Fèlix Larrosa Piqué (1964) sap què és ser alcalde, ho va ser durant nou mesos, quan va succeir Àngel Ros. Assegura que l'oposició li ha ensenyat a interpretar millor els sentiments de la ciutadania i que els seus reptes són fer front a la falta d'habitatge a la ciutat, amb 3.000 pisos buits i impulsar projectes econòmics perquè Lleida sigui una ciutat ambiciosa.

Creu que pot guanyar les eleccions i no ser alcalde?

No ho contemplo. Estem treballant per tenir un suport majoritari de la ciutadania. Per les dades que tenim i per les sensacions que rebem, tindrem aquest suport. Estem convençuts que ho tindrem. Sembla lògic que en una situació on s'ha produït una fragmentació de vot i on serà molt més complicat establir pactes alternatius, aquella llista que surti reforçada del procés electoral serà la que tindrà el mandat de governar.

Amb qui pactaria i amb qui no?

En cap cas no penso pactar amb Vox. No tenim res a parlar. Aquest plantejament ideològic que fan de la vida de la societat està tan lluny dels meus ideals, que tampoc hi tinc cap interès.  

I amb la resta?

Jo crec que nosaltres, el PSC, hem demostrat al llarg de la nostra història de la democràcia local que som capaços d'entendre'ns amb tothom. Hem acordat ordenances fiscals amb la CUP; hem acordat pressupostos amb Esquerra i hem acordat plans estratègics amb Junts, CiU o PDeCAT. I ens hem entès amb Ciutadans i hem arribat a acords puntuals amb el Partit Popular.

Hi ha una sèrie de ficció danesa que es diu Borgen, on es veu la capacitat que tenen els partits polítics d'arribar a acords. I a partir d'aquí, doncs hi ha dos elements clau en la política municipal, un són els pressupostos, la gestió econòmica i, l'altra són les normes urbanístiques, que requereixen majories reforçades per tirar endavant, que és una assignatura pendent. L'urbanisme d'aquesta ciutat encara es regeix pel planejament de l'any 1999 i la ciutat està absolutament esgotada. I això és un tema que caldrà afrontar.

El parc comercial de Torres Sales estava encarrilat el 2019 i ara està paralitzat, la promotora ha presentat una querella contra l'alcalde, Miquel Pueyo (ERC) i el tinent d'alcaldia, Toni Postius (Junts) i el comerç local tampoc el vol. Si és alcalde ho desencallarà?

Bé, no he de fer res. L'Ajuntament ha de seguir els tràmits que estan en marxa i això està avalat per la Justícia i la Generalitat de Catalunya. Jo crec que el debat que s'està produint en aquests moments és un debat una mica fals. Això és un procediment reglat i els procediments reglats estan marcats per les normes de com s'han de desenvolupar. Ells en aquest moment tenen altre punt de conflicte que el d'obtenir la llicència comercial. No és un tema de la competència de la Generalitat.

Jo sempre he dit que serà un parc de mitjanes i grans superfícies o no serà, i així es va conceptuar i així ho hem explicat sempre nosaltres. Qui és el responsable de vigilar que això sigui realment així? La Generalitat de Catalunya, que és la que exerceix la tutela sobre els grans equipaments comercials. Respecto la posició del comerç local, que veu amb por la implantació de noves superfícies comercials. Però a mi em faria més por el centre comercial de l'estació que s'està plantejant de 60.000 metres quadrats.

És compatible amb Torres Salses?

Absolutament, no té res a veure. Un centre comercial és la incorporació de petits establiments comercials sota un únic edifici, i això sí que competeix amb els petits establiments comercials repartits pels carrers.

Hi ha establiments comercials que ara estan en eixos tradicionals que es poden plantejar traslladar-se a un centre comercial, mentre que una gran superfície comercial que requereix 6.000 metres quadrats no es pot implantar en un eix comercial tradicional. I això complementa l'oferta de la ciutat. Hem de pensar que ja té una capacitat d'atracció de 450.000 clients i el client vol novetats, vol que se li satisfacin les seves necessitats, vol trobar oferta comercial i potser l'oferta comercial que en aquests moments està donant la ciutat és insuficient des del punt de vista de les necessitats del client. I això és el que nosaltres hem de resoldre com a administració.

Hem de potenciar els eixos tradicionals, hem de potenciar la capitalitat de Lleida des del punt de vista de l'atracció comercial, i per això hem de treballar en plans de dinamització comercial, plans de modernització i plans de digitalització. Però també hem de facilitar la incorporació nova oferta comercial per continuar sent atractius.

Un dels temes de la campanya -i del mandat- és l'alberg per a 120 persones al barri de Pardinyes que ha anunciat l'Ajuntament. El PSC hi és contrari, però a la Diputació vostè va votar a favor de l'arribada de diners.

