, amb 31 FAM… Teniu alguna col·laboració pendent?

Ens molaria amb la Julieta. Amb els Figa Flawas vam provar de fer un tema i no va acabar de sortir. Va, em tiraré el triple. Ens molaria amb Oques Grasses. Ho he dit aquí abans que a ells.

Oques Grasses és molt diferent a vosaltres.

Sí, però els hi veig alguna cosa que m'atrau musicalment.

Li esteu agafant el gust a experimentar amb altres estils i sonoritats. Amb la cançó 'De revista' vau fer un mambo i un dels últims 'singles', 'Quan em tornes a mirar', és una bachata.

Potser escoltem una cançó a l'Spotify que ens agrada i pensem que nosaltres també voldríem.

Sense plantejar-vos que potser divergeix una mica.

També ens agrada donar coses diferents i sorprendre.

Sentiu que heu d'intercalar música 'mainstream' amb el vostre trap per funcionar?

Dies de tot, però en general veiem que hem d'intercalar.

Com una obligació gairebé?

No, també m'agrada tot el que faig i ho faig perquè vull. Però sí que si jo fes 100% el que volgués cada dia i no em fixés en la música que funciona, no sé si estaria aquí parlant amb tu ara mateix.

Amb les xarxes estem cada vegada més hiperconnectats i ens influencien moltíssim. Com ho porteu?

Bé, li anem fotent a Insta i a TikTok. Soc l'encarregat de portar-ho a nivell de grup. També hi ha dies que no vols ni agafar el mòbil. També t'has de forçar, al final és una feina i ho has de fer gairebé cada dia. Està guai experimentar amb això. TikTok és una eina molt potent que pot ajudar a arribar a molta gent nova de diferents països.

M'he fixat que duus tatuat "Flashy" a la mà i també un gelat al braç. D'on ve el nom de Flashy Ice Cream?

Va sortir en una tarda de deliris. Pol i jo delirant amb la vida. Necessitàvem posar-li un nom al canal de YouTube que volíem obrir després de Londres i estàvem allà, dient noms… Flashy Ice Cream significa gelat ostentós, gelat brillant. 

"Només que una persona aixequi la mà, connecti amb mi i canti les meves cançons ja m'omple"

En essència és una cosa molt pura i senzilla, però que brilla. És el que volem expressar. Amb el disc de Brillar o morir ja anàvem amb aquest concepte. Brilla fins que moris que un gelat s'acaba desfent. Aprofita la vida, brilla fins que puguis i després ja te'n vas a morir tranquil.

Les vostres lletres venen molt influenciades pel vostre dia a dia. Sou vosaltres, sou purs i componeu a partir d'aquí. Què us inspira? Amor, desamor?

Òbviament. També situacions d'estrès, situacions de festa, d'estar regalats. El fet de perseguir els teus somnis, de crear un projecte des de zero i arribar fins al final. Situacions amb la policia, amb la família…

Parlant d'això, com és el vostre dia a dia?

Ara és molt tranquil, la veritat, visc en parella.

Heu de compaginar amb altres feines la vostra professió musical?

Oi tant, ara encara sí. Els dos únics que no estan fent feines extres són el Pol i en Daax. En Daax no només està amb Flashy, també treballa amb Santa Salut, Elane o en festivals. En Pol treballava fins fa res i ara tot just he recollit a en Turú de l'oficina. Jo combino amb feines de cambrer, monto exposicions…

Penseu que algun dia podreu viure plenament de la música?

Sí, jo crec que sí. Falta poc.

Compatibilitzeu feines, vida i concerts. Com és la vostra relació amb els concerts? Us agrada actuar davant de molta gent?

És l'afirmació per la qual faig música. Estic allà a dalt i ja no vull res més a la vida. És recollir el fruit del que estic fent cada dia. Només que una persona aixequi la mà, connecti amb mi i canti les meves cançons ja m'omple.

L'èxit té coses molt bones, però també de dolentes. Amb quines dificultats us heu trobat?

Al principi era una paranoia que et paressin pel carrer o et miressin. Sorties a comprar el pa, et venia un grup de persones a demanar una foto i tu estaves de diumenge sense arreglar. Era una mica incòmode, però en general ho portem bé.

I pel que fa als números?

Sí que estem pendents, però intentem que no se'ns mengi el fet de tenir 20.000 més o 50.000 menys. Dia a dia treballant i que vagin sumant. Des que vam començar, cada any hem pujat d'oients.

Heu estat uns referents per nois i noies joves que estan començant?

Estem fent un projecte que abans es deia Trap Kids i ara es diu KLK. S'ha associat aquest any amb el Carnet Jove i ja hi ha enxixada en general. És una mena de concurs de gent que li està fotent en català. Participen, envien els seus temes, nosaltres escollim els que surten, canten en directe i surt un guanyador. Aquest any va guanyar una noia que es diu Cloe i que ho fa molt bé.

Buscar iniciatives que enganxin a la gent a cantar i compondre en català.

Cada vegada n'hi ha més. Ens escriu gent preguntant-nos què ens semblen els temes que escriuen en català.

Vau ser precursors?

Després de la P.A.W.N. i el Dami, al cap de 10 anys vam fotre-li nosaltres.

Teniu algun projecte de cara al futur?

Estem mirant d'anar a Argentina uns mesos, agafar un productor i treballar allà. Creiem que podem connectar el català amb la gent d'allà.

*Aquí puedes leer la entrevista a Sneaky en castellano.