Grups ecologistes del Berguedà s'oposen frontalment al nou projecte empresarial que es planteja per l'antiga central tèrmica de Cercs, que preveu una planta d'hidrogen verd i un gran parc de natura. El Grup de Defensa de la Natura del Berguedà i la Plataforma Anti-incineradora de Cercs consideren que es tracta d'una "barbaritat" que "no té sentit".

I és que la promotora manresana EM Spain Waste and Treatment va presentar dijous passat un projecte fer-hi una planta que produiria 2.000 tones anuals i faria servir electricitat de centrals solars. Estaria acompanyada d'un parc de natura i lleure, amb un restaurant, un museu i un hotel. La inversió global seria de 125 milions d'euros.

Els ecologistes defensen que els números del projecte "no quadren", ja que comportaria una despesa molt elevada tant d'energia com d'aigua. Assenyalen que suposa un "perill" a causa de la volatilitat de l'hidrogen i creuen que "invalida la qüestió d'eco-postureig que volen fer", amb relació al parc de natura que s'hi preveu.

"Es una rentada de cara i és intentar colar un gol. Ningú amb dos dits de fronts autoritzaria hotel al costat d'això. Que no es pensin que som tontos en aquesta comarca", critica Hèctor Aranda, portaveu del Grup de Defensa de la Natura del Berguedà.

"La incineradora suposava uns riscos, estem amb el mateix", defensa Martina Marcet, portaveu de la Plataforma Anti-incineradora de Cercs. "Una fàbrica d'hidrogen verd no produeix emissions, però es altament perillosa. Potser també hi ha alguna cosa a dir", ha dit, recordant que la seva reivindicació va més enllà de bloquejar el projecte de la incineradora, ara aturat.

Marcet també veu "una forma de blanqueig" el parc de natura contemplat al projecte. Destaca que l'objectiu és la fàbrica d'hidrogen, el que no és compatible amb usos turístics de l'espai i suposa "uns riscos prou importants". "Es parla de conservar patrimoni, però no han presentat cap anàlisi. Si s'ha de fer, hi ha d'haver participació pública, hi ha d'haver un altre plantejament", afegeix, d'altra banda.

Assenyala també el "greenwashing al projecte i a la gestió" de l'Ajuntament de Cercs i el Consell Comarcal del Berguedà amb els promotors. "Van quedar molt mal vistos amb la incineradora i han d'intentar fer una rentada de cara, com quan es va proposar el parc regional del Prepirineu català, que no existeix", critica.

Per la seva banda, l'Ajuntament de Cercs assegura que mantindrà la mateixa posició que amb la resta de projectes pel futur de la central: estudiar-lo, veure si és atractiu i mirar si compleix les normatives. "Tot el que siguin projectes que puguin crear riquesa i llocs de treball, són ben valorats. Poder tenir una economia on puguis jugar amb el tema turístic i natural, es veu bé", defensa l'alcalde Jesús Calderer.

El batlle també detalla que estan a l'espera que comencin a entrar documentació urbanística, ja que "falta molta informació". I recorda que fa mig any l'empresa ja va anunciar un "canvi d'orientació del negoci".

En aquest sentit, assenyala que intenten "diversificar i fer un projecte amable". "Vista l'experiència anterior, intenten fer un projecte que sigui atractiu per la societat en general. Fins que no es comenci a veure caminar i on són les inversions, serà difícil de valorar" aquest aspecte, considera. I és que la mateixa empresa ja va presentar el 2019 el projecte per fer una incineradora al mateix lloc, però el Govern el va acabar tombant.

Calderer destaca que a escala europea s'està "promocionant i buscant molt" aquesta energia. "No conto que sigui perillosa, en el sentit que sigui volàtil, perquè si no no la deixarien fer", defensa.

"Els números no quadren"

Paral·lelament, els ecologistes també diuen que "els números no quadren": no n'hi ha prou amb la planta fotovoltaica que preveuen per fer hidrogen verd en "quantitats industrials", segons Aranda, ja que es necessita molta energia per generar-lo. Es calcula que per separar l'hidrogen de l'aigua -d'on s'obtindria en aquest cas- necessites 6 vegades més d'energia que la que produeixes.