El tema és que la Diputació no condicionava la localització ni el format. És a dir, la Diputació donava uns diners per fer un equipament i jo no m'hi podia oposar. No votarem en contra d'uns diners que arriben a l'Ajuntament. La diferència i la discrepància que nosaltres tenim actualment amb el govern municipal ja no és la localització, sinó el format. Inicialment, vam dir que no estàvem d'acord amb la primera ubicació prevista perquè era el reservat pels nostres predecessors per a una residència i centre de dia per a la gent gran del barri. Respectarem això. I, en segon lloc, nosaltres no som partidaris de concentracions importants de persones amb perfils diversos.

Quina és la proposta del PSC?

Nosaltres ja vam presentar al govern un document d'inclusió en què plantejàvem separar perfils, no els podem barrejar nosaltres, perquè ja ha passat. L'experiència en aquest sentit és un grau. Això ja va passar fa 30 anys amb l'alberg del carrer Panera i està passant els darrers anys amb la Fundació Jericó. Respectant els professionals i les entitats que el gestionen, el resultat desitjat no és bo.

Per a les persones que no tenen sostre teníem el projecte de les Josefines, que es va dotar de recursos i un equip per treballar aquest tema, ja ho teníem molt encarat. No és veritat que cal fer una inversió important, però ara amb els fons que es demanaven, era una gran oportunitat.

I, en segon lloc, el que dèiem era que, si l'alberg és per a temporers, cal buscar addicionalment altres solucions, per exemple, la construcció d'allotjament a les mateixes explotacions agràries. Per exemple, posar a disposició pisos de lloguer per als treballadors del camp que no en tinguin. I si, malgrat això, encara necessitem algun espai per allotjar-los, ja partíem de la base que un equipament de dimensions reduïdes fins a 40 places era lògic que es pogués fer. Fins i tot vam fer números amb la mateixa inversió que el govern actual pretén gastar-se en un sol equipament, i se'n podrien arribar a fer dos, està avalat per arquitectes, no he agafat jo la calculadora.

S'ha de fer un complex que en un moment determinat pugui actuar de refugi per raons climàtiques, per raons d'emergències i que especialment puguis fer servir pels temporers que requereixin allotjament, però que nosaltres ho qüestionàvem, perquè amb les altres dues iniciatives cobríem amb diferència les necessitats.

Quin pla té el PSC per al polígon industrial Torreblanca?

Nosaltres volíem que es fes el pla director inicial, una actuació de 240 hectàrees amb afectació de 700 i un desenvolupament industrial pensant en la indústria que genera valor afegit a la producció agroalimentària.

És més petit que el que planteja el govern municipal.

Ells plantegen el doble, però destrossant Quatre Pilans.

Quins són els dos problemes principals que té Lleida avui i com els resoldria?

Crec que hi ha un problema important que és el de la habitatge en un sentit doble. En primer lloc, tenim 3.000 habitatges buits. Es parla molt de les grans forquilles d'habitatge. Això s'ha reduït força perquè s'han anat traient. Però és veritat que, atesa la necessitat d'habitatge, costa d'entendre que hi hagi aquest forat. Cal fer un esforç en temes de mediació perquè puguin formar part del parc municipal de l'habitatge, que no vol dir només habitatge social, vol dir moltes coses.

També cal parlar de rehabilitació. Hi ha hagut una feina ingent, especialment al Centre Històric, que és determinant per a la recuperació de l'eix comercial del carrer Major. Hi ha blocs tancats. Antigament, hi vivia gent i ara són magatzems del mateix establiment comercial. Cal fer polítiques actives de rehabilitació i posar al mercat una altra vegada aquests habitatges. Jo crec que aquest és un tema que cal afrontar amb molta rotunditat en els propers anys, perquè a més arribaran ajudes i això és important.

I la segona qüestió?

Garantir la nostra sostenibilitat econòmica com a ajuntament, però no parlo tant des del punt de vista de gestió municipal. Hem de fer de Lleida una ciutat de presència, d'orgull, ambiciosa. Hem d'impulsar projectes econòmics que ajudin a fer bons serveis, que puguem fer bones inversions, que puguem invertir en manteniment. És cert que en aquest tema, les altres administracions juguen un paper determinant, per capacitat econòmica i per la mateixa tutela.

Per exemple, es parla molt de l'àrea residencial estratègica, però està tutelada per la Generalitat de Catalunya a través del pla director. Parlàvem de Torrenlanca: 15 anys esperant el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal, quan es va aprovar inicialment el 2018, la Generalitat ens va demanar que féssim una proposta de desenvolupament urbanístic per fases i la Cambra de Comerç va presentar una al·legació. Ara s'ho replantegen i aquests vaivens no van bé, perquè les oportunitats passen.

L'agenda urbana que plantegem en aquestes eleccions és un pacte amb les altres administracions per presentar inversions per als propers deu anys governi qui governi a la Generalitat i a la Paeria. No vull pensar que la Generalitat ha bloquejat sistemàticament l'àrea i el pla director de Torreblanca perquè governaven els socialistes a Lleida. Tot i que tinc sospites. Bàsicament perquè m'ho han explicat ells, perquè ara, des que Junts no és al Govern, expliquen moltes coses.

