"És un goig trobar la sala tan plena", ha afirmat una emocionada Núria Cadenas a l’inici de la presentació de Guillem (Amsterdam, 2020), la seva darrera novel·la, una reconstrucció de l’assassinat de Guillem Agulló. L’auditori de la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona s’ha quedat efectivament petit per a l’acte d’aquesta tarda, que ha començat amb la projecció d’unes escenes de la pel·lícula del mateix títol dirigida per Carlos Marqués-Marcet, una coproducció de TV3, IB3 i À Punt.

Escriure aquesta novel·la ha presentat una "dificultat immensa", ha confessat Cadenes, qui, tanmateix, ha volgut destacar l’aspecte reivindicatiu de l’acte en assegurar que avui "no hem vingut a plorar, sinó a celebrar" l’èxit de la campanya La Lluita Continua, de la que forma part la pel·lícula de Marqués-Marcet. Amb el cas d'Agulló com a epicentre, la campanya pretén denunciar l'auge de l'extrema dreta i la impunitat amb la que actua.

Peral cineasta darrer, portar la història de Guillem Agulló a la gran pantalla "ha estat un repte", sobretot a l'hora de ser fidel als fets i "explorar la intimitat de la família sense anar a llocs que fossin escabrosos". Però també va ser un repte a un nivell formal, en combinar les imatges d’arxiu i les de ficció perquè el resultat final fos satisfactori. Marqués-Marcet ha agraït el suport de la família de Guillem Agulló, dels activistes de l’època que el van tractar i de l'autora de Guillem davant "la responsabilitat" que significava filmar la seva història.

Finalment, ha parlat el pare de Guillem Agulló, que ha estat rebut amb un fort aplaudiment del públic. El pare de Guillem Agulló ha posat l’accent al caràcter antifeixista del projecte: "Potser no tenia massa experiència, però estava segur que aquesta seria la convicció la resta de la seva vida", ha manifestat. Després d'agrair a Cadenes l’esforç d’haver escrit el llibre, Malgrat l'assetjament que van viure posteriorment per part de grups d'ultradreta i la duresa que va suposar "haver de refer la nostra vida", ha assegurat que segurament no veurà la pel·lícula "perquè nosaltres hem reviscut en somnis i també en pensaments tots els actes de violència i barbaritat, ho hem viscut i reviscut i somniat". Com Cadenes, ha volgut acabar reivindicant "la vida" davant la mort, i la lluita, perquè "val la pena continuar lluitant, fins al final dels nostres dies".

"Laboratori de l'extrema dreta"

"I la mort no sabrà que fer amb tanta vida, deia un poema de Mario Benedetti", ha continuat Fernàndez. L'exdiputat de la CUP ha explicat molt breument el context històric en el que es produí l’assassinat de Guillem Agulló, la Batalla de València dels vuitanta, que tant Cadenes com Agulló van viure en primera persona, com el País Valencià es va convertir en "un autèntic laboratori de l’extrema dreta". En aquella època, el País Valencià va ser "tensat amb una violència extrema", ha rememorat al seu torn Cadenes.

L’autora de la novel·la ha criticat a més com des del Principat alguns van posar distància respecte al que passava al País Valencià. "Per molt que ho hagis viscut, quan ordenes els fets un darrere de l’altre, quan els veus tots seguits" impressiona com "així vivíem, així ens van fer viure", ha relatat l’escriptora. "Això s’ha de conèixer, això s’ha d’escampar, tantes vegades com faci falta", ha reiterat al demanar "confiar en la nostra força", posant com a exemple la reacció del jovent al País Valencià davant l’assassinat de Guillem Agulló.

"La història ensenya molt, però no té alumnes", ha lamentat després Fernàndez, assenyalant l’auge de partits d’extrema dreta i discursos d’odi a tota Europa. Però com ha fet Cadenes abans, també ha celebrat que la història de Guillem Agulló no hagi quedat oblidada, sinó que hagi passat "de generació en generació fins al dia d’avui". El projecte arriba, en conseqüència, "en un moment molt oportú i molt necessari".

Marqués-Marcet ha pres la paraula per recordar el precedent de Ciutat morta i el seu impacte polític, i ha esperat que "no hi hagi més gent seduïda per això". Cadenes ha subratllat que, en el cas espanyol, hi ha "determinades estructures que permeten" i asseguren "la impunitat" dels grups d'ultradreta: "Hi ha determinades persones i interessos que han deixat el camp lliure a les forces d’ultradreta i fins i tot han senyalat víctimes".

Fernàndez ha repassat la trajectòria del que ha qualificat d'una lluita "contra la dictadura de l'amnèsia", una lluita que va començar als noranta "una mica a les palpentes", en la qual es va "haver d’improvisar molt", i que ha continuat fins al dia d'avui, amb la redacció de la novel·la i la producció de la pel·lícula. Els seus actors han cridat a plenar les sales a la seva estrena. I a continuar la lluita, evidentment.