Aranda també destaca que la Unió Europea està "apretant molt fort" amb aquesta energia per deixar de "dependre de Rússia". "No es per donar llum a cercs, es per agafar l'hidrogen i vendre'l, perquè el negoci està a vendre'l a Europa, per fer bateries", destaca.

El portaveu destaca que si han de dependre de la xarxa, ja no es pot parlar d'hidrogen verd. Per això, assenyala que els impulsors potser "confien" o tenen informacions sobre la central hidroelèctrica reversible que es vol fer al costat del pantà de la Baells, que, fins on saben, està "parat".

"Destruir aigua" en sequera

Un dels altres punts a la diana dels ecologistes es que "no ens podem permetre el luxe de destruir l'aigua" que requeriria aquest projecte. Arada demana un "canvi de mentalitat" i fa una crida a les institucions: "Els recursos són cada vegada més limitats i l'aigua es un bé imprescindible", defensa.

En aquest sentit, assenyala que l'empresa té la concessió de l'aqüífer que antigament utilitzava la central. Considera que l'ajuntament hauria de reclamar el seu retorn "perquè tothom se'n pugui beneficiar".

L'alcalde recorda que qui té la competència en el tema de l'aigua és l'Agència Catalana de l'Aigua, i no el consistori. "El que diuen que ho poséssim a la xarxa vol dir que bombem l'aigua. Ens sortiria molt més car, ara baixa per gravetat", justifica.

Els emprius segueixen a la diana

Des de la Plataforma Anti-incineradora de Cercs insisteixen en el fet que els terrenys de l'antiga tèrmica de Cercs són d'ús comunal i demanen resoldre la qüestió dels emprius. Per això, els ecologistes reclamen la suspensió cautelar d'activitats i projectes fins que no quedi clara la propietat de la finca.

"Davant la inacció de l'Ajuntament de Cercs, que no ha fet res per recuperar-los", la plataforma ha interposat una demanda per provocar la "intervenció judicial per recuperar l'espai com empriu", detalla Marcet. "Qualsevol cosa que es vulgui fer ha de quedar parada, no es poden tirar endavant fins que no s'esclareixi tota la qüestió urbanística", afegeix.

A més, també posen sobre la taula que els terrenys de l'antiga central "no tenen cap pla urbanístic concret", i que caldrà determinar-los després de resoldre el tema dels emprius. Marcet recorda que es tracta precisament de l'argument pel qual el Govern va tombar el 2019 el projecte de la incineradora.

El tema dels emprius empipa profundament a l'alcalde, que recorda que no s'ha trobat cap documentació que esclareixi res sobre la zona afectada, "molt més àmplia" que la que abarca la central. Després de mesos "buscant per tot arreu", l'empresa externa encarregada de posar llum a l'assumpte va dir que no hi havia res concloent: "No podíem continuar buscant agulles en un paller".

Calderer remarca que va permetre que Urbici Malagarriga, membre de la plataforma Anti-Incineradora de Cercs, pogués buscar a l'arxiu al respecte. "Un cop va tenir la documentació, va dir que eren emprius. Vam demanar en ple que ens la donessin i no volien. Finalment, la van entrar", i arran d'això es va iniciar aquesta investigació externa.

Al·legacions quan es presenti el projecte

Els grups preveuen presentar al·legacions quan el projecte estigui sobre la taula, ja que encara no l'han trobat exposat. Les dues agrupacions i es volen coordinar en aquest sentit, i posar l'accent en la perillositat a causa de la volatilitat, en la destrucció de l'aigua durant la sequera i en el tema dels emprius.

Tot i això, Aranda veu "molt difícil" que aquestes al·legacions puguin tenir recorregut. Destaca que la UE insisteix en l'hidrogen verd, però reivindica que "ens estem jugant l'aigua".