El setembre de 2020, el Parlament va aprovar una llei pionera per regular els preus dels lloguers a Catalunya. Era una mesura inèdita a l’Estat però que ja s'aplicava a d'altres països europeus, com Alemanya, França, Portugal, Itàlia i Suècia. Aquest dijous, però, el Tribunal Constitucional va informar que tombava la normativa estimant el recurs interposat pel PP amb l’argument que envaeix competències estatals.

La resolució anul·la bona part del contingut de la llei, especialment el que estableix uns topalls màxims a les rendes, però els moviments per l’habitatge i els partits que la van aprovar ja han anunciat que tornaran a fer-ne una altra, mentre al Congrés es tramita una llei d'habitatge estatal que també regula els lloguers però de manera menys ambiciosa. Responem les principals preguntes que sorgeixen en aquest escenari.

La resolució del TC invalida els contractes signats mentre la llei ha estat vigent?

No. Tal com diu el mateix Tribunal Constitucional en una nota informativa, els contractes signats en el període de vigència de la llei queden tal com estan. Només quan finalitzin i es vulguin renovar s’obrirà la possibilitat de modificar la renda. Tot i això, en cas de pujada injustificada, el Sindicat demana als llogaters que no marxin de casa i s’hi posin en contacte.

Quanta gent s’hi havia acollit?

El Sindicat de Llogateres ha explicat que en l’any i mig que ha estat en vigor la llei s’han signat 160.000 contractes, és a dir, més de 160.000 llars s’han beneficiat de la regulació.

En què consistia exactament la normativa?

La llei 11/2020 establia dos topalls per fixar la renda mensual: l’índex de referència, que estableix el preu màxim dels habitatges amb característiques similars, i la renda del contracte anterior, que no podia incrementar-se.

S’aplicava a tot Catalunya?

No, només als municipis de més de 20.000 habitants on es considerava que hi havia un "mercat d’habitatge tens", és a dir, àrees on el preu dels lloguers havia pujat per sobre de la mitjana de Catalunya en els últims anys, entre d’altres supòsits.

I a quins municipis estava vigent?

D’entrada, la llei establia la seva aplicació en 60 municipis, incloent tots els de l’Àrea Metropolitana de Barcelona de més de 20.000 habitants, així com Tarragona, Girona, Lleida, Igualada, Manlleu, Manresa, Salt, Sabadell, Olot, Sitges, El Vendrell, Calafell, Vilafranca del Penedès, Granollers, Palafrugell i Figueres, entre d’altres.

A més, els municipis no inclosos d’entrada podien demanar acollir-s’hi: la normativa va arribar a aplicar-se a 68 nuclis, i més de 100 ho havien sol·licitat, segons el Sindicat.

Afectava a tots els contractes de lloguer?

No. Només s’aplicava a partir dels contractes formalitzats el 1995, i n’estaven exclosos els que tenien un règim específic de determinació de rendes com els habitatges de protecció oficial, lloguer social obligatori, d’inserció o mediació per al lloguer social, o d’arrendament de caràcter assistencial.

Tots els propietaris l’havien d’aplicar?

Aquells amb ingressos mensuals inferiors a 2.000 euros en quedaven exclosos, condició reclamada per JxCat en el moment de l’aprovació per donar-hi suport.

Ha funcionat per abaixar els preus?

Sí. La llei va servir per abaixar els preus dels lloguers i no va reduir l’oferta, un dels principals arguments esgrimits pels seus detractors per oposar-s'hi. Segons dades de la Generalitat, a tot Catalunya el 2021 es van signar un 23,9% més de contractes que el 2020, amb una renda mensual un 1,4% inferior que l’any anterior. A Barcelona, la baixada va ser més pronunciada, amb una reducció dels preus dels 4,8%, i un augment del 41% dels contractes formalitzats.

Aquestes dades desmunten els arguments de la patronal i els lobbys immobiliaris, que sostenien que la regulació implicaria una davallada en l’oferta de pisos de lloguer. "El més important és que assegurava lloguers segurs i estables a les famílies d’aquest país", sostenen des del Sindicat.

Qui la va impulsar i com es va aconseguir?

La llei va ser impulsada pel Sindicat de Llogateres, creat el 2017, i comptava amb l’aval de 4.000 entitats socials -entre les quals Òmnium Cultural, la PAH o l'Observatori DESC.

La llei es va aprovar al Parlament amb els vots d'ERC, JxCAT, En Comú Podem i la CUP, mentre que els diputats de Cs, PSC i PP hi van votar en contra, igual que els quatre membres del PDeCAT que llavors encara formaven part del grup de JxCat. El grup postconvergent va mostrar reticències fins al final de la tramitació, tot i que finalment, degut a l’acord in extremis per deixar-ne exempts els propietaris amb ingressos inferiors a 2.000 euros mensuals, van retirar les esmenes presentades.

Qui hi estava en contra?

S’hi oposaven les patronals Foment del Treball i Pimec, els actors tradicionals del sector immobiliari i el PSC, Cs i el PP. Tot i això, municipis governats per aquests partits van demanar, un cop aprovada, adherir-se a la regulació.

Què passarà amb els contractes que se signin a partir d’ara?

L’anul·lació dels articles que fixen els límits al preu dels lloguers fa que els propietaris puguin tornar a establir lliurement el preu de les rendes i aplicar pujades en el moment de la renovació dels contractes. "Les llogateres ja no teníem por de rebre un burofax exigint més diners a canvi de poder viure a casa nostra. Ara la 'justícia' ha decidit que hem de tornar a viure amb aquesta angoixa", critiquen des del Sindicat.

Tornaran a regular-se els preus a Catalunya?

El Sindicat, les entitats i els partits que van donar suport a la llei, però, no tiren la tovallola. El Sindicat ja ha advertit que "la regulació no es toca" i es mostra convençut que tornaran a regular els lloguers.

En una roda de premsa aquest dijous al Parlament, els partits que la van aprovar van mostrar el seu desacord amb la decisió del Constitucional i es van comprometre a buscar maneres de superar-la i tornar a regular el preu dels arrendaments. ERC i la CUP es mostren disposades a impulsar una Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) catalana per no dependre del marc estatal. "Que ningú dubti que ho tornarem a fer, tornarem a regular els lloguers", va afirmar per la seva part la portaveu del Sindicat, Carme Arcarazo.

I la Llei d'Habitatge estatal, regularà els preus?

Al Congrés està en tràmit la Llei d’Habitatge estatal, que just aquest dijous va superar la primera votació per un acord del Govern espanyol amb ERC. El partit republicà va explicar que permetria la tramitació del text a canvi d'un compromís oral i escrit de la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, sobre el respecte a les competències autonòmiques, focus de conflicte d’aquesta nova legislació.

Es tracta d’una llei que també regula els lloguers, tot i que de forma molt menys ambiciosa. Les persones jurídiques (és a dir, empreses) que siguin grans tenidors (més de 10 habitatges) no podran incrementar els preus, però la resta de propietaris podran fer-ho un 10% respecte al contracte anterior.

Quina resposta hi haurà a la resolució del TC?

El Sindicat ha convocat una manifestació a plaça Sant Jaume aquest dissabte a les 18 hores i anima a tothom afectat per algun problema amb el seu lloguer a organitzar-se i afiliar-se.