Si no fos alcalde, entre els seus rivals, qui seria el millor alcalde o alcaldessa per a Lleida?

Doncs no ho sé. És una pregunta una mica complicada, des del punt de vista personal. Respondré d'una altra manera. A mi m'agradaria que fos qui fos, sigui una persona que escoltés molt.

A la seva llista hi ha algú que no estigui empadronat o empadronada a Lleida?

Jaume Sellés és de Bellpuig (és el número 23 de la llista i ha estat portaveu del grup a l'Ajuntament en aquest mandat).

Es penedeix d'alguna cosa que hagi fet des de l'oposició o que ho hagués pogut fer d'una altra manera?

Sempre cal aprendre. No sé què dir-li. De vegades, la política et porta a situacions que tu no vols. El debat sobre la qüestió de confiança vinculada al pressupost (que no va superar l'alcalde Miquel Pueyo) a mi m'inquietava una mica, perquè superar la qüestió de confiança vol dir que has d'establir una sèrie d'aliances amb persones i projectes polítics que tu no comparteixes o que són diversos o molt distants entre si.

Jo crec que vam prendre la decisió encertada quan vam dir estudiariem si presentàvem una moció de censura. Però ho feia una mica a disgust, forçat per les mateixes circumstàncies. Sempre han d'aparèixer fantasmes. Jo crec que, si no hagués fet l'esforç, la ciutadania, m'hauria penalitzat. En un moment vaig creure que es podia fer. Quan jo vaig oferir als comuns entrar al govern, es van descol·locar, no s'esperaven l'oferta.

Les postures sobre el parc comercial Torres Salses els separen molt. Ells van sortir del govern pel seu rebuig, més contundent que el d'ERC i Junts.

En aquest sentit, no ens separava gaire. Però jo els vaig proposar que deixéssim fer a les administracions competents i els vaig posar damunt la taula treballar sobre aquells punts que ens unien i oblidar-nos d'aquells que ens distanciaven. Al final ells no ho van veure, està clar. I com que la normativa exigeix que cal signar-la abans amb caràcter previ... Segurament aquest és un dels temes que a mi em va inquietar més i durant aquests quatre anys és possible que en algun moment determinat podíem haver actuat d'una altra manera i no ho vam fer. Són reflexions que de vegades van mes a mes, ple a ple o comissió a comissió.

Quant costa l'autobús a Lleida i quan va ser l'últim cop que el va agafar?

El bitllet senzill costa 1,20 i el vaig agafar la setmana passada a passeig de Ronda. (l'entrevista es va enregistrar el 4 de maig).

Què us han ensenyat aquests quatre anys d'oposició?

Jo crec que aquests quatre anys han estat un correctiu important des del punt de vista de la humilitat, des del punt de vista de saber escoltar més, intentar interpretar millor els sentiments de la ciutadania. Crec que passa a tots els governants. Hi ha un filtre estrany que no et deixa veure amb claredat què passa. Estar a l'oposició, ho facilita més. També t'adones que cal oposició, és palanca de canvi, és palanca de fiscalització, de vegades és palanca d'obtenir alguna cosa que no obtens directament amb el govern i més quan no hi ha majories. Et sents útil.

Què és el millor que ha fet l'alcalde o algun regidor de govern?

Optar als fons per a la reforma del Palau de Vidre és una bona acció. És un tema de Postius. I el Festival Enre9 del barri de la Mariola, de la regidoria de Cultura, de Jaume Rutllant.

Per què vol ser alcalde?

Primer perquè m'apassiona la ciutat i això és fàcil dir-ho, però t'ho has de creure. I jo m'ho crec. Em preocupa, no m'obsessiona, però m'agrada veure com es pot fer una ciutat millor en tots els aspectes. Crec que és una motivació important. En segon lloc, perquè la ciutat necessita lideratges forts i jo crec que el puc exercir. És necessari perquè ets el referent institucional. Ser alcalde o alcaldessa de la ciutat és al que pot aspirar políticament un ciutadà des de casa seva i, per tant, és al que aspiro. No aspiro a res més. A mi el que em motiva, el que m'apassiona és la ciutat i és fer canvis positius per a la ciutadania i veure la gent que diu: "Això està bé i això està malament, senyor alcalde. I això ho hauria de fer així". Aquest debat del carrer a mi em motiva.

Si no és alcalde, es quedarà a l'oposició quatre anys més o no, o deixarà l'Ajuntament?

Ja li dic que no contemplo la possibilitat de no ser-ho. Entenc que pot ser superb, però és un tema de confiança. Tinc aquesta confiança i no em plantejo altres qüestions. No penso res més que en l'objectiu. Em preocupa més l'endemà en el sentit del govern que no pas en el sentit de què faré amb la meva vida.