Jornada històrica al Congrés dels Diputats. El 19 de setembre del 2023 serà recordat com el primer dia en què es va poder parlar en català, basc i gallec a la cambra espanyola sense perill d'una amonestació o expulsió. Una reivindicació històrica dels grups catalans que finalment s'ha fet realitat. La majoria progressista ha donat llum verda aquest dimarts a tramitar de forma exprés la reforma del reglament per poder utilitzar les llengües cooficials en les intervencions. 

El primer que ha fet un discurs íntegrament en català ha estat el diputat d'ERC Gabriel Rufián, que ha dedicat un reconeixement al seu predecessor, el republicà Joan Tardà, i ha reivindicat que és un "honor" poder parlar en català des del faristol.

"Avui parlaré en català perquè puc, gràcies a l'escola catalana, perquè és llengua del meu país, perquè és una llengua que estimo tant que he triat de parlar-la amb la persona que estimo més del món que, és el meu fill, perquè hem arribat a un acord històric perquè això sigui possible". Aquestes han estat les primeres paraules en català permeses al Congrés i pronunciades pel portaveu d'ERC, que ha recordat els seus orígens andalusos.

Per la seva banda, la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, ha reivindicat que la "desconfiança de Junts cap als partits espanyols" és la que "ha portat a desbloquejar en poques setmanes allò que semblava impossible". "Aquest és el camí", ha dit Nogueras en la seva primera intervenció en català al Congrés.

Així mateix, la portaveu de Junts ha denunciat la "persecució" del català i ha argumentat que aquest debat "no va d'encaix de partits ni de retrobament" sinó que va de "nació, de mentalitat d'estat i de relació d'igual a igual". 

També s'ha sentit l'euskera i el gallec 

Al llarg de la jornada, també s'han pogut escolar per primera vegada al Congrés dels Diputats l'euskera i el gallec. El diputat del PSOE José Ramón Besteiro ha estrenat el sistema de traducció simultània amb una intervenció que ha combinat el gallec amb el castellà. També ho ha fet la portaveu de Sumar, Marta Lois.

L'euskera s'ha sentit just després de la intervenció de Rufián. L'ha utilitzat la portaveu d'EH Bildu, Mertxe Aizpurua i l'ha seguit el diputat del PNB Joseba Andoni Agirretxea. Qui també ha fet un discurs en basc davant la sorpresa de la resta de diputats és el popular Borja Sémper, que ho ha fet tot i criticar la reforma que ho permet i després que la secretària general del partit, Cuca Gamarra, hagi intentat denunciar un incompliment del reglament a l'inici del ple.

El diputat popular ha defensat que el PP no té cap problema amb la diversitat lingüística, però ha afirmat que la reforma està "fora del sentit comú polític". "No acceptarem lliçons de ningú", ha dit. Sémper ha argumentat que amb la reforma s'està "menyspreant" de forma "absurda" el castellà, "la llengua comuna".  

Tot plegat en una jornada en què els diputats d'extrema dreta de Vox han deixat les seves orelleres a sobre de l'escó del líder del PSOE, Pedro Sánchez, i han abandonat l'hemicicle. 

Les llengües cooficials s'han pogut sentir abans de l'aprovació de la reforma perquè la Mesa del Congrés, a proposta de la seva presidenta, Francina Armengol, va aprovar la setmana passada un acord perquè es poguessin utilitzar en el ple d'aquest dimarts. L'aprovació definitiva del reglament serà dijous.